Estava jugant el campionat d’Espanya sub-18 quan el meu representant em va dir que hi havia interès del Girona en mi i em va explicar el projecte. No m’ho vaig pensar dues vegades.

Sí, la veritat és que sí. Veure un equip a primera i el filial a segona B tira molt, però tot i això jo només venia pensant a jugar en el juvenil aquesta temporada. També tenia clar que era un equip a l’alça i que era una ciutat molt maca perquè amb la família ens agrada viatjar i aquesta em va encantar.

Sempre es diuen coses d’aquestes... A mi em va trucar el Girona i em va agradar el projecte. Vaig venir a donar el millor de mi i tampoc pensava en altres clubs. La família també em va ajudar molt a prendre aquesta decisió i em van dir que em donarien suport fes el que fes.

Vaig venir centrat a jugar exclusivament al juvenil. Em van parlar que es volia fer un equip per lluitar per estar a dalt i sí que sabia que si feia les coses bé tenia possibilitats de poder debutar a segona B amb el Peralada.

Hem fet un gran any, hem lluitat fins a l’última jornada per jugar la copa. Vam fer un inici de temporada increïble, en què vam guanyar sis de sis, i ens vam posar l’objectiu ambiciós d’acabar segons com a mínim, i gairebé el complim. Estem molt contents per això. Tots són molt bons jugadors i sobretot el grup que hem fet és el millor. Crec que hi ha molts jugadors que poden ser vàlids per a filials el curs que ve i per a primera divisió aviat.

La temporada passada amb el juvenil C del Rayo en vaig marcar 23, però a divisió d’honor marcar quinze gols i ser el segon màxim golejador de la categoria no m’ho esperava i no està gens malament.

Estava al gimnàs quan em va trucar l’Albert Síria i per a mi va ser un premi molt gran perquè vol dir que el treball que fas en el dia a dia dona fruits. Em va alegrar moltíssim i em vaig plantejar aprofitar l’oportunitat. Estava molt nerviós, però un cop surts al camp et passa tot i només penses a disfrutar.

Sí. Sabia que era una opció i he tingut sort que els entrenadors van confiar en mi per debutar una estoneta contra l’Ebre.

Em van donar l’oportunitat una vegada més i vaig tenir la sort de marcar dos gols que em fan estar molt orgullós per haver ajudat l’equip, que ha treballat molt fort durant tot l’any per aconseguir la permanència.

Vaig sentir molta relaxació perquè el partit va ser tens, perquè l’equip ja estava salvat, però guanyar al camp del segon amb dos gols teus és una alegria immensa, i saber que el Peralada estarà un any més a segona B és el millor.

A la banqueta dèiem que el porter estava molt avançat i quan vaig aixecar el cap el vaig veure a la frontal de l’àrea. No m’ho vaig pensar, ho vaig provar i quan va entrar l’alegria va ser enorme.

Jo estaré content tant si m’arriba l’oportunitat com si no; ara mateix només em centro a treballar. D’il·lusió, és clar que en tinc.

Tinc contracte aquí i penso en el Peralada, per seguir treballant des de la pretemporada per intentar salvar la categoria un any més, però ara de moment em centro a acabar bé el curs diumenge davant la nostra gent.

Per a mi seria un somni que m’arribés aquesta oportunitat, la veritat. Tant de bo pugui ser, però si no seguiré treballant igual. De moment penso a gaudir de les vacances i ningú del club m’ha comentat res sobre què faré en la pretemporada.

Sempre he pensat que per ser gran has de tenir els peus a terra i treballar perquè ningú et regalarà res. Si tot ha sortit bé aquesta temporada, és perquè m’ho he treballat i he tingut l’ajuda de tots els companys.

Jo treballo per mi. Des que soc aquí tothom m’ha ajudat moltíssim a créixer i els dono les gràcies. Tant de bo pugui acabar jugant molts anys a primera amb el Girona, i serà gràcies a ells.