Luis Suárez ja havia estat un dels protagonistes de la prèvia del duel d’ahir a Montilivi, ja que representava el seu partit número cent de lliga amb el Barça, i també ho va acabar sent un cop l’àrbitre va xiular el final de l’enfrontament. Entre altres coses, perquè, tot i que el Barça va marcar tres gols ahir a Girona, ell va ser l’únic golejador blaugrana, ja que els altres dos se’ls van fer jugadors del conjunt local en pròpia porteria. Tota una dosi de confiança per al davanter uruguaià, que no ha començat del tot fi una temporada en què li està costant assolir els registres de cara a porteria que ha mostrat gairebé sempre des que va arribar. De fet, la diana d’ahir tot just és la seva segona en tot el curs. L’altra va ser en el derbi de fa dues setmanes i, com la d’ahir, també va servir per tancar el marcador.

Absent en les dues primeres jornades per la lesió que es va fer en la tornada de la supercopa d’Espanya al Santiago Bernabéu –va retallar els terminis previstos de baixa de manera substancial per poder jugar amb la seva selecció–, també es va perdre la golejada d’aquest dimarts al Camp Nou contra l’Eibar, ja que, tot i estar convocat, Valverde el va fer descansar els 90 minuts. Lluny encara del seu millor moment de forma, Luis Suárez continua sent, però, un jugador clau en els esquemes dels blaugrana i una de les armes més perilloses de l’equip. I més encara en partits com el d’ahir, en què Leo Messi, que va patir un farragós marcatge individual de Maffeo, no va poder aparèixer tant a l’àrea com de costum.

El cas és que després del descans de dimarts, el pistoler del Barça va reaparèixer amb força, ja que, a banda de fer el tercer gol, batent Iraizoz en l’un contra un després d’una excel·lent passada de Sergi Roberto, va completar un bon partit i va aparèixer en diverses ocasions més de perill. De fet, la seva acció deixant passar la pilota després del toc d’esperó d’Aleix Vidal en la línia de fons, va ser clau també per despistar Iraizoz, que es va acabar fent el 0-2 a la seva pròpia porteria. En la primera part, però, ja havia amenaçat en alguna altra ocasió la porteria del porter basc, tot i que li va faltar un pèl de precisió dins l’àrea, per poder marcar.

Sigui com sigui, no hi ha dubte que el gol que va marcar ahir –és el 86è que fa en el campionat de lliga des que va debutar al Bernabéu un 25 d’octubre del 2014, és a dir, no fa ni tres anys–, li anirà bé a Suárez, que com tots els davanters, i com s’acostuma a dir, viuen del gol. Tot i això, i valorant la seva actuació i rendiment, Robert Fernández, el secretari tècnic blaugrana, també va voler destacar tota la feina que fa l’uruguaià, encara que no vegi porteria: “Fa altres coses molt importants, treballa, és solidari, juga entre línies... i, tot i que a un davanter sempre li demanes que marqui, que ens ajudi tant és vital.” L’uruguaià ho està fent, a més –ahir no tant, ja que Messi, intentant desfer-se de Maffeo, va caure més a la banda que en els anteriors partits–, en una posició gens habitual per a ell. I és que precisament a causa d’aquest rol de Messi més centrat i més alliberat que mai, Suárez s’ha vist més desplaçat a la banda que de costum i està trepitjant menys l’àrea. De marcar però, no se n’ha oblidat.