Girona

Girona

Primera divisió

Això és la primera, senyors

Partit memorable del Girona, que té a l’Atlético contra les cordes amb un 2-0 i un jugador més, però que paga caríssims set minuts de desconnexió

Dos gols de cap de Stuani (23’ i 25’) van fer pujar com mai les revolucions a Montilivi, que es va fregar els ulls amb la intensitat però sobretot el joc dels de Machín

El 3-3-3 de Simeone, amb Correa, Vietto i Carrasco a dalt va fer mal, però a l’Atlético se li va aparèixer la verge

girona 2 at. madrid 2

AT. MADRID :Oblak; Juanfran (Correa 57’), Savic, Giménez, Lucas; Koke, Gabi (Gaitán 68’), Saúl, Carrasco; Fernando Torres (Vietto 72’) i Griezmann. GIRONA:Gorka Iraizoz; Alcalá, Bernardo, Muniesa; Maffeo, Pere Pons, Àlex Granell, Aday (Carles Planas 70’); Portu (Kayode 84’), Borja García; i Stuani. GOLS:1-0 (23’) Stuani. 2-0 (25’) Stuani. 2-1 (77’) Correa. 2-2 (85’) Giménez. .ÀRBITRE:Martínez Munuera, del comitè valencià.T.G.: als locals Stuani (45’) i Pere Pons (93’), i als visitants Carrasco (28’), Saul (49’), Lucas (60’), Griezmann (66’).T.V.: directa a Griezmann, de l’Atlético de Madrid (66’).PÚBLIC:11.512 espectadors a Montilivi.

El partidàs del Girona en el seu debut a primera divisió no va tenir la recompensa que l’equip de Machín mereixia. I que el 2-2 final contra un rival com l’Atlético de Madrid sigui valorat més com un càstig que no pas com un premi per als blanc-i-vermells ja evidencia que els 90 minuts van seguir un guió inesperat entre un nouvingut i un conjunt acostumat a lluitar per títols de lliga i de Champions. El Girona va tenir el peu al coll als colchoneros –amb un 2-0 i l’expulsió de Griezmann (66’), la feina semblava més que feta–, però a primera divisió no n’hi ha prou amb desbrossar bé el camí, sinó que s’ha d’arribar a lloc. I si alguna cosa porta l’Atlético a la seva sang és l’ADN Simeone i la capacitat per aixecar duels impossibles com el d’ahir. Del 2-0 al 2-2 en un plis plas. El Barça segurament no hagués tingut aquesta virtut. I el Madrid possiblement hauria tingut fins i tot temps per fer el 2-3. Resultat al marge, la conclusió del partit d’ahir és que de les pretemporades no se n’ha de fer ni cas. Quan arriba l’hora de la veritat, els equips de Machín sempre hi són. I el Girona va irrompre a primera divisió fent fressa i jugant molt millor a futbol que en molts partits a segona A.

A cent per hora

Estava cantat que el Girona s’hi deixaria la pell i que sortiria amb una motivació i intensitat màximes. El problema és que al davant també tenia el pitjor rival possible per a un cos a cos en l’aspecte físic. Va ser tota una sorpresa que l’inici dels de Machín no fos contrarestat pels de Simeone, superats i desbordats en tots els aspectes: per ritme, per velocitat, per arribades. Qui era el Girona? Qui era l’Atlético?

L’inici va ser frenètic, però quan van arribar els gols, Montilivi va entrar en estat de màxima incandescència. Tant l’1-0 com el 2-0 van tenir el segell d’Stuani, un altre que en la pretemporada no havia aparegut ni en comptagotes. L’esquerra de seda de Granell va embolcallar el primer gol i l’instint depredador del davanter a dins de l’àrea va servir per fer pujar el 2-0. Montilivi es pessigava. Els locals estaven embogits. I els visitants, desapareguts.

La destrossa hauria pogut ser més gran si Portu, amb tota la porteria per a ell, no hagués perdonat el 3-0, salvat amb una estirada felina d’Oblak. Hauria estat massa, però no hauria estat injust. Per moments, el Girona va jugar literalment amb l’Atlético, que va patir més del compte en l’escenari que més li agrada: sense pilota. Granell, Aday i Borja García es van posar les botes en algunes associacions que van arrencar olés.

No diguis blat...

La millora de l’Atlético va arribar amb el segon acte. Era impossible que els de Simeone no fessin acte de presència a Montilivi. El primer avís va ser una xilena de Griezmann. Poc després, però, el francès va veure una groga per simular penal i la vermella per una desconsideració cap a l’àrbitre. Quedaven 24 minuts i el Girona tenia un 2-0 i jugava amb un home més. A 2a A possiblement hauria estat definitiu...

Simeone va convertir el 4-4-2 en un 3-3-3. Va fer moviments arriscats. Va posar a dalt Correa, Vietto i Carrasco i s’ho va jugar tot a una carta. El 2-1 de Correa –un golàs després d’una conducció on el Girona havia d’haver plantat alguna romaguera– va ficar a l’Atlético a dins el partit i la por a dins el cos del Girona, que es va desconnectar deu minuts mal comptats i va rebre un càstig extrem en forma de 2-2. En l’empat, mèrit a parts iguals de Coke i Giménez i demèrit de Gorka en la sortida.

Entre el 2-0 i el 2-2, el problema dels locals va ser més d’inseguretat que no pas físic. Perquè arran de l’empat, el Girona va recuperar les pulsacions i va buscar amb tota la fe del món el 3-2. Va tancar l’Atlético i va trobar dues ocasions en l’afegit, una de Muniesa i sobretot una altra del debutant Kayode, però va emergir un imperial Oblak salvant un gol que semblava fet.

MOLT SUPERIORS

El Girona, més intens i amb més futbol que l’Atlético, va perdonar el 3-0

PUNT D’INFLEXIÓ

Amb l’expulsió de Griezmann (66’) tot semblava fet, però tot es va complicar

VOREJANT EL 3-2

Oblak va salvar l’Atlético de la derrota en una última ocasió de Kayode (93’)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)