Si el Barça B vol jugar la temporada que ve a segona, haurà suar encara més la cansalada. Els de Gerard López no van poder aconseguir la gesta de la remuntada a Lleó i continuaran batallant per l’ascens en la repesca. Tot plegat, després d’una fase de campions en què el major ofici i eficiència de la Cultural han parat els peus a un filial tan talentós com erràtic i precipitat. A l’ensopegada de l’anada al Mini, s’hi ha de sumar la d’ahir. Els blaugrana es van avançar, però després de la represa un contraatac i una falta van permetre als lleonesos capgirar el marcador i celebrar l’ascens davant de la seva parròquia. El pròxim rival serà el Cartagena. Aquest cop, amb el factor camp a favor. I amb una lliçó de 180 minuts de la qual s’ha de prendre nota.

Calia controlar els nervis i la consigna que s’havia repetit fins a la sacietat aquesta setmana a la ciutat esportiva Joan Gamper era la d’evitar la precipitació. Sí, s’havia de remuntar. I fer dos gols. Però, per tenir èxit, a poc a poc i bona lletra. Dir-ho és molt fàcil, però fer-ho és una altra història. Quan estàs sobre la gespa, amb més de 13.000 veus pressionant, això de contenir-se és molt complicat. Així, en els primers compassos, el Barça B va ser un conjunt massa accelerat, i les primeres dues grans ocasions van ser de la Cultural. Primer, Alex Gallar va xutar massa tou després d’una gran combinació amb Benja (11’) i, cinc minuts després, el mateix Gallar va enviar una canonada al pal. El partit no feia bona pinta, però amb el pas dels minuts va anar asserenant-se i això va jugar a favor dels blaugrana, que van dominar.

Amb el Barça B més ben assentat sobre el camp, van arribar les ocasions. Cardona i Palencia ho van intentar tímidament, i Zuiverloon va estar a punt de marcar en pròpia porta intentant refusar una falta. Aquestes dues arribades van ser el preludi del gol blaugrana. Alfaro, expert desbordant, va guanyar l’esquena a la defensa i va superar Palatsí amb un bon xut creuat. Era el minut 36 i l’eliminatòria començava a agafar color. Amb un gol més, el Barça B forçaria la pròrroga, i hi havia tot el segon temps per buscar-lo.