Han estat uns dies durs, i la digestió ha estat pesada. La cinquena posició del Badalona, objectivament, no és dolenta, però després d’estar gairebé tot el curs en zona d’ascens, el fet d’haver-hi caigut en la darrera jornada encara dol. Ara, en tot cas, toca girar full i pensar en el curs vinent. Els pròxims dies marcaran el futur immediat del projecte. Primer, perquè hi ha pendent una trobada amb l’Ajuntament que hauria de servir per desencallar alguns pagaments pendents –que entrin calés a les arques del club és bàsic– i, després, perquè a partir de dilluns que ve es començaran a abordar les renovacions dels futbolistes.

“La idea és mantenir el gruix de la plantilla, més de la meitat, però també hem de veure en quina situació estan els jugadors, si tenen ofertes...”, explica el president, Miguel Ángel Sánchez, que és conscient que cal aprofitar que hi ha un bloc que rutlla per fer la feina amb celeritat i poder mantenir el llistó: “Volem tancar les renovacions com abans millor i hem de començar ràpidament.” De moment, només tenen contracte per a la pròxima temporada el tècnic, Manolo González, el central Moyano, i els migcampistes Sandro i Moha. Això sí, per abordar la resta de renovacions, primer cal desencallar els pagaments que l’Ajuntament ha de fer al club seguint el conveni. “Cal solucionar aquest tema. Tenim una reunió prevista amb el consistori, que per un tema dels pressupostos porten un ritme una mica lent i encara ens han de pagar moltes coses pendents”, diu Sánchez.

Tot i que la prioritat ara és engegar el projecte del curs que ve sense massa demora, Miguel Ángel Sánchez també pensa a mig i llarg termini i, abans no acabi el seu mandat el juny de l’any que ve, voldria deixar l’entitat estabilitzada del tot per iniciar el procés de conversió en SAE. El president, de fet, fa retrospectiva. “Quan vaig entrar tenia quatre objectius i n’he assolit dos; l’acord amb l’Ajuntament per a fer un nou camp i aconseguir un conveni com Déu mana amb el consistori”, reflexiona el màxim dirigent del Badalona, que afegeix: “Encara em queda solucionar un parell de punts: tancar el deute històric que té el club amb Tusgsal [per aconseguir-ho cal desencallar el conveni de permuta de terrenys que es va fer també amb l’Ajuntament, un maldecap que fa anys que dura] i, un cop ho hagi aconseguit, proposar als socis la conversió en SAE i tirar-la endavant.”

Miguel Ángel Sánchez, de fet, creu que per mantenir objectius ambiciosos, passar a ser SAE és imperatiu: “No és possible competir contra els grans pressupostos d’altres clubs de la categoria amb els 50.000 euros dels socis i els 200.000 del conveni amb l’Ajuntament.”