El Lleida i el Peralada van signar un empat que va deixar sensacions ambivalents al Camp d’Esports. Als blaus, amb gust de poca cosa per la quantitat d’ocasions que va tenir al final, però agraint un gol en l’afegit que va evitar-li la derrota; als alt-empordanesos, contents pel gran partit, sobretot en el primer temps, en què van sorprendre el Lleida.

Encara que els d’Albadalejo van començar forts, ben aviat va ser el filial del Girona qui va imposar el ritme, sobretot amb la velocitat d’Andzouana per l’esquerra. Amb els blaus traient aigua de la barca, el Peralada anava creant cada cop més perill, però sense contundència en la finalització. Malgrat això, a l’equador d’aquest període, els locals van tenir una ocasió molt clara en un xut de Bojan refusat pel porter que Albístegui tampoc va aconseguir rematar. El jove del planter va ser el més incisiu en atac abans del descans, atès que en va tenir una altra en el 37’, però va tornar a topar amb Gianni. La millor ocasió del Peralada va ser una acció plàstica en què Andzouana va centrar de rabona des de la dreta i Manel, el debutant, va rematar de xilena a les mans de Diego.

Després del descans, Albadalejo va introduir un doble canvi per forçar la reacció, i de seguida va donar fruits. El primer d’avisar va ser Molina amb un xut en el 48’ i, un minut després, l’àrbitre, en una caiguda d’Ortuño, va assenyalar penal a favor del Lleida que el mateix davanter va errar –Gianni va desviar el xut a córner–. Poc després la va tenir novament el murcià amb el porter superat, però tampoc va estar encertat. Era només el començament del calvari per als davanters del Lleida. Amb tot i amb això, el Peralada es quedava amb deu per l’expulsió de Gianni en una sortida a destemps (58’).