Pocs equips encarnen la idiosincràsia de la segona A com el Numància. Un dels clàssics de la categoria, fa bandera de la humilitat i la coherència, basteix plantilles equilibrades i compensades i, futbolísticament, viu de la solidesa permanent i l’efectivitat puntual per sobreviure en una categoria que demana regularitat i personalitat. Aquesta temporada, la tercera amb Jagoba Arrasate a la banqueta, totes aquestes característiques es mostren més que mai i el Numància arriba al primer terç de competició a la zona alta de la taula. És al seu estadi, Los Pajaritos, on millor es mou l’equip de Sòria, ja que hi ha guanyat tots els partits menys un, la derrota contra el Granada del 21 d’octubre. Aquella ensopegada, però, no va fer gaire mal a l’equip d’Arrasate, ja que des d’aquell dia ha empatat un partit i n’ha guanyat dos, els dos últims, contra l’Alcorcón i al complicadíssim camp del Lugo. A l’Anxo Carro, el Numància va aconseguir la primera victòria del curs a camp contrari, que li permet afrontar amb la moral alta la visita, avui al migdia, del Nàstic.

A Tarragona, en canvi, no es treuen de sobre els dubtes i les pors. Amb Rodri, el joc i els resultats han millorat, però el mal rendiment al Nou Estadi –un punt dels últims nou– mantenen l’equip grana a tocar de les places de descens. A fora és una altra història, ja que el Nàstic hi ha aconseguit més punts que a casa i, l’últim mes, ha golejat a Còrdova i Valladolid. Rodri, al qual se li ha unit el sancionat Gaztañaga a les baixes últimament habituals, assegura que el seu equip juga igual com a local que com a visitant, però admet que les circumstàncies li són més favorables lluny del Nou Estadi. Avui, a Sòria, també ho necessitarà.