El Nàstic, que començava la jornada com a cuer, que rebia la visita del penúltim i que estrenava entrenador després de la destitució de Lluís Carreras, tenia clar que només li valia la victòria per no alimentar els nervis i malmetre encara més l’estat d’ànim general. La va aconseguir, gràcies a l’efectivitat de la primera fase, amb els gols de Perdomo (10’) i Delgado (20’), i malgrat la inseguretat que va aflorar després del de l’Albacete, obra de Zozulya (25’). Els grana no van poder evitar una intranquil·litat que només va desaparèixer amb el gol de la sentència, d’Uche, en el minut 92.

El primer onze inicial d’Antonio Rodríguez, Rodri, de moment relleu provisional de Carreras –si bé no es pot descartar que sigui definitiu si es consolida un canvi en els resultats–, es va distribuir amb un 4-4-2 de línies juntes, laterals profunds, doble pivot posicional i interiors amb vocació ofensiva. En punta, Manu Barreiro es veia acompanyat per un atacant més mòbil, Delgado. Davant tenien un Albacete ben situat, amb dues línies que feien de mal superar.

El primer atac en què el Nàstic va trencar l’entramat defensiu rival li va permetre arribar a l’àrea amb avantatge. Quan l’havia perduda, el central Saveljich, en lloc de treure la pilota per iniciar l’atac, la va regalar a Omar Perdomo, que tan sols se la va haver d’acomodar per superar l’exporter grana Tomeu Nadal amb un xut ras. El gol era una injecció de moral perfecta per a un equip anímicament fràgil, que no va trigar a rebre encara una altra dosi d’autoestima. Javi Jiménez va fer una bona centrada des de l’esquerra al segon pal que Juan Delgado va rematar amb el cap. Tomeu només va poder refusar la pilota quan ja havia traspassat la línia de gol.

Però el problema per al Nàstic va ser que el 2-0, un avantatge còmode, ideal per assentar-se i créixer, va durar poc. Cinc minuts després, Jon Erice va centrar amb massa comoditat i Zozulya va rematar de cap lluny de l’abast de Dimitrievski. Més tard, el mateix davanter ucraïnès va confirmar que l’Albacete no estava mort amb una altra rematada, ara més mal executada.

En la segona meitat, els dubtes i els fantasmes van afectar el Nàstic, que va permetre que l’Albacete, sense fer res de l’altre món i sense disposar de gaires recursos ofensius més enllà de la capacitat de lluita de Zozulya, s’apropés de manera amenaçadora a l’àrea grana. Però només una rematada de cap de l’ucraïnès va inquietar de veritat Dimitrievski i, amb el pas dels minuts, i sobretot amb la lesió d’Aridane quan feia poc que havia sortit al camp per reforçar l’atac visitant, l’Albacete es va anar fonent fins que va abaixar del tot els braços amb el gol de la sentència grana, un contraatac finalitzat per Uche amb una bona vaselina.