El 24 de setembre, el Terrassa vivia un contratemps que alterava bona part dels plans del tècnic, Cristian Garcia. David Toro, cridat a ser el davanter referent de l’equip, s’acomiadava abans d’hora contra el Santboià per una greu lesió muscular que l’ha mantingut fins a cinc mesos de baixa. Fa un parell de jornades va reaparèixer uns minuts contra el Sant Andreu, però, mentrestant, el rol de golejador no l’ha assumit cap altre atacant. Tot i fitxar Xavi Civil com a recanvi de Toro, el màxim golejador és un migcampista amb arribada, Raúl Torres, que acumula les mateixes dianes (10) que els cinc puntes que han tingut minuts aquest curs (entre Toro, Carlos Martínez, Civil i Vega, que ja no és al club).

El Terrassa ha convertit el que podria ser un defecte, la falta d’un referent clar a dalt, en una virtut: no es depèn d’un sol home. Així, fins a quinze jugadors han fet algun gol, fet que el converteix en l’equip amb la responsabilitat de marcar més repartida juntament amb l’Hospitalet. “Això vol dir que som ofensius. Malgrat el hàndicap de la lesió de Toro, que venia per ser un jugador clau, tothom està sent important”, diu Cristian García, al qual totes les seves línies estan aportant dianes: dels 51 gols del Terrassa –el Granollers se’n va marcar un en pròpia porteria–, 10 els ha fet la defensa (un 19,6%), 18 el mig del camp (un 35,3%) i 23 els davanters i els extrems (45,1%).

A tots ells ara se’ls afegirà David Toro, que té moltes ganes de tornar a sentir-se una peça clau: “Estic molt content, perquè no esperava recuperar-me tan aviat després de l’operació. Em fa molt feliç la confiança que m’ha donat el tècnic, ara l’hi he de tornar al camp.”