futbol
girona
Un aterratge molt solvent
El Girona regala les millors sensacions possibles en l’estrena a primera divisió i els de Machín reben elogis d’arreu pel futbol desplegat i per posar contra les cordes l’Atlético
Al final, el més negatiu va ser el 2-2, un resultat que tothom hauria signat abans del debut
Els gironins van estar massa tous en els dos gols i van pagar car l’únic moment de feblesa mental, just després del 2-1
Era difícil aterrar d’incògnit a primera divisió tenint en compte que el rival era un dels candidats al títol i un dels equips que té més focus mediàtics al damunt. I per la diferència de potencial, de pressupost i d’història, també hi havia el risc d’aterrar-hi de mala manera. El Girona, però, va regalar una actuació suprema –amb uns 45 minuts inicials excelsos– que no va passar desapercebuda per ningú, fins al punt que el pitjor de la gran tarda a Montilivi per als de Machín va acabar sent el resultat –un empat–, que tothom hauria signat amb els ulls tancats abans de l’estrena.
Tot i tenir set jugadors de la temporada passada a l’onze, el nivell futbolístic que va oferir l’equip va ser molt superior a molts partits de la temporada passada que els gironins van resoldre amb solvència. El mateix Simeone es va desfer en elogis al joc del Girona, que va tenir sotmès el seu equip durant molts minuts. L’Atlético, un equip que es troba com peix a l’aigua sense pilota, va patir molt més del que és habitual quan el rival, en aquest cas els de Machín, maniobrava amb l’esfèrica alternant associacions curtes i diagonals. Segur que el Màlaga –el Girona té dos partits seguits com a local– arribarà dissabte a Montilivi amb la lliçó ben apresa i ni un gram de confiança.
Massa càstig
El Girona ho va fer tot per guanyar, però la realitat és que se li van escapar dos punts que ja tenia al sarró. Per ocasions, per domini i per actitud, la victòria era clara. I amb el 2-0, un futbolista més i menys d’un quart d’hora per al final, al partit només li faltava el llacet.
El Girona no en va fer prou amb 80 minuts descomunals per guanyar i, en canvi, per a l’Atlético va ser suficient furgar en els deu minuts de desconnexió local per convertir un 2-0 en un 2-2. Els de Machín, que estaven portant el partit meravellosament bé (cada vegada que Borja García tocava la pilota era sinònim de possessió llarga i de l’Atlético caçant ombres), van començar a tenir dubtes a partir del gol de Correa.
El 2-1 va ser el detonant de tot. El jugador de l’Atlético de Madrid va rebre la pilota en zona de risc i va iniciar una conducció entre un núvol de jugadors locals que hauria hagut d’acabar en una recuperació o, com a mal menor, en una falta. El 2-1 va fer especialment mal perquè el Girona va caure en la por de perdre allò que tant li havia costat guanyar. I la candidesa a l’hora de frenar la jugada individual de Correa es va contagiar vuit minuts després a l’hora de defensar una falta lateral que, per molt bé que l’executés Coke i la rematés Giménez, la sensació és que la robada de cartera a Gorka Iraizoz i a Bernardo va ser notable. Curiosament, amb el 2-2 va desaparèixer la por de perdre, però les concessions ja estaven fetes i dos dels tres punts, volatilitzats.
La tria de Juanpe, un missatge per a Ramalho i Olivas
Pablo Machín va fer una elecció com a mínim sorprenent en la tria dels suplents pel que fa a la posició de central. El de Gómara va decidir inscriure en l’acta Juanpe Ramírez, que no havia actuat ni un sol minut en els amistosos de pretemporada, i va deixar fora Jonas Ramalho i Kiko Olivas. Tot un missatge per al basc i sobretot per a l’andalús, a qui el club ja ha fet saber que de seguida que arribi un jugador a la seva demarcació –Cárcel busca un central amb experiència que també es pugui adaptar al mig centre–, es quedarà sense fitxa o se’l rescindirà. De moment, Machín ha confiat la posició de central dret a Alcalá, que es jugarà el lloc amb Juanpe, un dretà que el curs passat va jugar a l’esquerra.
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024