El Sabadell, el Barça B i el Llagostera han vist com el Girona s’enduia els punts del seu estadi com a mínim en un dels enfrontaments a segona A, i el Reus s’hi va afegir fa dos mesos (1-2). L’únic escenari del país que s’està resistint als gironins és el primer que va visitar quan va aterrar en la Lliga de Futbol Professional. Del Nou Estadi de Tarragona, on l’equip gironí té la possibilitat de celebrar diumenge l’ascens a primera divisió, els gironins n’han sortit amb tres derrotes i dos empats a segona A. I, tot i que hi van guanyar en una eliminatòria de copa a partit únic –un 0-2 el setembre del 2008, amb dos gols de Gabri en la recta final–, en la lliga no celebren cap victòria a Tarragona des de fa trenta anys. Va ser la temporada 1986/87, a tercera divisió, en què l’equip gironí, amb Santi Carrasco a la banqueta, es va imposar al Nàstic 1-2, amb gols de Majó i Abad. Des d’aleshores, diverses relliscades sonades –un 6-2, un 5-0 i un 6-0– i ben poques alegries visitants.

Els gironins buscaran diumenge al Nou Estadi una alegria incomparable a cap altra d’anterior. “Tant de bo que l’ascens arribi diumenge. Però l’objectiu és tan gran, ambiciós i històric, que tampoc hem de mirar si ho fem ara o la setmana que ve”, assenyala Àlex Granell. De fet, si el Getafe perdés dissabte a Valladolid, ni tan sols faria falta trencar el malastruc a Tarragona, perquè un empat ja seria suficient perquè la festa fos grossa. Granell no amaga que l’equip seguirà atentament el duel de Zorrilla, probablement des de l’autocar, camí cap a Tarragona. “Si n’estarem pendents? Per força, perquè juga abans. Però estar-ne pendents tampoc vol dir que depenguem d’ells. Depenem de nosaltres, i segons els punts que aconsegueixin, en necessitarem més o menys.”