Tampoc tinc una preferència clara, perquè tinc molt bons records dels dos clubs, que ara són dos models de com treballar. Del Girona en tinc un record inoblidable.

Diré un 1-1, va.

Tot el que puc, però tampoc puc veure gaire futbol de primera divisió perquè vaig molt atabalat amb la meva feina i el futbol. Però sí que intento seguir tot el que puc, sé que ara tots dos equips han abaixat una mica el pistó. Però són dos clubs humils que s’han assentat a primera divisió, que han anat creixent a poc a poc des de baix fins a tenir èxit, i això per a tots els que estimem el futbol de veritat és molt il·lusionant.

Sí, l’any abans jo jugava en el Barakaldo [ens vam enfrontar al Girona en el play-off d’ascens], vaig acabar contracte i vaig firmar amb l’Eibar a segona A, però vam baixar. L’any següent vaig tenir una participació més irregular i a l’hivern me’n vaig anar al Girona, cosa que va ser una bona decisió

Del meu fitxatge pel Girona en tinc una anècdota bona, perquè jo llavors tenia alguna oferta més d’altres equips i tenia moltes trucades perdudes en el mòbil, i quan vaig rebre la trucada pensava que seria per un altre tema. I era en Miki Albert, del Girona, a qui vaig dir que no em vacil·lés més, encara ho recordo. En aquell moment no m’imaginava que em pogués trucar el Girona per anar a segona A. Ens vam salvar in extremis amb el penal de Kiko Ratón, però teníem molt bon feeling en el vestidor.

Exacte, mira el que té la vida, que uns anys abans en Ponzo em para el penal i pugen i jo després fitxo pel Girona.

Sí, i això sempre afecta en la resta. Vam passar moments complicats perquè vam estar tots sense cobrar uns quants mesos.

Sí, en Gerard es va portar genial amb mi, em va ajudar en tot el que vaig necessitar sempre. Ell i tothom, també recordo molt Moha, Peragón, Jose, Chechu... Érem un vestidor molt bo i també molt fort i això al final és el que ens va fer salvar la categoria.

Sí, vaig acabar el contracte i hi va haver alguna possibilitat de continuar, però en l’equip també hi entraven jugadors molt bons, com ara Jandro, i jo ho vaig entendre.

Si està lluitant per entrar-hi és per alguna cosa, perquè s’ho mereix i perquè està fent les coses molt bé, a tots els nivells. El Girona ha crescut molt des de la meva època i ara està en una posició bona per intentar entrar a Europa, tant de bo ho aconsegueixi. Ha fet una temporada magnífica, d’excel·lent.

M’agrada molt Portu, però, tot i així, crec que el que ha fet gran el Girona és que els jugadors sempre han cregut a mort en Pablo Machín, que deu transmetre molt a la plantilla. Que els jugadors creguin en tu és un aspecte molt important i quan mires el Girona veus que van tots junts, tots a l’una, i això per als equips humils és el que et fa creure i tirar els partits endavant. Creure en el sistema, treballar-lo... Tot i així, el Girona té individualitats com ara Portu i Stuani que li estan donant molt.