Un punt és un punt. És una frase que a segona A es converteix en axioma quan, amb la competició apropant-se al final, la transcendència dels partits és gran, la dificultat de sumar és màxima i els errors es paguen car. Ahir, la frase estava en l’inconscient del Nàstic i del Numància quan van saltar a la gespa i, amb el pas dels minuts, va anar aflorant fins a fer-se evident. En la primera part, van ser els grana els que hi van posar més intenció, però Álvaro Vázquez va topar amb un encertat Aitor Fernández en les dues millors ocasions. En la segona, pas enrere dels tarragonins –o pas endavant dels castellans– i les ocasions, poques, per al Numància, que va topar amb el pal. La recta final ja va tenir poc atreviment i molt conformisme, i els dos contrincants van signar un empat que al Nàstic li serveix per mantenir a distància la zona de descens i al Numància, per continuar entre els sis primers. I qui dia passa, any empeny.

El protagonisme del primer tram de partit se’l va endur l’àrbitre, ja que els locals –sobretot l’afició– li van protestar el criteri amb les targetes. El Numància, intens en la pressió, no deixava respirar Maikel Mesa, Tete Morente i Juan Muñiz quan rebien, amb la missió de no deixar-los pensar i avortar les transicions ràpides dels grana, i les escomeses solien acabar en falta. No van poder evitar, però, que una bona triangulació del Nàstic acabés amb una centrada d’Abraham rematada de cap per Álvaro Vázquez, que ja celebrava el gol quan va aparèixer la mà salvadora d’Aitor (23’) ni que una pilota llarga deixés sol el mateix davanter grana davant el porter visitant, que va tornar a guanyar-li la partida (45’). Entremig, alguna arribada més del Nàstic –una volea desviada també d’Álvaro Vázquez després de fer-se lloc dins l’àrea– i accions més aviat tímides d’un Numància que no renunciava a atacar però que no es trobava còmode.

En la segona meitat, els visitants van aconseguir controlar el joc, en part perquè el Nàstic, entre conservador i cansat, va defensar més endarrerit. La pilota va sovintejar més l’àrea local que la visitant, per bé que d’ocasió realment clara el Numància només va tenir la rematada de Valcarce, que després de controlar la pilota al segon pal, va xutar a la fusta (66’). Com més a prop dels minuts finals, més clar era que res no evitaria el 0-0, ni l’entrada, ja molt tard, de Manu Barreiro per fer que el Nàstic acabés amb dos puntes.