Dues parts diferents

En la primera part el respecte dels dos equips i la por a perdre –amb un punt tots dos continuen tenint bon marge sobre el descens– van marcar el partit. Ordenats al darrere, ni el Peralada ni l’Alcoià van fer gaires concessions ofensives al rival i tot el perill va arribar en xuts de lluny que no van anar entre els tres pals. L’ocasió més perillosa la van tenir els visitants en un contraatac que López Silva va finalitzar amb un xut creuat, però els locals també haurien pogut marcar en una rematada de cap de Manel que va sortir fora per poc.

En la segona part el guió va canviar. Els de Chicho van sortir amb una marxa més i van agrair l’entrada de Coro, que va guanyar protagonisme entre línies descol·locant la defensa de l’Alcoià. De fet, els primers quinze minuts van ser un monòleg del Peralada, que va disposar de bones ocasions per obrir el marcador. Primer ho va provar Montes amb un xut llunyà que Bañuz va refusar amb la punta dels dits i després va començar el recital de Soni, que va fer el que va voler en tres accions seguides. En la primera va cedir l’esfèrica a Manel dins l’àrea però el xut d’aquest, massa forçat, va anar centrat i Bañuz el va refusar; en la segona va errar en la passada quan deixava Coro sol; i en la tercera va etzibar un xut sec des de la frontal després de desfer-se de tres defenses. Tot i que els xampanyers ho van seguir intentant de totes les maneres la fluïdesa no va ser la mateixa i el partit es va tornar a equilibrar a poc a poc. De fet, els últims minuts va ser l’Alcoià qui va trepitjar més l’àrea local, però com ja és habitual el Peralada va saber resistir i només un error de Bueno en la sortida de pilota va estar a punt de trencar el 0-0 que deixa el Peralada cinc punts per sobre de la zona de perill. L’expulsió de Soni en el 88’ per dues faltes rigoroses utilitzant els braços va ser la pitjor notícia.