Era complicat i tots érem conscients que havíem de treballar molt. Era una qüestió de creure-hi molt; però sempre ho dic, soc una mica pesat, jo hi creia. El que em transmetien els jugadors, el club, l’afició i tot el que envolta l’Olot era positiu, i tenia la sensació que podíem fer les coses molt bé.

Totalment. Ha estat la clau de l’èxit. Els jugadors ens han cregut, a en Kevin i a mi. Han anat a mort amb nosaltres i el nostre missatge. Les meves esperances van créixer més amb la resposta dels futbolistes ja en els primers entrenaments.

El sistema ha estat una altra de les claus de l’èxit. Vam implantar un dibuix tàctic nou, els jugadors el van entendre molt bé i el van anar fent evolucionar i fent més complet. Ells van estar còmodes al camp. Però el sistema també és un element secundari, només els jugadors van fer bo el sistema. Hem acabat jugant amb altres esquemes i ho hem fet igual de bé. La base de tot és que els futbolistes tenen les capacitat suficients.

És evident que no vaig confeccionar la plantilla, però des del primer dia, i ho deia convençut, creia que la plantilla era bona. Faltava alguna cosa que amb l’arribada de Jordi Xumetra i Marc Cosme vam arreglar, però estava convençut que la matèria primera era suficient per aconseguir l’objectiu.

En els partits contra el Formentera a casa i al camp del Lleida vam tenir la sensació d’haver perdut oportunitats. Sempre que em venia algun pensament negatiu, ràpidament pensava que no seria així, ja que tenia confiança en el que veia. Estava convençut que el bon treball ens donaria els resultats per assolir la permanència.

El tram final ha estat molt complicat, ja que ho teníem a tocar però no acabava d’arribar. Apareixien els nervis, la tensió, els interrogants..., però sempre em basava en la confiança. Em tranquil·litzava la feina tan bona que veia en els jugadors. Evidentment ho hem passat malament amb l’ansietat de no lligar-ho abans de l’últim partit.

Sí, i en tinc moltes ganes. La vida de l’entrenador és dura i estressant, ja que has de pensar en moltes coses. Necessito una mica de descans i tranquil·litat.

Una vegada has descansat i passen un parell de setmanes ja penses en què faràs i en la il·lusió de tornar. Ara mateix, però, només penso en descansar, ja hi haurà temps per a tot.

Vivint a dins del club encara és millor del que m’havien comentat. És un club sòlid i estable amb una afició immensa. L’Olot és un club de veritat, amb molt sentiment, i actualment això és complicat de trobar. El club és millor del que m’havia pensat.

Sobretot és el reconeixement a les seves capacitats, el seu comportament i la seva implicació. Estan capacitats per fer coses bones i, tot i que ens hem d’asseure a parlar, crec que un 90% continuarà, en alguns casos determinats si volen els jugadors.

És clar que sí. És important que molts jugadors coneguin la ciutat, el club i a mi, i jo els jugadors. És una base important per fer créixer un equip i no ho hem de trencar per res.