Girona

IGNASI MAS-BAGÀ

DIRECTOR GENERAL I PRESIDENT DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DEL GIRONA FC

“Confio que podrem créixer a Montilivi”

“L’estadi s’ha de transformar i l’Ajuntament no és aliè al que passa a Montilivi; no em passa pel cap que no arribem a un bon acord, per 50 anys”, diu el director general

“Estem molt a prop de tancar un patrocinador principal per a les properes temporades”

Crec que el Girona s’ha de quedar a Montilivi i per això és el nostre pla A. Si no poguéssim, hauríem de buscar alternatives El Girona es gestiona des de Girona. Som autònoms. El City és un accionista principal, però no és qui controla el club
No ens posem sostre. L’Europa League? És un repte que no teníem i ho hem d’afrontar com una oportunitat Vam tenir moltes ofertes de patrocini, però molt per sota del que esperàvem. Per no devaluar, vam decidir esperar
És un estadi del 1970 i s’ha d’adequar. Necessitem un canvi d’usos per dotar-lo de diferents espais comercials
Estem estudiant una ampliació pel gol sud el curs que ve i actuarem per consolidar les altres grades retràctils
Tenim diverses possibilitats per a la ciutat esportiva i cap és a Girona ciutat. No passa res per expandir el radi

Amb la tranquil·litat de tenir garantida la continuïtat a primera, el Girona treballa per reforçar el projecte amb l’estadi com a focus principal d’atenció. El director general, Ignasi Mas-Bagà, espera que l’Ajuntament els doni el vistiplau a la concessió de l’estadi per 50 anys, per poder-hi actuar amb profunditat. Mas-Bagà parla també de la ciutat esportiva, el patrocini i els noms propis de l’equip.

Des dels despatxos, tenir garantida tan aviat la continuïtat a primera deu ser un luxe.
I tant. Qui hauria dit que al març podríem avançar-nos a moltes feines que hem d’anar fent per planificar la temporada vinent. Feia anys que treballàvem sempre amb dos escenaris. Centrar-nos en només un ens permet treballar amb molt més temps.
Ara l’interrogant és Europa. Els faria canviar molt?
Això afecta sobretot l’àrea esportiva. És un repte que no teníem al cap, perquè no esperàvem aquest desenvolupament tan bo de l’equip. Però aquest club no té sostre, i els objectius es van fixant en funció de com va l’equip. Ens prepararem per afrontar el que vingui amb la màxima professionalitat.
Econòmicament, jugar l’Europa League tampoc deu ser una bicoca.
Nosaltres ho hem d’afrontar com una oportunitat. Depenent a quina fase arribis, els ingressos són més grans. Arribar a la fase de grups dona un impuls, però també és cert que hi ha moltes despeses. En qualsevol cas, és una gran oportunitat i ho gestionarem perquè, si arriba, l’equip ho pugui afrontar amb la màxima competitivitat i l’aficionat en pugui gaudir.
L’estadi és ara el principal focus d’atenció de la direcció general?
Sí, segurament és en el que estem més centrats, poder dissenyar conjuntament amb l’Ajuntament el millor acord possible per a la ciutat i per al Girona. Fa temps que hi treballem i ara estem en discussió dels aspectes que quedarien inclosos en la concessió per cinquanta anys de l’estadi.
Deu ser clar no esperar gaire a trobar l’acord...
Ho hem de tancar com més aviat millor. L’acord vigent venç al juny i hem de tenir el marc jurídic previst per a la temporada que ve. Necessitem la concessió.
Parla d’una concessió a cinquanta anys. La previsió és poder fer actuacions de molta profunditat?
Sí. L’estadi s’ha de transformar. És un estadi del 1970 i s’ha d’adequar a les noves necessitats que marca el futbol. I no només el futbol; l’entreteniment. Hem de poder donar contingut a tots els aficionats, abans i després del partit i fins i tot durant la setmana. Necessitem fer canvi d’usos per dotar l’estadi de diferents espais comercials, per poder encabir-hi projectes de restauració i botigues.
Les grades supletòries eren de lloguer, fins al juny. Les veurem igualment la temporada que ve?
Era un lloguer d’un any, però aquestes grades poden ser permanents. Farem unes actuacions per consolidar-les, perquè la nostra idea és que les tinguem durant força temps fins que puguem créixer de manera permanent, però que ens permeti compaginar-ho amb l’activitat que hi ha. I això vol temps. Primer de tot hem de tenir la figura jurídica que ens en garanteixi l’ús per 50 anys.
El gran marge de millora hauria de ser a tribuna? Es plantegen actuar-hi aquest mateix estiu?
Primer hem d’estudiar com està l’estructura de la tribuna. Forma part d’una anàlisi estructural que estem fent, per veure per on i com hem de créixer.
Per actuar-hi bé, s’hauria de refer de dalt a baix l’estadi?
S’ha d’estudiar. Estem amb diferents enginyeries estudiant quines serien les àrees de creixement, però que siguin compatibles amb l’activitat normal de Montilivi, amb el joc. Una ampliació d’un estadi que està en plena activitat requereix que s’hagi de fer molt més per fases, i té una dificultat afegida.
Amb l’ascens, van passar de 9.282 a 13.500 seients. La temporada que ve, preveu els mateixos 13.500, o més?
És possible. Estem estudiant una ampliació pel gol sud.
Com la de gol nord?
Crec que més petit, perquè no podem créixer tant. I volem ampliar també la zona d’hospitality.
Augmentar l’aforament els permetrà fer més abonaments, o ho volen destinar a venda d’entrades?
Per una part, ens agradaria obrir altes noves de la llista d’espera, i també pensem a poder crear noves zones d’hospitality per a empreses, ja que en tenim demanda.
Van limitar les altes d’abonaments per tenir un bon percentatge de venda d’entrades. Ho mantindran?
Tenim molt marge de millora, perquè si ho estiguéssim fent perfecte vendríem sempre totes les entrades. Hem incorporat un ticketing manager que està creant l’estratègia de venda, per poder arribar a grups i a hotels que puguin comercialitzar partits. Estem contents de com hem endreçat l’estadi, però l’objectiu és vendre més entrades.
Soriano parlava fa uns mesos d’un estadi “per a 20.000 o 30.000 espectadors” a llarg termini. És massa agosarat?
Crec que l’estadi del Girona no ha de ser gaire més gran de 15.000 o 20.000. Però també el temps ho dirà. Estem creixent d’una manera que tampoc esperàvem i per tant no ens posarem sostre. Hem d’estudiar bé quina és la capacitat màxima aquí on ens trobem. I els estadis no han de tenir una capacitat fixa, sinó que has de deixar una porta oberta al creixement si és necessari en el futur.
La seva foto de Montilivi d’aquí a cinc anys és el d’un estadi que ningú reconeixerà?
Tot el que volem fer, seria un repte que en cinc anys estigués tot resolt. Però sí que m’imagino d’aquí a cinc anys un club consolidat a la categoria, amb un estadi modern i molt enfocat a les nostres necessitats, i amb una ciutat esportiva.
Té algun mirall d’estadi?
Vas agafant idees. L’equip d’operacions viatja als estadis per veure sobretot com han viscut l’ampliació els que ho han fet, o com s’han mudat. Tenim molt bons exemples de bona gestió. També coneixem estadis que s’han fet nous molt grans i que no s’omplen, i això també s’ha de tenir en compte.
Ha parlat d’un estadi modern. Potser algú podria pensar que això a Montilivi és difícil.
Serà tot possible si l’Ajuntament ens posa les facilitats. Tot es pot parlar. Les ciutats s’han transformat quan hi ha hagut la voluntat de transformar-les. Si només hi creu el club, malament. No em passa pel cap que ningú ho vegi. Hi confio. L’Ajuntament no és aliè al que passa a Montilivi. Confio que ens posaran les facilitats per poder créixer.
És més qüestió de llicències d’altres activitats que de la mateixa concessió?
Ho hem de deixar tot previst per poder fer-ho tot. No tindria sentit que per alguna llicència o per no estar dins del planejament això impedís ampliar Montilivi.
També s’ha discutit la subvenció de les institucions.
Nosaltres vam heretar el contracte que tenia el Girona, que per a un club de segona A era un contracte crec que ajustat. Hem de recordar que aquest estadi era del Girona, que l’Ajuntament va ajudar en moments en què el club patia molt econòmicament. La subvenció que ens donarà l’Ajuntament si tanquem l’acord serà zero.
El nou enllumenat, que preveien instal·lar fa mesos, l’han frenat per la concessió?
Ho tenim tot preparat per quan tinguem la seguretat que ens podem quedar aquí. L’Ajuntament no ens va donar la seguretat suficient per fer aquestes inversions. I l’enllumenat és imprescindible. És un estadi molt fosc. Les produccions televisives en 4K ho exigeixen.
El lloc del Girona és 100% a Montilivi? Hi ha un pla B?
Crec que el Girona s’ha de quedar a Montilivi, i per això és el nostre pla A. És veritat que si veiem que no hi ha possibilitat d’assolir els objectius aquí, seria una vertadera llàstima i hauríem de buscar alternatives.
N’estan buscant, d’alternatives?
És que no ens passa pel cap que no arribem a un bon acord amb l’Ajuntament.

La ciutat esportiva

Les instal·lacions del PGA, a punt d’estrenar-se, refreden el projecte de ciutat esportiva, o continua sent una prioritat?
No ho frenen; al revés. Ens deixa treballar bé. Amb els camps del PGA, tenim cobertes les necessitats del primer equip per als propers quatre anys. La ciutat esportiva és una eina de treball no només pel primer equip. Primer hem solucionat això. No fa tant que anàvem a tot arreu per entrenar-nos. Ara, amb aquests dos camps i mig, ens consolidem en un sol lloc amb els camps de primer nivell i amb espai per esmorzar, dinar i concentrar tota l’activitat diària. Per la ciutat esportiva, tots sabem que els canvis i requalificacions requereixen temps. Tenim una solució de quatre anys per al primer equip, i ho anirem veient.
Tenen la ubicació triada per a la ciutat esportiva?
Tenim diverses possibilitats amb les quals estem negociant, i cap és a Girona, al terme municipal. Era la nostra prioritat, però no passa res per expandir el radi d’acció. El Girona està creixent moltíssim i no estem limitats al terme municipal. És veritat que teníem una prioritat aquí, però no vam arribar a un acord. Ara hi ha diverses possibilitats.
Quan preveuen prendre la decisió?
Hem pogut solucionar l’activitat diària del primer equip per quatre anys. A partir d’aquí, tant de bo que puguem activar aviat la ciutat esportiva, però tenim projectes molt grossos en paral·lel. Montilivi, la ciutat esportiva i la consolidació del projecte.
I a Riudarenes, què hi faran?
Ho mantindrem. És una instal·lació més de què disposa el club. També ho tenim lligat per quatre anys. La ciutat esportiva és per cobrir totes les necessitats, fins a la base, i de moment hem començat per dalt. Baixant un esglaó, hi ha el Peralada i el juvenil, per si necessiten anar a Riudarenes.

L’equip, Machín i Cárcel

Ja hi ha acord per les primes. Les han hagut d’actualitzar?
Estem satisfets. Hem d’agrair a totes les parts que hàgim pogut arribar a una entesa. És veritat que vam haver de millorar la proposta inicial, perquè l’objectiu proposat era la permanència. Veient el rendiment, teníem l’obligació i la il·lusió de motivar l’equip amb una millora de les primes.
Entén el debat obert per Machín?
Que es parli tant de quin és el futur de Cárcel, de Machín, de Portu, de Stuani... és que ens hem de felicitar. Les coses s’han fet bé. El mercat ens està trucant a la porta. Creiem fermament en el nostre projecte esportiu, i això passar per donar la màxima confiança al director esportiu i l’entrenador. Estan en converses, i estic segur que arribarem a un acord.
Quique Cárcel acaba contracte el 2019. Pensen a renovar-lo?
He començat parlant d’ell perquè és un dels màxims responsables que estiguem aquí.
És proper un anunci d’acord per la renovació de Cárcel?
No és tant quan ho anunciem, sinó de com estan fluint les negociacions. Ell és qui encapçala les negociacions de la configuració de la plantilla, que té molta feina avançada, i estic segur que arribarem a un acord.
La magnífica temporada de l’equip ha revalorat els jugadors. Veurem algun jugador que comenci a volar o tenen la paella pel mànec?
La paella pel mànec, la tens fins a la clàusula. Ara hi ha alguna clàusula que pot semblar baixar, però quan vam signar-la era molt alta. És difícil fixar-les altes quan ets a segona A perquè tots volen que no els tanquis la porta. Ara estan destacant a primera, la majoria tenen contracte i es tracta de millorar els contractes dins les nostres possibilitats.
Es veuen sent un club que faci molts traspassos?
Al final, tots els clubs en fan. A vegades per necessitat i altres perquè no ho has pogut frenar.
Què passarà si els paguen les clàusules de Portu i Stuani?
Jo vull que es quedin a Girona. Tenim una de les parelles més golejadores i el club no vol que marxin.
Tenien el tercer pressupost més baix de primera. Té al cap el de la pròxima temporada? Es farà un salt o serà similar?
Les eines de creixement són les fonts d’ingressos, amb la televisió com a principal. Això no canviara gaire. Nosaltres operem amb el nostre pressupost. Estem creixent any rere any. El salt qualitatiu de l’equip no es transforma en ingressos directes, però estem consolidant les diferents àrees per assumir totes les necessitats. Tenim clar cap on anem i que al darrere hi ha un projecte sòlid que ens permetrà arribar on desitgem.
Al City deuen estar contents.
Sí. Quan van entrar a l’estiu, ens havíem marcat com a objectiu principal la permanència, i per sort ha arribat molt aviat. Estem molt contents i volem continuar creixent.
I això que la participació dels seus jugadors cedits podria millorar.
Crec que això és la relació amb qualsevol club que et cedeix un jugador. Tothom vol que jugui. Esportivament, creiem que aquestes jugadors estan creixent molt dins del girona. Sabem que competeixen l’un contra l’altre, diàriament.
Que Douglas no jugui els pot condicionar alguna cessió futura?
Que ha estat una inversió important per al City i que no està tenint els minuts que esperaven, és una realitat. Però el seu cas demostra també que aquí no ve ningú amb l’ordre i la directriu que ha de jugar.
Van demanar la llicència per jugar a Europa. La hipotètica incompatibilitat amb el City està resolta?
Hem sol·licitat la llicència, i és un procés que no ha acabat perquè es valoren diversos paràmetres abans que la UEFA hi doni el vistiplau. Aquesta pregunta sobre la incompatibilitat és recurrent. Nosaltres ho tenim clar i no ens hem posat sostre. Som independents. El Girona es gestiona des de Girona, som autònoms. I el City és un accionista principal però no és qui controla el club.
Tal com va la temporada, avancen en la voluntat de ser el segon club de Catalunya...
És una manera de dir que estem consolidats, que és la nostra intenció. Nosaltres no volem treure res a ningú sinó desenvolupar el nostre projecte, que té la voluntat de consolidar-se a primera i en una bona posició.
Tenen la sensació que són un equip simpàtic?
Estem contents. S’estan transmetent els valors d’aquí, la humilitat i el treball.

La samarreta

Umbro va trigar moltíssim a servir-los. L’afició, desesperada. I mitja lliga amb tota la base vestint la roba de la temporada passada no era la millor imatge. Mantindran el contracte?
No estem satisfets, com podeu imaginar. És una de les coses que ens han marcat negativament a nivell de reputació. Al final, ho hem millorat. Tal com estàvem, temíem que no tindríem samarretes ni per a la campanya de Nadal. Teníem un contracte de dos anys, ens en queda un i, tot i que hi havia possibilitats i motius per resoldre’l, vam decidir no fer-ho. Perquè a mitja temporada és més complicat, i perquè tenim una temporada per endavant. Umbro ens ha manifestat que han corregit tots els errors que teníem, i els donarem una última oportunitat.
Preveuen obrir una botiga al centre de Girona?
Ho estem estudiant. És una cosa que sempre hem tingut al cap, i valorem si ho fem la temporada següent o l’altra.
El lema “Orgull gironí” el preveuen desar al calaix?
Això de cap manera. Li hem donat el suport que més visibilitat tenia i crec que ha funcionat.
No hi ha hagut l’interès que esperaven per ser el patrocinador principal, o demanaven molts diners?
El salt de segona a primera és brutal, i el patrocini és el que més creix perquè la repercussió que té un club a primera es multiplica per molt. L’audiència acumulada estatal passa de 3 milions a 12 milions. I a escala internacional, de 0 a 85 milions. Nosaltres vam intentar mantenir tots els patrocinadors que teníem, entenent que cadascú havia de buscar el seu lloc. No vam trobar ningú que pogués arribar les nostres expectatives. Vam tenir moltes ofertes, molt per sota del que esperàvem, i per no devaluar vam decidir esperar. Estàs buscant contracte per més d’una temporada, i comprometre-t’hi condicionava el futur.
En tindran la temporada que ve?
Crec que ens podem felicitar perquè estem molt a prop de tancar un patrocinador principal per a les properes temporades.
Per les expectatives, haurà de ser una multinacional, més que un patrocinador local.
Ha de ser internacional, sí. Però sí que hem fet trobades perquè totes les empreses tenen cabuda. No per anar al patrocinador principal, perquè per la inversió és molt important, però sí per altres.
La solució fàcil en aliar-se amb el City era Etihad...
El Girona es gestiona des d’aquí. És veritat que sorgeixen oportunitats dins del grup, perquè les marques pregunten i les que tenen interessos aquí veuen el Girona com un vehicle per donar-se a conèixer. Dins d’aquest conglomerat, tenim possibilitats més grans. Però, al final, el cap de patrocinis és del Girona, i tot es gestiona des d’aquí.
En serveis mèdics, solen fer les proves a Barcelona. Han mirat d’acostar-se?
És la nostra idea per a la propera temporada. És un tema més operacional i per un compromís clar amb la ciutat i les comarques gironines.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)