El Nàstic té molta confiança en el seu mètode com a visitant. El fet d’haver aconseguit bons resultats a camp contrari –ja és el segon millor a fora i ha aconseguit set punts en els tres desplaçaments seguits amb què ha començat l’any– fa que la convicció amb què els grana juguen lluny de Tarragona vagi creixent i que la fe en la idea que planteja Rodri sigui màxima. Es tracta d’estar ben col·locat en defensa, de tenir paciència i de ser vertical amb la pilota i aprofitar les poques ocasions de què es disposi en atac. Sembla fàcil de dir i complicat de portar a terme, però al Nàstic li està sortint bé, com ahir a Pamplona, on el domini i la insistència ofensiva els va posar l’Osasuna, que quan va rematar bé va topar amb un encertat Dimitrievski, però on l’efectivitat la van posar els tarragonins, que van marcar en les dues úniques accions ofensives destacades, perfectament finalitzades per Barreiro (30’) i Álvaro Vázquez, que es va estrenar com a golejador grana (91’).

La victòria té un valor numèric molt elevat per al Nàstic. L’enfila fins als 28 punts, amb set ja de marge respecte a les places de descens, i de la divuitena a la dotzena posició, i li permet afrontar el derbi de diumenge contra el Reus per sobre del seu rival territorial –amb dos punts més– per primera vegada des que els dos equips coincideixen a segona A. Caldrà veure, però, si els grana són capaços de transportar al Nou Estadi la fiabilitat que mostren a camp contrari.

El mètode demana, sobretot, resistir l’ímpetu inicial habitual del rival, materialitzat ahir en el xut al pal de David Rodríguez (2’) i en la rematada de cap d’Oier, ben resposta per Dimi (14’). Lluny de Tarragona, però, al Nàstic li cal poc per fer mal. Una pilota llarga de Kakabadze a Manu Barreiro a l’esquena dels centrals la va fer bona el gallec amb un control que li va servir, al mateix temps, per superar per sobre la sortida del porter i per orientar-se la pilota per marcar.

El guió que havia imaginat Rodri es complia a la perfecció i el gol va confirmar que la idea era la bona. Calia persistir, mantenir-se organitzat. L’Osasuna va dominar la resta del partit, posant moltes pilotes a l’àrea i finalitzant moltes accions. Tot i que el Nàstic havia renunciat a la pilota, calia que el rival no se sentís tan còmode, i per això Rodri va fer dos canvis lleugerament ofensius, fent entrar Jean Luc i Álvaro Vázquez per mantenir una amenaça atacant i fer que l’Osasuna no ataqués tan tranquil. Però deixar que el rival porti la iniciativa sempre és arriscat i també es confia en la sort i l’encert del porter, com en la rematada de Xisco de molt a prop salvada per Dimi (82’). Poc després, amb l’Osasuna atacant a la desesperada i el porter descol·locat, Álvaro Vázquez va aprofitar els espais i la seva qualitat per fer el gol de la sentència.