Nàstic

futbol

Nàstic

El dia del capità

Nàstic. Els grana encarrilen la victòria en una primera part d’efectivitat i amb un Xavi Molina omnipresent i golejador, però l’han de patir molt després del gol de Carlos Fernández (76’)

NÀSTIC 2 SEVILLA AT. 1

NÀSTIC:Dimitrievski; Kakabadze, Suzuki, Perone, Javi Jiménez; Jean Luc, Xavi Molina, Gaztañaga, Maikel Mesa (Abraham 71’); Uche (Manu Barreiro, 71’) i Stéphane Emana (Eddy Silvestre, 80’).SEVILLA ATLÉTICO:Juan Soriano; Carmona (Miguel Martín, 75’), Berrocal, Amo, Borja San Emeterio; Boutobba (Lara, 46’), Fede San Emeterio, Carballo (Olavide, 46’), Curro; Pozo i Carlos Fernández.GOLS:1-0 (11’) Maikel Mesa. 2-0 (37’) Xavi Molina. 2-1 (76’) Carlos Fernández.ÀRBITRE:Prieto Iglesias.T.G.:Al local Perone i als visitants Amo i Carlos Fernández.PÚBLIC:4.941 espectadors.

Xavi Molina és el territori. El de la Canonja és el cor d’un Nàstic que fa temps que té pocs tarragonins i molts futbolistes forans, que per molt que s’hi esforcin és difícil que aconsegueixin identificació. El capità, tot cor, té la discreció del futbolista d’equip, tot terreny i complidor, que tots els entrenadors volen al seu equip, però que sovint rep la incomprensió de l’espectador més esteticista. Ningú li retreu, però, el coratge i l’esperit i, de tant en tant, com ahir, es converteix en el protagonista.

Situat en el doble pivot del 4-4-2 que ahir va bastir Rodri –amb Jean Luc a la banda dreta i Stéphane Emana fent parella d’atac amb Uche com a grans novetats– va interpretar tots els papers de l’auca, sobretot en una bona primera meitat dels grana. Va haver de salvar la papereta als centrals d’una defensa que va començar poc fiable; va comandar el posicionament d’un Nàstic que va cedir, d’entrada, el domini al Sevilla Atlético; va donar continuïtat al joc al mig del camp quan l’equip recuperava la pilota i buscava verticalitat per atacar, i, quan feia estona que el Nàstic guanyava gràcies al gol de Maikel Mesa (11’), va tenir el gran moment fent el segon en un cacau proper ple de convicció (37’). Un minut abans ja havia estat a punt de marcar amb un bon xut a la mitja volta que Soriano va rebutjar a córner. I, a partir d’aquí, en un partit que demanava ofici i paciència per mantenir l’avantatge, va manar, va animar i va escridassar els companys, va recuperar pilotes i va donar al joc la pausa necessària.

Xavi Molina va ser l’actor principal, però important va ser també l’aportació del secundaris. Com Maikel Mesa, un dels més regulars i inspirats del Nàstic fins ara, que va engaltar una pilota rebutjada després d’una falta assajada per marcar l’1-0. No era una volea fàcil, però la va executar bé, i que fregués en Fede San Emeterio va ajudar a despistar el porter. O com Dimitrievski, que, davant un rival insistent, va haver d’estar atent i segur en els intents, sobretot, de Pozo i Curro, i en les centrades des dels costats. No va poder fer res, però, en el gran xut de Carlos Fernández que va suposar el 2-1 (76’). La d’ahir no va ser una victòria lluïda, ja que l’equip tarragoní va ser pragmàtic i efectiu, bàsicament en la primera meitat, i va haver de patir molt en l’últim quart d’hora perquè no va ser capaç de tancar el partit abans.

Just després del final, Xavi Molina i el seu tècnic, Rodri, van estar conversant sobre la gespa. El capità lamentava, probablement, que no haguessin pogut treure’s de sobre la insistència del Sevilla Atlético, que li haguessin anat cedint la iniciativa i que s’haguessin fet massa evidents els nervis d’un equip que en els anteriors quatre partits al Nou Estadi només havia aconseguit un punt. Tots dos van estar d’acord, però, que a vegades no calen floritures quan la lluita és per no caure a la zona de descens i el rival, un dels equips que l’ocupa.

LA MALA RATXA AL NOU ESTADI, TRENCADA

El Nàstic començava a obsessionar-se amb el rendiment al Nou Estadi, ja que abans de la visita del Sevilla Atlético acumulava quatre partits sense guanyar davant la seva afició. Les derrotes davant l’Alcorcón (0-3), l’Oviedo (1-2) i el Llorca (0-2), havien fet mal, i l’empat contra el Barça B (0-0) havia estat massa improductiu. Finalment, els tres punts d’ahir contra el Sevilla Atlético, malgrat que es van haver de suar, treuen un pes de sobre al Nàstic, que, per contra, ha guanyat en tres dels últims quatre partits a fora. Ara, l’equip tarragoní, amb el partit pendent de Pamplona, és quinzè i té les places de descens a dos punts.
Cal estar contents perquè necessitàvem vèncer. En la primera part hem minimitzat el rival, però amb el seu gol ens han entrat els nervis
Molina s’ha refet d’un inici difícil de temporada, i no és fàcil. Representa els valors d’un capità
Antonio Rodríguez
tècnic del nàstic
No hem estat al nivell adequat en la primera part i no hem sabut aprofitar els dubtes del rival
Luis García Tevenet
tècnic del sevilla atlético
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)