Hi seré. Soc una persona molt seguidora del Girona i aprofitant que visc a Madrid, més enllà d’anar sempre que puc a Montilivi, també he aprofitat aquests últims anys per veure’ls en camps com els del Leganés, el Rayo, el Getafe, l’Alcorcón... També vaig ser en la promoció d’ascens a segona divisió B contra l’Alcalá de Henares fa onze anys, i amb les bones connexions des de Madrid m’he escapat a llocs com Valladolid o Sevilla. Si he estat en tots aquests llocs veient el Girona, com és lògic també seré al Bernabéu.

Conec molta gent, i per motius laborals em moc molt. Allà on vaig explico que soc de Girona. La gent em mostra certa admiració pel que està fent l’equip. La setmana passada era a Portugal per negocis i parlava amb el president de la televisió pública portuguesa, una persona a qui li agrada molt el futbol. M’explicava entusiasmat que havia vist el Vila-real - Girona, i coneixia tots els jugadors gironins! També un gironí que viu a Cuba em deia que veu tots els partits des d’allà. Crec que hi ha certa admiració i simpatia pel Girona ara mateix. Veurem si tothom ens la manté si acabem sent un rival competitiu.

A la mitja part del partit a Montilivi, els representants del Madrid eren conscients que el seu equip no ho estava fent bé tot i el 0-1, i que el Girona era superior. Reconeixien que si no canviava alguna cosa, el partit se’ls podia complicar en la segona part, tal com va passar. La superioritat del Girona, doncs, era reconeguda per la gent del Madrid ja al descans! Els equips tenen el seu orgull i suposo que el Madrid afrontarà el partit amb tensió competitiva. Tenen ferit l’orgull després del que va passar en el partit de la primera volta. El Girona també té orgull i sobretot ha après moltes coses aquest curs, com per exemple no fer el mateix plantejament que el dia del Barça contra equips amb tant potencial ofensiu.