Girona

ALEIX GARCIA

MIGCAMPISTA DEL GIRONA

“El tècnic té el seu onze i hi va fins a la mort”

“Quan m’ha tocat jugar, ho he fet bé. No crec que tingui cap motiu per no donar-me més oportunitats”, assegura el migcampista cedit pel Manchester City

“Una altra temporada sense tenir la continuïtat que busco no crec que sigui bona”

Un partit seu.
El del camp de l’Alavés [va marcar el seu primer gol com a professional].
Un partit del Girona
El primer a primera, contra l’Atlético de Madrid a Montilivi (2-2).
El millor record en el futbol
El meu debut a primera amb 17 anys [en un Athletic-Vila-real, de l’última jornada del curs 2014/15].
El pitjor record en el futbol.
No ho sé. Potser el fet de no jugar al Girona.
Un entrenador.
Pep Guardiola i Marcelino García Toral.
Un jugador en qui s’emmiralli.
Ara potser Sergio Busquets (Barça) i Fernandinho (Manchester City).
Un rival que l’hagi impressionat.
Messi.
Un company de vestidor.
Borja García.
Un estadi.
El Santiago Bernabéu.
Barça o Madrid; Messi o Cristiano.
Barça i Messi.
Un racó de Girona.
La catedral.
Quines aficions té?
Passar temps amb el meu gos, que és qui em fa més companyia.
No és un curs del tot ben aprofitat. No pas per mi, perquè sempre ho he donat tot i crec que quan m’ha tocat ho he fet bé
La meva participació ha estat com un Dragon Khan que molta gent no entén i jo tampoc. Crec que mereixia jugar més
Amb més rotacions, el tècnic ara podria jugar amb l’onze que ha estat fent tota la temporada i estaríem més frescos
El City? Jo sí que m’hi veig. M’agraden els reptes, i com més grans siguin, millor. Si he d’anar on calgui, benvingut sigui

Aleix Garcia Serrano (Ulldecona, 28/6/97) viu l’últim mes d’una temporada que considera no del tot ben aprofitada. Convençut d’haver fet un bon paper quan ha jugat, el jugador cedit pel Manchester City considera que mereixia més continuïtat i té clar que no es pot permetre una altra temporada de tan poc protagonisme al camp.

El somni europeu s’ha encarit, però encara hi ha possibilitats. Hi creuen?
Sí. Sabem que ho tenim a prop i intentarem fins al final lluitar per aquest somni ambiciós que tenim al davant.
Han de fallar el Getafe i el Sevilla. Fer els nou punts sí que sembla innegociable.
Bé, sí. Sempre diem que anem partit a partit. Intentarem aconseguir els nou punts sabent que serà difícil perquè venen rivals d’un gran nivell. Però, com sempre, el Girona ho intentarà fins al final.
La ratxa de resultats és pobra. Quines creu que són les raons? El cansament? Tenir l’objectiu principal assolit?
No crec que sigui per haver assolit l’objectiu inicial, perquè des que el vam aconseguir ens en vam posar un altre, i molt ambiciós. Potser sí que és el cansament. Molts jugadors han repetit moltes vegades i potser s’ha notat una mica el cansament.
L’única victòria de les últimes sis jornades va ser el dia de les rotacions en massa. És un indici?
Bé, jo crec que els jugadors que vam jugar al camp de l’Alavés vam aportar frescor i vam fer un gran partit. Al final, però, el mister és el que decideix, i contra l’Espanyol va voler tornar al seu onze. Però bé, com sempre dic, els que estem esperant la nostra oportunitat estem preparats per a qualsevol cosa.
Si la falta de frescor és un problema, a la llista dels jugadors més frescos hi és vostè.
Sí. He jugat molt poc aquesta temporada. Com dieu, estic fresc, estic amb ganes, sé que queden tres partits, ens hem proposat un objectiu i, pel que sembla, serà difícil tenir minuts.
Com gestiona la falta de continuïtat?
Creus que fas mèrits per tenir més oportunitats, però al final, com sempre dic, l’entrenador és l’únic que té l’última paraula. Una miqueta de frustració per no tenir una miqueta més de continuïtat, però bé, aquí no decideixo jo.
Per a un migcampista no deu ser fàcil entrar en el minut 70 o jugar un partit sí i tres no...
No, no és fàcil mai entrar de suplent. Jo crec que les vegades que he entrat 20 minuts, 10 o els que siguin, crec que ho he fet i he ajudat molt l’equip. Però bé, l’entrenador és qui decideix i al final sempre es decanta per uns altres jugadors.
A Vitòria va marcar i se’l va veure còmode, manant, fins que el van canviar, pensant potser que hi havia partit al cap de tres dies. Amb 11 minuts contra l’Espanyol i cap a Getafe, és dels jugadors que més ho acusa?
Ho acuso perquè ja ho acuso durant tota la temporada. No és res de nou. Crec que vaig fer un gran partit contra l’Alavés, com també altres companys que feia temps que no jugaven. No vaig jugar contra l’Espanyol, però quan em va canviar a Vitòria tampoc pensava que fos per jugar contra l’Espanyol, tot i que és veritat que no m’esperava el canvi.
La seva temporada és força de Dragon Khan, de no estar convocat a jugar, i a l’inrevés. Es podia desorientar fàcilment?
Sí. Al principi, després de l’estrena contra l’Atlético, vaig estar diverses setmanes sense ser convocat. Va arribar el Barça i em va posar de titular. No ho sé, és, com dieu, un Dragon Khan, que molta gent no entén i jo tampoc. Però bé, jo treballo diàriament per tenir el màxim nombre d’oportunitats possible.
Té la sensació que no ha pogut demostrar tot el que hauria pogut fer amb més continuïtat?
Sí, perquè crec que les vegades que m’ha tocat jugar ho he fet bé. No crec que tingui cap motiu per no donar-me més oportunitats. Però bé, nosaltres som els que ens entrenem i ell és el que decideix.
Granell i Pere Pons són intocables. S’acaba assumint?
Sí, ho acabo assumint. Crec que tots dos han fet una gran temporada, han funcionat molt bé. Però jo crec que també els que estem a la banqueta ens mereixíem més oportunitats i més continuïtat.
Amb els minuts més repartits, potser l’equip hauria arribat més fresc a la recta final?
Potser sí. Ja que ens vam posar aquest objectiu d’Europa, si hagués fet una miqueta més de rotacions a l’equip, ara podria jugar perfectament amb l’onze que ha estat fent durant tota la temporada i estaríem més frescos. Però l’entrenador pensa que aquest és el seu onze i hi va fins a la mort. I ha anat bé. Hi ha hagut partits en què no ha anat tan bé, però hem fet una gran temporada tots.
Hi ha molts jugadors que superen els 2.000 minuts. Vostè, 825, i altres companys encara menys. Hi ha una plantilla i dos mons?
Crec que el tècnic té confiança en els seus onze jugadors, ja que fa anys que treballa amb ells, i els altres hem tingut poques oportunitats per demostrar res. Sí que hi ha un món dels titulars i un de diferent, dels suplents.
Al juny farà 21 anys. La seva progressió demana jugar força més minuts?
Sí, això segur. A aquestes edats crec que el més important és jugar. Una temporada a un alt nivell, com aquí a Girona, potser sí que em serveix per adonar-me que m’he de currar les coses, però jo crec que a aquestes edats s’ha d’aprofitar el temps i jugar com més minuts millor.
Aquí, si no hi ha cap daltabaix, la temporada que ve hi haurà Machín, hi haurà Granell, hi haurà Pere Pons... S’hi veu?
No ho sé. No ho sé perquè, és clar, si tota aquesta temporada no he tingut minuts, ja decidirem en global amb la meva família, el meu representant i la gent del Manchester City què creiem que és millor per a mi.
Considera que l’any ha estat perdut? O no del tot ben aprofitat?
No del tot ben aprofitat. No per mi, perquè sempre ho he donat tot i, quan m’ha tocat, he intentat fer-ho el millor possible i crec que així ha estat, que ho he fet bé. Però, si mires les estadístiques, és un any que no s’ha aprofitat del tot.
Ha rebut alguna explicació de l’entrenador? Si li falta sacrifici defensiu, per exemple? N’han parlat?
Ara ja fa molt de temps que no parlem. Sí que vam parlar una vegada, perquè vaig anar jo a demanar-li per què no tenia minuts, no jugava. Em va dir que ell tenia una manera de jugar, que m’hi havia d’adaptar, que ho estava fent a poc a poc, però que hi havia jugadors que ja ho tenien inculcat de fa molt de temps. Però jo crec que les vegades que he jugat he donat el nivell que s’havia de donar. Al final, ell considera que els altres ho fan millor.
Borja García va trigar a aconseguir un lloc a l’onze.
Borja em va ajudar molt en aquest tema. Ell sap que mereixo una miqueta més, però sempre acaben jugant els mateixos. Em va explicar que li va passar el mateix al principi i que de mica en mica es va guanyar la confiança de l’entrenador.
N’han parlat, de la situació i del futur, amb Quique Cárcel?
Algun cop hem parlat. Del futur, crec que mai se n’ha de parlar perquè mai se sap el que passarà. Sí que durant l’època que no jugava gens em va animar i em va donar forces per continuar. Vam parlar, però no del futur.
Haurà de tornar al Manchester City, i entenem que haurà de prendre la decisió amb el club anglès. S’hi veu, allà?
Jo sí que m’hi veig. M’agraden els reptes i com més grans siguin, millor. Penso que sí que puc estar-hi, però al final és el Manchester City, és Pep Guardiola i hi ha molt bons jugadors. Si ell considera que seria una temporada perduda estar allà i no tenir tants minuts, ho decidirem entre tots i trobarem la solució més correcta.
Possiblement les seves característiques encaixin més amb un tècnic com ara Guardiola que amb Machín?
Potser sí. El City ha aconseguit fer una gran temporada jugant futbol de toc a la Premier, que és molt difícil. Però jo sempre dic que tots ens hem d’adaptar a les persones. I si Pablo Machín considera que la seva manera de jugar és una altra, ens hi haurem d’adaptar.
Si no és en el City, preferiria la lliga espanyola?
S’ha de decidir pensant en què és el millor per a cadascú. I si toca anar a Alemanya, a Holanda o on calgui, benvingut sigui.
Més enllà del que ha jugat, què ha après en aquesta temporada aquí?
A aquestes edats, potser sí que es necessita jugar però també es necessita que et diguin això o allò o que no jugues. Potser sí que m’haurà servit no tenir tants minuts, però crec que una altra temporada sense tenir la continuïtat que busco per a la meva projecció no seria bona.
Es veu més madur que quan va arribar?
Sí, crec que com a futbolista i com a persona. He estat tota la temporada vivint sol, i també m’ha portat a madurar i a fer les coses pel meu compte. I futbolísticament, també. Un joc com el de Pablo Machín et fa madurar i et fa millorar uns aspectes que jo havia de millorar.
Aspectes defensius?
Sí, defensivament. Adaptar-me a uns altres sistemes, perquè jo crec que en toc de pilota ho he demostrat. Més defensivament que ofensivament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)