Girona

futbol

girona

D’això se’n diu aixecar-se

El Girona es mostra immune a les dues últimes patacades, torna a fer aflorar la seva millor versió a fora i gràcies a un gol de Timor s’endú tres puntassos del camp de l’Espanyol

L’equip va saber patir a la segona part i, onze partits oficials després, va mantenir la porteria immaculada

ESPANYOL 0 GIRONA 1

GIRONA:Bounou; Ramalho, Timor, Juanpe; Maffeo, Pere Pons, Granell (Aleix Garcia 86’), Mojica; Portu (Aday 91’), Borja García; i Stuani (Olunga 81’). ESPANYOL:Pau López; Aaron, Hermoso, David López, Victor Sánchez; Jurado, Darder, Javi Fuego (Granero 61’), Piatti (Hernán Pérez 53’); Gerard Moreno i Leo Baptistao. GOL:0-1 (45’) Timor.ÀRBITRE:González González, del comitè de Castella i Lleó.T.G.: als locals Granero (64’), i als visitants Timor (57’), Stuani (58’), Pere Pons (78’).T.V.: cap.PÚBLIC:13.846 espectadors a l’estadi de Cornellà-El Prat.

Uns altres encara estarien al psiquiatre intentant curar el mal de cos i també d’ànima després d’haver llençat cinc punts en deu dies contra el Betis i l’Alavés, però el Girona sembla estar fet d’una altra pasta i ahir es va aixecar de cop en un lloc complicat (el camp de l’Espanyol és dels escenaris on s’ha de rosegar més sorra per puntuar) i en un moment especialment delicat (les victòries de la majoria d’equips de baix impregnaven el partit d’una certa flaire d’urgència). El gol de Timor en l’última acció de la primera meitat, a banda de fer justícia a la superioritat dels de Machín en el primer acte, va acabar valent tres puntassos que el Girona va acabar d’estacar en una segona meitat on no va exhibir tant de potencial ofensiu, però en la qual l’equip va estar immens a l’hora de mantenir immaculada la porteria de Bounou, un altre dels destacats. Ja tocava, després d’onze partits consecutius (nou de lliga i els dos de copa) anant a buscar la pilota almenys una vegada de dins les pròpies xarxes.

Primera part de nivell

En la tria entre Timor i Planas, Machín va escollir el valencià per compartir línia amb Juanpe i Ramalho. El tècnic també va donar continuïtat a Mojica en l’elecció del carriler esquerrà, l’altra demarcació en què cada jornada cal desfullar la margarita. El tècnic no va renunciar a la defensa de tres, però el 3-4-2-1 es va assemblar més que mai a un 3-4-3 perquè tant Borja García, però sobretot Portu, van estar més a prop d’Stuani que no pas de Pere Pons i Granell.

La primera part del Girona va ser notable, però el primer quart d’hora va ser excel·lent. Els blanc-i-vermells van jugar gairebé els 15 primers minuts a la parcel·la de l’Espanyol, que no se’n va assabentar de la pel·lícula durant molta estona. El trio de centrals va mantenir a ratlla en tot moment Gerard i Baptistao; Mojica va ser un punyal per l’esquerra; Pere Pons va estar omnipresent a la sala de màquines; i Portu va dirigir una orquestra que va desafinar ben poques vegades. Si el Girona no va fer abans el 0-1 va ser per la falta de punteria o per Pau López, autor de bones aturades, especialment una última de Pere Pons just abans del descans. El Girona, però, va ser capaç d’aprofitar el córner posterior per fer el 0-1. La pilota ni tan sols es va tornar a posar en joc.

Control i agonia

S’esperava un Espanyol molt més ambiciós i perillós en la segona part. Ho va ser, però només a mitges. Sacrificant Piatti, els locals es van quedar sense el seu millor assistent i el seu recanvi, Hernán Pérez, va fer relativament poc mal per la dreta. La sortida de Granero va servir per acabar d’inclinar el camp, però a l’Espanyol se li va fer tot fosc a l’hora d’entrar a l’àrea, on es va imposar la llei de Ramalho, Juanpe (imperial en el joc aeri) i Timor. Quan els locals van trobar la clau de l’àrea va ser perquè bàsicament perquè el Girona es va equivocar –només dues vegades en tot el partit–, però aleshores va emergir un fantàstic Bounou.

Ofensivament, l’equip va aixecar el peu. Stuani es va barallar literalment amb David López, que ho va tenir més fàcil quan va sortir Olunga, molt perdut. El segon moviment de Machín va ser posar Aleix Garcia per evitar que el Girona perdés tan ràpidament la pilota com ho va fer la majoria de minuts de la segona part. Portu hauria pogut tancar el partit amb una cavalcada marca de la casa en l’últim minut, però la seva rematada es va estavellar al travesser.

Tots els fantasmes van aparèixer després que el Girona perdonés el 0-2. Amb els dos últims precedents, els quatre minuts d’afegit, que al final van acabar essent cinc, feien pànic. Aquesta vegada, però, els de Machín no van perdre la concentració i l’Espanyol va continuar amb el llum apagat.

GOL I DESCANS

El 0-1 de Timor (45’) va premiar la insistència en atac i el millor partit del Girona

LA SEGONA PART

Els gironins van fer un passet enrere, però es va posicionar bé i no va tenir fissures

L’ESPANYOL

Només va tenir la clau quan el rival es va equivocar, però aleshores va emergir Bounou

EL PERILL LOCAL

Els blanc-i-blaus, tenallats, només van inquietar a pilota aturada, en faltes i córners

MOLT BONA SORTIDA

El Girona va tancar l’Espanyol a la seva parcel·la en un gran primer quart d’hora

LA INCÒGNITA A L’EIX

Machín va optar per Timor de central esquerre per acompanyar Juanpe i Ramalho

CINC MINUTS EXTRA

Portu va rematar al travesser (90’) abans d’un temps afegit agònic pels dos últims finals
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)