Amb molta pena. Arribàvem a final de curs molt justos de forces, però teníem la possibilitat de pujar directament i això se’ns va escapar en dos partits. El Vila-real era el favorit a l’ascens aquell any, en el partit es van avançar de seguida i tot i que vam forçar l’empat, en la segona meitat es van avançar de nou i aquella derrota ens va enviar a la fase d’ascens.

Va ser molt dur. Era un partit clau, ens hi jugàvem molt, però va ser una setmana molt complicada. A l’equip hi havia molts problemes de lesions, jugadors que fins hores abans del partit van ser a l’hospital, molta pressió per totes bandes... El partit es va tòrcer de seguida i es va perdre clarament contra el Xerez. Després del cop, era complicat anar a guanyar a Vila-real, ho vam intentar, no va poder ser, i va ser una llàstima perdre aquells dos partits després d’un gran curs.

Eren un bloc que va baixar de primera i que gairebé va mantenir la plantilla. Tots dos compartíem el somni de l’ascens a primera i per molts jugadors del Girona era l’última oportunitat per fer un pas important en les seves carreres. En dues jornades vam perdre la feina de quaranta.

El Girona d’avui no té res a veure amb el que vaig conèixer jo. Han crescut molt en tots els sentits, i l’entrada del City es nota en molts aspectes. Espero que amb la humilitat que sempre l’ha caracteritzat i la bona feina que s’està fent es puguin consolidar en la màxima categoria del futbol estatal.