Girona

Girona

Primera divisió

“Ara deixarem de ser la sorpresa”

Pablo Machín repassa, amb la perspectiva del temps, els dinou enfrontaments de la primera volta del Girona

“No soc de mirar a llarg termini, però tinc molt clar que les segones voltes són sempre més complicades”, afirma el tècnic de Gómara

“Tots els equips som susceptibles de millorar, i en algunes posicions anem una mica coixos; però cal casar el que demana l’entrenador amb la idea de futur del club i les possibilitats del mercat”

“Tothom amb dos dits de front hauria signat aquests 26 punts”
“Sí, és probable que Olunga hagi passat a davant de Kayode” “Vam competir i deixar ben clar que sabíem jugar a l’altre futbol”
“Els equips que situen dos puntes entre els centrals ens fan dubtar”
“Van ser millors en la primera part, però van acabar demanant l’hora”
“Un dels nostres pitjors partits a fora, però el vam saber guanyar”
“Va ser el partit somiat. Ningú no va discutir la nostra victòria”
“Faltava una eternitat després del 2-1 i no ens van fer ocasions”
“Possiblement el nostre partit amb més superioritat a camp contrari”
“Un empat de molt mèrit contra un rival en gran forma”
“Només ens en van guanyar una per alt, la del 2-2, i fora de temps”
“La ràbia del dia del Betis, però multiplicada. Més cabrejat que mai”
“L’Alavés és ara fora del descens gràcies al partit de Montilivi” “Va ser el dia que vam constatar que vam encertar fitxant Timor”
“Va ser una sorpresa i un orgull competir com ho vam fer” “Ens vam aixecar de les patacades dels partits del Betis i Alavés”
“Vam fer el que havíem de fer, i vam treure suc de l’estratègia” “Seria massa lleu parlar d’accident. La perspectiva de les vacances...”
“Molt soroll per a no res. Ells, cada cop que picaven agafaven carn” “Vam obligar el rival a donar el millor de si per guanyar-nos”
“Em ve al cap el penal fallat, que hauria fet justícia al nostre partit” “A partir del 2-0, a nosaltres ens va sortir tot i ells es van enfonsar”
“Pocs equips han tingut a Butarque gols tan clars com nosaltres” “No sé si ens haurien xiulat aquell penal a favor a nosaltres”
“Havíem apostat pel partit del Leganés i vam dosificar gent”
“El pla per aturar Messi va sortir bé; llàstima dels dos autogols”
“Al descans ens vam adonar que jugàvem amb foc i vam fer un 4-5-1”

Els 26 punts que ha acumulat el Girona en només mitja volta ja són més que els que el Granada (20) i l’Osasuna (22) van sumar en tota la lliga la temporada passada i només cinc menys que els que va aconseguir l’Sporting (31), el tercer equip que va perdre la categoria. Tot i que la projecció són 52 punts, Machín no vol mirar més enllà del que ha fet sempre, el partit a partit. “Tothom que tingui dos dits de front hauria firmat la primera volta que hem fet i aquests 26 punts, però també tinc clar que les segones voltes són sempre més complicades. I els equips que, com nosaltres, hem estat la sorpresa, ho deixarem de ser. Crec que a partir d’ara ens respectaran molt més”, afirma.

Pablo Machín confia que la direcció esportiva faci algun moviment el gener. “Tots els equips som susceptibles de millorar el que tenim. I és cert que en alguna demarcació anem una mica coixos, però s’ha de veure com es pot casar el que demana l’entrenador amb la idea que té el club de cara al futur i les possibilitats que ofereix el mercat”.

El tècnic no va amagar que el gran partit d’Olunga i les dues setmanes sense entrenar-se de Kayode poden haver significat que el nigerià s’hagi vist avançat pel kenyà. “El partit que va fer Olunga és excepcional perquè pocs jugadors poden dir que han fet un hat-trick en la primera espanyola. És molt meritori. I és l’exemple que si treballes bé, serà més fàcil que et pugui somriure la fortuna, encara que no m’agrada parlar de sort.” “I sí, és probable que Olunga hagi passat ara a davant de Kayode. De la mateixa manera que si Larry no hagués trigat tant a solucionar els seus problemes i hagués estat disponible dissabte, segurament hauria sortit abans que Michael perquè normalment sempre comptàvem més amb Kayode.”

Machín també afirma que se sent molt satisfet que el Girona estigui fent aquest paper amb la columna vertebral i molts actors del curs passat: “Potser els que estem a dins no ens adonem tant del que fem. Però quan et truquen gent o mitjans de fora, entrenadors per qui sents afecte i veus com valoren ells el que estàs fent, aleshores et sents molt orgullós. Però és vital mantenir el nivell d’exigència que ens hem marcat, perquè les segones voltes són molt llargues.”

Jornada 1

Girona, 2

Atl. Madrid, 2

“Va ser a parts iguals una sorpresa i un orgull. Sorpresa, perquè el rendiment que vam donar contra un dels grans estava per sobre de tot el que es podia pensar. I orgull perquè el treball que es feia a segona es va veure corroborat en aquest partit amb un 80% de futbolistes de l’ascens en l’onze i el Girona mantenint les seves senyes d’identitat. Jo ja tenia clar que seríem competitius, però no sabia a quin nivell. El 2-2 final va fer mal per la forma [l’Atlético va neutralitzar al final un 2-0 amb un home menys per l’expulsió de Griezmann], però els partits s’han d’analitzar en el context global i aquell dia vam fer moltes més coses bé que malament.”

Jornada 2

Girona, 1

Màlaga, 0

“Vam complir amb el que havíem de fer, que era guanyar el nostre primer partit a primera contra un rival que en principi era de la nostra lliga. Em va agradar que ho féssim, a més, amb una acció d’estratègia [gol d’Alcalá], que és un tipus de jugada que sempre hi insistim molt per intentar marcar la diferència amb altres equips. Vam competir molt bé.”

Jornada 3

Athletic, 2

Girona, 0

“Va ser un partit de molt soroll per a no res. Vam començar jugant molt bé a futbol, però no vaig notar en cap moment que el poguéssim guanyar, ni tan sols fer mal. Vam fer la sensació de ser un equip que teníem personalitat, però no pas dinamita per matar el rival. Ells, cada vegada que picaven agafaven carn. Nosaltres fèiem picadetes de no res.”

Jornada 4

Girona, 0

Sevilla, 1

“Em ve al cap que vam fallar en l’últim minut [Granell al travesser] i l’empat que se’ns va escapar i que hauria fet justícia al bon partit que vam fer, sobretot a partir del 0-1. No sé si el nom de l’equip o dels jugadors que teníem al davant ens va provocar que juguéssim amb excessiu respecte, però fins que no ens vam veure a darrere en el marcador no es va veure l’autèntic Girona.”

Jornada 5

Leganés, 0

Girona, 0

“Un partit complicat, entre setmana, a pocs dies de rebre el Barça. La planificació passava per analitzar quin partit seria més determinant i vam apostar per competir de la millor manera possible a Butarque pensant que al Leganés ja el coneixíem i podia ser un rival de la nostra lliga. Vam fer un partit molt seriós, de tu a tu. I vam generar almenys tres ocasions [dues de Stuani sol davant Cuéllar i un cop de cap al travesser de Juanpe] que ens haurien hagut de donar la victòria. Pocs equips han tingut ocasions tan clares com nosaltres allà. Em va recordar un d’aquells partits tan disputats a segona.”

Jornada 6

Girona, 0

Barça, 3

“Era el tercer partit en una setmana. No estàvem acostumats a tanta càrrega i ens condicionava. Vam fer canvis, no només en la manera com afrontar-lo, sinó també de jugadors, buscant dosificar-ne alguns [Granell, Borja i Stuani]. És cert que no jugar va ser una decepció per a alguns futbolistes, però vam apostar més pel partit del Leganés i també hi havia el del Celta en perspectiva. Per la gestió de grup, era millor que juguessin uns altres [Aleix, Olunga i Douglas]. En el partit, el pla que teníem per aturar el millor jugador del món [el marcatge individual de Maffeo sobre Messi] va sortir bé, però ens van penalitzar dos autogols. Aquí vam tenir infortuni, tot i que és cert que vam tenir problemes per generar problemes a l’àrea del Barça.”

Jornada 7

Celta, 3

Girona, 3

“Va ser un partit una mica boig i segurament molt atractiu per a l’espectador, sobretot la primera part. Després de l’1-0 [Sisto 8’], vam ser superatrevits, vam tornar a marcar després de quatre partits i ens vam situar de seguida 1-2 [Stuani 10’ i Portu 14’], però no vam tenir prou ofici per saber contenir els contraatacs del Celta, cosa que ens va costar el 2-2 [Maxi Gómez 16’]. Al descans ens vam adonar que estàvem jugant a la ruleta russa contra un equip amb més qualitat i vam fer un 4-5-1 buscant ser més un bloc i sorprendre’ls al contraatac. Ells només ens van marcar de falta [Wass 76’], però vam tenir els pebrots per reaccionar i fer el 3-3 [Juanpe 86’] que ens va donar un molt bon punt.”

Jornada 8

Girona, 1

Vila-real, 2

“Ells acabaven de canviar l’entrenador [Calleja per Escribá] i ens van sorprendre amb el rombe al mig del camp que no vam saber ajustar. Els interiors ens van fer molt mal i, a més, vam agafar Bakambu en un estat de forma sensacional. Ens van fer dos gols molt similars, a l’esquena del perfil esquerrà de l’eix de la defensa. Ens fan mal els equips que juguen amb dos puntes perquè quan es posen entre els tres centrals, ens fan dubtar. La primera part va ser clarament del Vila-real, però la segona, com el dia del Sevilla, vam estar millor. Ens va ajudar el gol de Stuani abans del descans i ells van acabar demanant l’hora.”

Jornada 9

Deportivo, 1

Girona, 2

“Essent exigent, m’atreviria a qualificar-lo com un dels pitjors partits que hem fet a fora. Però vam saber guanyar-lo. Nosaltres estàvem una mica necessitats, però ells, més. Teníem la baixa per sanció de Stuani i va jugar Larry [Kayode]. Allà també vam fer el canvi de porter, perquè encaixàvem gols i per donar també una oportunitat a Bounou. Malgrat no fer un bon partit, alguna cosa també vam haver de fer bé per sumar els tres punts.”

Jornada 10

Girona, 2

Real Madrid, 1

“Va ser el partit somiat. El vam començar molt bé, amb més intensitat i ocasions. I després d’un pal nostre [Maffeo] ells ens maten en un contraatac [Isco]. Però després vam treure el bo i millor de nosaltres mateixos, amb l’afició empenyent com mai. Vam fer el 2-1 [Portu 58’] quan encara faltava més de mitja hora, que contra el Madrid és una eternitat. Però vam continuar essent molt intensos. No recordo ocasions clares d’ells. Ningú va discutir la nostra victòria.”

Jornada 11

Llevant, 1

Girona, 2

“Veníem del partit de copa a Montilivi. Vam dominar la possessió però ens van matar a contraatacs. Vam intentar no cometre els mateixos errors i ens va sortir un partit rodó. Potser el que més superioritat hem demostrat a camp contrari, malgrat que al final ens van fer un gol que havíem d’haver evitat.”

Jornada 12

Girona, 1

R. Sociedad, 1

“Vam agafar la Real Sociedad en el millor moment i vam assolir un empat de molt mèrit contra un equip que, a sobre, va marcar primer. A 2a A, quan premíem l’accelerador normalment desequilibràvem. La Real, però, no ens deixava la pilota i podia atacar per les bandes, jugant per dins, buscant Willian José de referència...”

Jornada 13

Betis, 2

Girona, 2

“Vam fer un molt bon partit i mereixíem guanyar per ocasions. És cert que vam fer l’1-2 en el temps afegit, però la ràbia d’encaixar el 2-2 en la següent acció perquè l’àrbitre va decidir afegir 30 segons més al partit va ser molt gran. En 94 minuts no ens van guanyar ni una acció per alt i l’única que ens van guanyar va ser la del gol, fora de temps.”

Jornada 14

Girona, 2

Alavés, 3

“El partit que més m’ha cabrejat. La ràbia del Betis, però multiplicada. Teníem l’escenari somiat i el que ells no haurien volgut mai: un 2-0 contra un rival directe i que en aquells moments semblava mort. El 2-2 va ser una galleda d’aigua freda i semblava molt poca cosa, però ni això vam saber aguantar. La desconnexió va ser enorme. Estic convençut que l’Alavés és ara fora dels llocs de descens gràcies al partit de Montilivi.”

Jornada 15

Espanyol, 0

Girona, 1

“Aquest partit tenia una dificultat terrible. Veníem de dos pals considerables i, a més, estàvem sense tres centrals [Alcalá, Bernardo i Muniesa, els que van començar la lliga]. És de les vegades que t’adones que quan a l’estiu ens vam posar en el pitjor escenari i que vam decidir fitxar Timor perquè ens podia jugar de central, la vam encertar. Vam fer un partit molt seriós, ens vam aixecar de cop de les patacades contra el Betis i l’Alavés i va ser una victòria que ens va donar tres punts molt importants i tota la confiança del món.”

Jornada 16

Girona, 1

Getafe, 0

“Un partit semblant al del Leganés, però a Montilivi. Quan parlem de saber competir, aquest és el partit que millor ho hem fet. Ens vam haver de posar al nivell d’un equip que sap jugar al futbol A i al futbol B. Al Getafe li vam dir que nosaltres també sabíem posar-nos la granota de treball i jugar a l’altre futbol. Tot i que el seu entrenador [Bordalás] es va queixar, crec que no va ser tan exagerat com de vegades fan ells.”

Jornada 17

Eibar, 4

Girona, 1

“Si qualifiquem el partit d’accident, és massa lleu. Es van ajuntar moltes coses: el millor Eibar de la temporada, el fet que nosaltres veníem de dues victòries molt exigents físicament i mental. I el fet que, inconscientment, teníem la perspectiva de les vacances. No diré que vam anar de vacances abans d’hora, però quasi. Ells van entrar molt bé al partit i a nosaltres no ens va sortir res. I que hi haguessin baixes al centre del camp [Pere Pons i Granell] no és excusa perquè tampoc crec que el partit hagués canviat gaire.”

Jornada 18

València, 2

Girona, 1

“Vam demostrar qui érem en un gran escenari. Vam començar molt bé i vam fer el 0-1, però després ens vam veure superats per un equip al qual vam exigir que donés el millor de si mateix per guanyar-nos. No puc dir que el València no mereixés la victòria, de la manera que ells tampoc poden dir que l’empat hauria estat injust. Crec que hem estat l’equip que més ocasions hem creat al València a Mestalla. I al final, ens derroten per un autogol i un penal que no sé si a nosaltres ens l’haguessin xiulat. Vaig dir, i ho mantinc, que quan vam entrar al vestidor en el descans, els jugadors del València i l’entrenador es van quedar parlant amb l’àrbitre. No sé si això va influir. El que sé és que si això ho faig jo o algun jugador meu, segur que ens fan fora i ni ens escolten.”

Jornada 19

Girona, 6

Las Palmas, 0

“Un partit que pintava semblant al de l’Alavés, o almenys així ens ho vam plantejar. Tenia un pes superior als tres punts i hi vam saber competir molt bé. Potser no va ser un partit tan rodó per marcar sis gols, però un cop ens vam posar 2-0, ells es van enfonsar i a nosaltres ens va sortir tot. Era el mateix escenari del dia de l’Alavés, però aquell dia ells van sobreviure i nosaltres ens vam desconnectar. Mentre Las Palmas va estar a dins el partit, vam haver de ser molt intensos per intentar que no poguessin fer res.”

A pilota aturada

El millor partit que ha vist?
Per a l’espectador, el Betis-València (3-6) va ser un molt bon partit, però de vegades aquests partits no ens agraden tant als entrenadors. M’agrada el futbol anglès i l’Arsenal-Liverpool (3-3), que vaig veure in situ [el 22 de desembre], em va cridar molt l’atenció.
Recorda un gol?
Sí. Dels gols que recordo més i que no se li ha fet la justícia que mereixia per la bellesa i la transcendència va ser el d’Eloi Amagat contra el Deportivo, el dia de la salvació, el meu primer any [8-6-2014].
I una aturada?
La d’Oblak a Kayode, en el primer partit de lliga. Hauria estat el 3-2.
L’equip revelació
Si no em deixeu dir el Girona, el Leganés té tota la meva admiració. Per la plantilla que ha fet i per la gestió de Garitano. I seria injust no destacar el Getafe, que també està fent una gran temporada.
Un parell de porters que li agradin
Oblak i Ter Stegen
Centrals...
Gerard Piqué i Sergio Ramos.
Laterals o carrilers
Els de l’Eibar, Cote i Capa. Odriozola, de la Real Sociedad. Jordi Alba...
Mig centres
Kondogbia, del València, i Rubén Pérez, del Leganés.
Interiors
Guedes, del València, i Januzaj, de la Real Sociedad.
Davanters
Per descomptat, Messi. I per tot el que farà en la segona volta, Diego Costa.
Un llançador de faltes
Bardhi, del Llevant.
Un entrenador
Asier Garitano o Mendilibar.
Torna a veure els partits del seu equip?
Sí. Però més que veure’ls, els analitzo. En la primera revisió, és fàcil que em passi tres hores veient-lo, fent talls del que més m’interessa, de les coses a corregir...
Veu tots els partits de la jornada de primera?
No. I encara que volgués, no podria. Però sí que cada setmana miro uns quatre partits del rival, a banda de les seleccions d’imatges que em fa el departament d’anàlisi. Tot i que per veure l’essència del partit m’agrada veure’l tot, en global.
El VAR serà una solució o anirà en detriment de l’espectacle?
Crec que és la manera de desvirtuar el futbol, que sempre s’ha mogut per passió i sentiments. Els errors els cometem tots, però molts cops no ens agrada reconèixer que els àrbitres es poden equivocar. Potser com a eina d’impartir justícia, el VAR podria venir bé, però quan veus que les jugades polèmiques ho continuen sent després de veure les imatges...
L’ull de falcó
Aquí sí que hi estic totalment a favor. La pilota, o entra o no entra.
Què canviaria del reglament?
No ho sé. Es podria provar allò dels últims minuts amb temps real i aturant el rellotge. Ja hi ha hagut una evolució i s’ha guanyat molt amb el tema de les cessions al porter, que dinamitza molt més el joc.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)