Negats al davant

La primera part va ser més aviat ensopida. La igualtat va predominar durant els quaranta-cinc minuts, i és que als dos equips els va faltar posar una marxa més. El ritme va ser lent, segurament per la pressió que tenien de no cometre cap errada que costés un gol i compliqués molt el partit. No és que tant el Peralada com el Llagostera no busquessin el gol, al contrari, però sí que les defenses es van imposar en la majoria d’accions. Sorprenentment, els dos equips van trobar certes facilitats per aproximar-se a l’àrea quan tenien la pilota, però en els últims metres la llum s’apagava sempre. Bambo i Montes a l’àrea local i Esteban i Ayala a la visitant van treballar molt i bé. Els del Peralada evitant amb contundència que totes les pilotes llargues dels llagosterencs acabessin creant perill, i els del Llagostera brillant en la col·locació per anul·lar la velocitat d’Andzouana i Soni, que van ser els que més ho van intentar.

De perill, per tant, n’hi va haver poc. Leo, amb una volea des de la frontal va ser el primer que va buscar el gol, però la seva rematada va sortir desviada. Andozuana, amb dos xuts innocents va respondre pel Peralada, però les dues més clares dels xampanyers les van tenir Romero, que no va poder rematar a la frontal de la petita una gran jugada de Joel, i Soni, amb un xut amb poc angle que es va passejar per la línia de gol sense que ningú l’arribés a empènyer. En els últims minuts qui va generar més perill va ser el Llagostera, que ho va intentar amb un xut potent des de la frontal de Carbó que Gianni va refusar i amb un xut de falta de Leo que el porter lloretenc també va aturar.

Una marxa més

En la segona part el guió del partit va canviar. La necessitat de sumar els tres punts es va començar a notar en els dos equips, que van fer un pas endavant per buscar el gol. Gabarre, que no havia aparegut en tota la primera part, va tenir la primera ocasió quan només s’havien jugat cinc minuts, però Gianni, molt segur, va evitar el gol. També va despertar Soni, que a l’altre banda va saber trobar els espais. Primer va assistir Joel després d’una bona jugada –el seu xut va ser massa tou– i després va guanyar l’esquena a Esteban i ho va provar amb un xut creuat que Ayala va haver de refusar.

A poc a poc el Peralada es va fer amo i senyor del partit. Els xampanyers van guanyar el mig del camp, van començar a tenir el control de la possessió i es van instal·lar a camp contrari. La mobilitat de Soni va ser la principal arma dels d’Arnau Sala i Xavi Punsí (ahir primer entrenador per la sanció del tècnic de Sant Fruitós de Bages). El davanter es va animar més d’una vegada a encarar ell sol tota la defensa llagosterenca i en el 67’ va posar a prova Marcos amb un xut potent que el porter va refusar amb el cos. Quan totes les mirades estaven centrades en el camerunès qui va aparèixer per decidir el partit va ser Joel, que va rebre dins l’àrea, es va col·locar la pilota a la cama esquerra i amb un xut potent i ajustat va superar Marcos per fer l’1-0 que acabaria sent definitiu (74’).

Amb el marcador a favor el Peralada va saber gestionar el partit a la perfecció. Es va mantenir molt sòlid en defensa i va fer perdre a poc a poc els nervis als llagosterencs, que tot i això van estar a punt d’empatar amb una rematada de cap de Moha desviada en el 89’. Soni, en l’afegit, també hauria pogut sentenciar.