L’època de vaques magres

El Girona ha disputat 194 partits a fora comptant les nou campanyes en què ha militat a segona A i els tres play-off d’ascens a primera que ha pogut disputar. D’aquests enfrontaments, els gironins n’han guanyat 55 en total (el 28,3%), unes xifres que s’han maquillat en els darrers cursos dels de Montilivi a la categoria. L’efectivitat gironina a domicili no va ser la millor durant el primer curs, amb només dues victòries. Durant el curs 2009/10 els números van millorar lleugerament (cinc victòries), tot i que l’equip va salvar-se en el darrer moment gràcies al gol de penal de Kiko Ratón contra el Múrcia. La campanya següent l’equip va mantenir la línia irregular (quatre victòries i sis empats) per tornar a patir de valent la temporada 2011/12, en què l’entitat salvaria la categoria gràcies, en part, al descens del primer equip del Vila-real, que va fer baixar de retruc el seu filial a segona B i va eliminar una de les places de descens que hi ha per defecte. En aquell curs convuls, el Girona va vèncer tres partits com a visitant, però el primer no va arribar fins a la jornada 35, a la Nova Creu Alta de Sabadell (2-3).

Amb Machín, la bonança

Coincidint amb l’any de Rubi com a entrenador, el Girona va participar per primera vegada en un play-off d’ascens a primera. Els gironins van guanyar sis partits a fora, xifra que començava un petit canvi de tendència, que es confirmaria amb l’arribada de Pablo Machín a la banqueta. El tècnic de Sòria va dur l’equip a la permanència aconseguint dues de les cinc victòries a fora del curs 2013/14 –a Tenerife (0-1) i a Ponferrada (1-2), un partit vital.

El de Gómara ha obtingut uns números brillants com a visitant. De fet, Machín ha aconseguit el 58,2% del total de les victòries dels blanc-i-vermells a fora des de l’aterratge del club a segona A la temporada 2008/09. Excepcional va ser la campanya 2014/15, en què el Girona va vèncer en 13 partits de lliga i a La Romareda en l’únic matx de play-off d’ascens, una autèntica bestialitat. En els dos darrers cursos, els gironins han guanyat vuit partits cada any, i han fet augmentar el percentatge favorable –amb Machín el Girona només ha perdut 25 partits lluny de la seva afició dels 72 disputats–. I és que aquest és el principal argument de l’èxit del tècnic a Girona, que ha acabat amb l’ascens.

Els estadis més propicis

L’equip gironí ha convertit algun dels camps de segona A en terrenys favorables als seus interessos. L’Anxo Carro, amb quatre victòries i un empat en els cinc desplaçaments, és el camp més propici. A Palamós contra el Llagostera o a Guadalajara hi va guanyar en els dos únics precedents, a Butarque contra el Leganés i al Sadar contra l’Osasuna tampoc hi va perdre en dos partits, al Miniestadi només hi va ensopegar una vegada en un total de cinc visites, gairebé el mateix bagatge que al Carlos Belmonte contra l’Albacete. Darrerament, El Alcoraz d’Osca, Los Pajaritos de Sòria o, fins i tot, els sempre complicats Heliodoro Rodríguez López de Tenerife i La Romareda de Saragossa han estat camps en què el Girona ha obtingut bons resultats.

Les grans creus

Així com hi ha estadis més fetitxe, n’hi ha d’altres en què el Girona ha topat una vegada darrere l’altra. I precisament el darrer que ha trepitjat el conjunt gironí com a equip de segona A, el Nuevo Arcángel de Còrdova, n’és un. Els blanc-i-vermells han jugat en aquest camp en nou ocasions, comptant la del play-off d’ascens del curs 2015/16, i mai hi han aconseguit esgarrapar els tres punts (set derrotes i dos empats). A terres alacantines la història ha estat semblant. I és que el Girona no va poder vèncer mai en les cinc visites a l’Hèrcules, ni a l’Elx en set precedents, un altre dels camps insuperables per als gironins, que han patit les golejades més àmplies contra el mateix Elx, el Numància, l’Sporting, el Recre i el Sabadell (4-0).