Des que les victòries valen tres punts, el Girona és el desè equip acabat d’ascendir a primera divisió amb millor puntuació dels 70 que han pujat en les 23 últims anys (en el curs 1998/99 hi van haver quatre ascensos). Els 34 punts que té l’equip de Machín només els superen nou equips, i no pas per gaire diferència. El millor de tots va ser el Vila-real 2013/14, que després d’un any a l’infern de segona –el seu descens la temporada 2011/12 va ser absolutament sorprenent i, a sobre, va arrossegar el seu filial a segona B–, va tornar a la màxima categoria disposat a no tornar a ensopegar a la mateixa pedra, i al cap de 24 jornades ja havia arribat als 40 punts. Els groguets van acabar en posicions europees (Europa League) i amb 20 punts de marge respecte al descens.

El Girona transita també molt per sobre de les brases –el divuitè classificat ja està a setze punts– i a un ritme molt alt i, sobretot, inesperat tenint en compte que no havia trepitjat mai l’elit. En el seu primer any a primera, els de Machín tenen 14 punts més que el campió de segona A la temporada passada (el Llevant).

En els últims 23 anys, només hi ha hagut set estrenes absolutes a primera divisió. D’aquests equips, únicament l’Almeria 2007/08 va transitar per la jornada 24 a un ritme superior als gironins (36 punts tenien els andalusos; 34, els de Montilivi). I el Numància va tenir una puntuació calcada als blanc-i-vermells quan va irrompre a primera el curs 1999/2000. Si es fa la comparativa amb els últims equips que han posat els peus per primera vegada a l’elit, no hi ha color. En aquest punt de la lliga, el Girona acumula tretze punts més dels que tenia el Leganés el curs passat i set més que l’Eibar 2014/15.

La inèrcia ha fet que només un 36% dels equips acabats d’ascendir (25 dels 69 descensos dels 22 últims anys) hagi perdut la primera el curs següent.