El Figueres va encadenar ahir a Les Grasses contra el Santfeliuenc el segon empat a zero consecutiu, que deixa dues lectures diferents. D’una banda els figuerencs han recuperat la seguretat defensiva que havien perdut en les últimes jornades, però d’una altra banda els costa molt més generar ocasions de gol. Ahir no era el dia més propici per veure la millor versió de la Unió, i és que en un camp petit els figuerencs no van ser capaços de combinar. La insistència, la bona col·locació i l’empenta van ser les úniques armes vàlides a Les Grasses.

En la primera part els locals van començar amb una marxa més que el Figueres i semblava controlar el partit. Les ocasions, però, les van posar els visitants a pilota aturada. La més clara la va tenir Canal en el minut 14’ quan se li va quedar la pilota morta a la frontal de la petita, però la seva rematada va sortir massa alta. Poc després en un córner Maik Molist i Sergi Romero van disposar d’una doble ocasió que la defensa va refusar. L’única vegada que els locals van superar la defensa figuerenca va ser en el 35’, quan Romano amb un bon xut des de la frontal va obligar Aroca a lluir-se per refusar a córner.

En la represa el partit va seguir el mateix guió. Els dos equips van estar molt intensos, però els va faltar capacitat per posar ordre en el partit, i és que van buscar la victòria més amb el cor que amb el cap. Les anades i vingudes van ser constants i tots dos van tenir bones ocasions per decidir el partit al seu favor, però la falta d’encert va ser la tònica de tot el partit fins que el xiulet final va arribar abans de poder veure cap gol.