Bernardo, Mojica, Stuani, Pere Pons, Portu i Douglas Luiz acompanyaven Gorka Iraizoz a la banqueta. Granell i Ramalho eren a casa. Mendizorrotza, l’estadi que fa tres anys va assistir a un 0-3 del Girona, va veure ahir un Girona que no tenia res a veure amb el que havia explotat Pablo Machín a primera. De sobte, tocava refer de dalt a baix l’equip. I un dels que se’n va beneficiar és Aleix Garcia. El migcampista d’Ulldecona, en la seva setena presència com a titular en la lliga, va ser un dels grans protagonistes, en marcar el 0-1 amb una falta lateral que es va enverinar.

El començament no va ser gens còmode per al Girona, que va veure com l’Alavés tenia les idees més clares i arribava de seguida a l’àrea de Bounou. Les males sensacions inicials, però, es van anar dissipant. I el Girona va anar guanyant control i camp, cada cop més amunt. I Aleix va començar a agafar protagonisme. Primer, amb bons desplaçaments de pilota, buscant Aday a l’esquerra i Maffeo o Lozano a la dreta. Amb el mateix doble pivot que a Eibar, al costat de Timor, el rendiment no va tenir res a veure. Tots dos es van trobar més còmodes. Aleix Garcia va fer una recuperació boníssima en zona avançada i l’assistència cap a Olunga, el xut del qual va sortir rebotat i no va poder sorprendre Pacheco.

Amb caràcter, Aleix manava, i això que no està acostumat a dur els galons. I amb la mateixa personalitat, ja en la segona meitat, va anar a buscar la pilota que Borja García estava a punt d’executar, en una falta escorada a la banda esquerra, lluny de l’àrea. El madrileny la va cedir al jugador cedit pel Manchester City, que va mirar cap a l’àrea i la va posar amb rosca. No hi va arribar ningú. Ni Juanpe, que la buscava, ni cap defensa. Ni tampoc Pacheco, que quan la va veure, ja l’havia traït. La pilota es va colar pel pal llarg, per l’escaire. Havia de ser una centrada, i es va convertir en una falta directa. Era el primer gol d’Aleix com a jugador de primera divisió i com a futbolista professional, i el primer del Girona des d’aquell golàs de Granell contra el Llevant, tres jornades abans.

Amb la confiança del gol, Aleix encara va assumir més pes. Volia manar, volia presència. Volia la pilota. En un córner d’estratègia, va buscar Borja, la rematada del qual desvia un defensa (63’). En un moment en què se sentia còmode, però, Machín va decidir substituir-lo i fer entrar Pere Pons al mig del camp, just després d’una ocasió clamorosa de Rubén Sobrino (79’). El canvi no devia agradar gaire a l’exjugador del Vila-real. Ben mirat, però, pot ser un senyal que tindrà més possibilitats de jugar diumenge contra l’Espanyol.