Girona

CARLOS CLERC

JUGADOR DEL GIRONA EN LA TEMPORADA 2015/16

“Pere Pons era el millor de segona A”

“Manté la filosofia que ha tingut els últims anys, amb el mateix sistema, la mateixa idea futbolística, la mateixa identitat i els mateixos automatismes”

“Ho dona tot per l’equip, treu suc de qualsevol acció i, a més, té una personalitat que fa créixer els seus companys”

Perdre contra l’Osasuna va ser dur perquè pràcticament tots teníem la sensació que ho aconseguiríem
Tenen un bon marge per afrontar la segona part de la temporada amb una mica més de tranquil·litat

Carlos Clerc (Badalona, 21-02-1992) va jugar només la temporada 2015/16 al Girona, cedit per l’Espanyol, però amb només un any en va tenir prou per deixar petjada. El carriler va ser el tercer jugador més utilitzat de l’equip, només superat per Becerra i Kiko Olivas, i va marcar un gol en els 44 partits que va jugar.

Vostè va arribar al Girona just després que el Girona rebés una gran garrotada amb el no ascens contra el Lugo. Quin ambient es va trobar?
Quan vaig arribar hi havia un ambient d’optimisme perquè el Girona, si té alguna cosa que el caracteritza, és que és un club lluitador i que sempre afronta cada temporada amb il·lusió. L’equip tenia ganes de reivindicar-se una altra vegada i la veritat és que va ser així perquè la temporada va ser molt bona tot i no acabar aconseguint l’ascens.
A l’equip li va costar començar, sobretot amb mals resultats en els partits de casa. La llosa encara els pesava?
La temporada no va ser bona des de l’inici pel que fa als resultats, però recordo que les sensacions que l’equip va transmetre en tot moment eren bones. Vèiem que no arribaven els resultats, però confiàvem en el que fèiem. El punt d’inflexió va ser el dia del Mallorca, que vam empatar en l’últim moment i vam anar de vacances amb molta força, i després vam poder agafar una dinàmica bona.
Més que bona, va ser excel·lent.
Sí, la veritat és que sí. De cop va sortir tot el que havíem sembrat durant l’any. Només vam perdre tres partits, i tots a fora, fins que vam aconseguir la classificació que volíem per al play-off. L’equip va fer una temporada increïble. Cada partit a casa era un espectacle, l’equip jugava amb intensitat i li sortia tot. El rival acabava sempre mort.
Com va viure la promoció d’ascens?
Vam anar a remolc en tot moment. Contra el Còrdova vam haver de lluitar per remuntar a casa i ens va passar factura tres dies després a El Sadar. Aquell gol després de l’empat va pesar molt.
En la tornada no es va aconseguir capgirar l’eliminatòria. Quines sensacions van quedar al vestidor?
Va ser un dia llarg i dur perquè abans del partit pràcticament tots teníem la sensació que sí que ho aconseguiríem. Va ser un cop molt dur perquè el gol ens va treure l’esperança i no vam arribar amb possibilitats al final.
L’equip no va pujar, però vostè va tenir la possibilitat de jugar a primera precisament amb l’Osasuna.
Al final el futbol té aquestes coses. L’equip que primer et treu el somni després te’l dona. Estic molt agraït perquè va ser una gran oportunitat i ho vaig poder aprofitar. Jugar a primera sempre és el que un vol i gràcies a l’Osasuna ho vaig poder aconseguir.
I un any després el Girona ja no va fallar. Esperava que fos l’any definitiu?
Sí, des que vaig marxar estava convençut que aconseguirien estar a dalt i que com a mínim tornarien a lluitar fins al final. L’experiència dels anys anteriors va ajudar a aconseguir-ho perquè van mantenir la mateixa línia, però es va veure molt més ofici que altres anys gràcies a tot el que havien après. Van tenir el premi que es mereixien.
I ara l’equip ja acumula 23 punts a primera en 17 jornades. Esperava un debut així del Girona a primera divisió?
En ser la seva primera temporada l’expectativa de tothom era que, com sempre, el Girona fos un equip competitiu, però vaja, aquesta situació tan bona en què es troba ara està lluny del que es podia arribar a imaginar. Si hi són és perquè estan fent moltes coses bé, i no s’ha d’oblidar que hi ha hagut dos o tres partits en què s’han escapat punts en els últims minuts i encara estarien millor.
Més enllà dels punts, com veu l’equip?
Manté la filosofia que ha tingut els últims anys, amb el mateix sistema i la mateixa idea futbolística. És un equip molt intens, que pressiona molt i sobretot que té molt clar a què juga amb el sistema de carrilers, que és un sistema que quan el domines com ho fa el Girona és molt difícil de contrarestar. En aquest sentit, el cos tècnic treballa molt bé i s’està demostrant.
Va compartir vestidor amb molts dels que ara són protagonistes. El sorprèn el nivell que ofereixen?
No, principalment perquè sempre els he vist com a jugadors de gran nivell. Pere Pons, per exemple, crec que ha estat el millor migcampista dels últims anys a segona A i ja demostrava el que podia fer. Ara a primera aquests jugadors estan demostrant que també tenen nivell de primera. És la manera de reconèixer la feina que han fet a segona A.
També va coincidir amb Stuani a l’Espanyol. El sorprèn el rendiment golejador que està oferint aquesta temporada?
És un jugador que sempre ho dona tot per l’equip i que és capaç de treure suc de qualsevol acció. Té molta personalitat i fa créixer els seus companys. A més, ara està tenint la fortuna que de cara a gol està en estat de gràcia i ho marca tot. Sempre ha estat un bon rematador i si de cara a gol s’està bé sempre ressalta més tot el que aporta un jugador com ell.
Veu la permanència encarrilada?
Tenen un bon marge per afrontar la segona part de la temporada amb una mica més de tranquil·litat. A primera has de vigilar perquè en qualsevol moment pots tenir una mala dinàmica i els altres equips ho poden aprofitar, però tenen una bona base i si mantenen la línia no tindran problemes.
Amb el projecte que hi ha al club, veu el Girona a primera per molts anys?
Van pel bon camí. S’estan fent les coses bé en tots els aspectes. A poc a poc estan fent del Girona un club més gran i a poc a poc va creixent, però el més important és anar pas a pas i sense oblidar d’on venen.
Què és el que més li agrada del que està fent el Girona?
Com deia abans, quan veig un partit del Girona segueixo veient l’equip on vaig jugar fa dues temporades. És la mateixa identitat i els mateixos automatismes. Això és el que et fa créixer com a equip, i és que quan segueixes una mateixa línia durant molt temps el que fas és consolidar-la. El que està aconseguint és millorar com a equip cada vegada més, però sempre partint de la mateixa base.
Ara que és a segona A amb l’Osasuna, es veuria jugant amb el Girona?
Evidentment, per les seves característiques, els sistemes amb carrilers són molt còmodes per a mi i m’agraden. Ara hi ha molt bons jugadors, com Mojica, Aday o Maffeo, i jo m’he de centrar en l’Osasuna. Quan vaig ser-hi hi vaig estar molt a gust, va ser com ser a casa i sempre hauré d’agrair molt tot el que em van donar la ciutat i l’afició.

Titular indiscutible a l’Osasuna

Després de deixar el Girona, Carlos Clerc va començar la pretemporada amb l’Espanyol i, tot i que tenia força pretendents, entre els quals hi havia el Girona, va fer les maletes cap a Navarra per jugar a l’Osasuna. Tot i que ja havia debutat a primera divisió amb l’Espanyol, els navarresos li van permetre consolidar-se en l’elit en una temporada en què va anar de menys a més i va acabar jugant 25 partits –22 com a titular– i va marcar un gol. De totes maneres no va poder ajudar l’equip a salvar la categoria i va baixar a segona A. En la categoria de plata Carlos Clerc, que s’ha retrobat a Osasuna amb el gironí Sebas Coris, és titular indiscutible –només ha deixat de ser titular en una de les 20 jornades de lliga–. Amb el conjunt navarrès Clerc està buscant l’ascens que se li va escapar la temporada del Girona i va pel bon camí, ja que el club està immers en la lluita. Amb 29 punts l’Osasuna és vuitè classificat, però té un partit menys que el podria acostar a la zona noble.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)