L’àrbitre va donar un cop de timó i el partit va canviar bruscament de rumb quan semblava que –aquesta vegada, sí– la victòria viatjaria cap a la Garrotxa. Encara era aviat, però l’Olot guanyava des de la mitja hora de joc i, ja ben entrada la segona part, feia la sensació que dominava força bé la situació. El penal que Sánchez López va voler veure en una càrrega legal d’Aspar a Riera va deixar els olotins sense dos punts vitals i va amargar el debut de Raúl Garrido a la banqueta.

Tal com havia demanat el nou entrenador, l’Olot va competir tot el partit, però especialment en la primera meitat, quan tot va sortir com havia previst Garrido. El gol anul·lat a Omar, per fora de joc, en els primers compassos, va quedar en una anècdota, igual que les constants arribades de Fobi per la banda dreta. El Formentera va concentrar els seus atacs per aquest costat i va sotmetre Bigas, però no va trobar la manera de crear perill real a la porteria de Ginard. L’Olot va patir poc i va disparar primer. Alberto Toril, novament titular, ho havia intentat 3 minuts abans amb una rematada de cap, però l’autor del 0-1 va ser Marc Mas (29’). El davanter centre no es va posar nerviós a l’hora de definir una passada de Blázquez que el va deixar sol davant de Marcos. El cinquè gol a la lliga del silenc va servir perquè el partit es refredés. Només es va escalfar al final de la primera meitat: Garmendia va rematar una centrada tot sol al segon pal i Ginard el va contestar amb una gran aturada.