La darrera etapa de Gerard López (Granollers, 1979) al Barça no va deixar un bon regust ni a ell ni als aficionats blaugrana. El cost del seu fitxatge (3.600 milions de pessetes) i el seu baix rendiment va arrossegar al tècnic en una espiral de crítiques que van tornar a despertar quan, quinze anys després, va ser anunciat com a nou tècnic del filial blaugrana. L’ombra d’aquest record, la seva poca experiència i un mal inici de l’equip va sobrevolar des d’un inici en la banqueta blaugrana però un any i mig després, amb l’ascens, Gerard s’ha reivindicat davant de totes les veus crítiques.

“Jo sóc culé de tota la vida i sentia que tenia un petit deute amb aquest club”, manifesta l’entrenador de Granollers: “[L’etapa com a jugador] va constar d’anys difícils i em vaig plantejar aquest repte en el filial, que és una de les bases del nostre club, com una manera de poder retornar-li alguna cosa al Barça”. Gerard López va sortir de la pedrera blaugrana però, amb 18 anys el València el va fitxar i es va convertir en un dels futbolistes més cobejats del futbol mundial. Als 21, va tornar al Barça però la seva trajectòria es va anar apagant fins abandonar el club als 25 i acabar retirant-se als 31 al Girona.

El granollerí va iniciar la seva etapa com a tècnic dirigint l’absoluta de Catalunya fins que el Barça el va cridar com a entrenador del filial fa dues temporades. “A mi ningú en el club em va dir que havíem de pujar a segona A però jo sé què significa el Barça, que aquesta és una banqueta molt preuada i l’exigència de portar aquest escut. Per això m’ho vaig posar com un objectiu personal”, manifesta el preparador vallesà.

Per les crítiques inicials, l’ascens és una reivindicació personal? “No he de reivindicar res. Jo treballo, creixo i intento aprofitar aquesta gran oportunitat que em va donar en el seu dia el Barça”, manifesta Gerard que s’ha destapat en aquesta etapa com un gran gestor de grup. “Jo treballo, creixo i intento aprofitar aquesta gran oportunitat que m’ha donat el Barça. El més important és el que he aconseguit allà dins [en referència al vestidor]. Jo em quedo amb el que opina i millora el jugador. Veure com jugadors com Marlon, Aleñà o Palencia han progressat futbolísticament és el que més m’omple i això sí que m’ho emporto”. Ara el repte es multiplica perquè, un cop posi el fil a l’agulla a la seva continuïtat (que està cantada), haurà de continuar planificant la temporada vinent, un cop s’ha confirmat que l’equip jugarà a la segona A.