No se sap si el futur del Reus passarà per canviar d’estadi ni com serien les tardes de futbol en una hipotètica nova casa, però les del municipal acostumen a ser de solidesa i convicció, característiques que si van acompanyades d’efectivitat en el moment oportú es converteixen en victòria, com la d’ahir contra un Cadis que l’equip roig-i-negre va saber mantenir sempre a ratlla. Un gol de Lekic a l’inici de la segona meitat (49’) va donar tres punts que es van haver de suar perquè, al municipal, no és fàcil veure-hi gols i cal rendibilitzar els que es marquen. Solen ser tardes de patiment, de defensar amb disciplina, amb dents i ungles, però que acaben bé. Ahir, amb la quarta victòria en els cinc últims partits a casa, on en fa sis que el Reus no encaixa gols. I la permanència, a tocar.

El Reus, molt intens i fluid, hi va posar molt ritme en la primera meitat, amb les parelles Álex Menéndez-David Haro (per la dreta) i Miramón-Yoda (esquerra) molt actives i compenetrades. Parets curtes i desdoblaments feien anar de corcoll els laterals del Cadis, que no podien evitar que l’equip roig-i-negre posés pilotes perilloses a l’àrea. El central Kecojevic va estar més atent, interceptant dos xuts molt intencionats de Yoda (8’) i Àlex Carbonell (16’), després de dues bones combinacions dels roig-i-negres. El Cadis no estava tan posat en el partit com el Reus, però és un equip sempre perillós, que no permet distraccions del rival, tal com van demostrar Jona rematant de cap un córner (14’) i Salvi desbordant per la dreta amb alta velocitat i fent una centrada que Romera no va aconseguir rematar bé (18’). El Reus continuava movent bé la pilota en zona perillosa, amb la segona línia molt participava, i Lekic no va arribar d’un pèl a una bona passada Carbonell. Després d’un córner, va ser Olmo el que va tenir el gol a tocar, recollint la pilota al segon pal, retallant el defensor i xutant desviat per molt poc (33’). Un gol anul·lat a Lekic i una bona triangulació entre Haro i Menéndez van confirmar que si es va arribar al descans sense gols no va ser per falta de producció ofensiva local.

El Reus va recollir el fruit del treball de la primera meitat en la primera acció de la segona: Àlex Carbonell, un dels millors dels locals ahir, va rebre la pilota dins l’àrea i va buscar el millor angle per xutar. Quan el va trobar, va topar amb la resposta del porter Cifuentes, que va deixar l’esfèrica als peus de Lekic, que no va fallar. En els següents minuts va estar a prop el segon del Reus, sobretot en un eslàlom de Yoda en què es va demanar penal per mans (53’) i en una acció de força de Lekic que va completar amb un xut desviat pel porter (60’). En la recta final, el Reus va ser més prudent –López Garai va fer entrar Tito Ortiz per guanyar consistència i joc posicional– i es va centrar a defensar els atacs d’un Cadis que ho va provar amb algunes centrades i poca cosa més.