Beneïda tarda de bogeria

El Nou Estadi de Tarragona va ser ahir durant 90 minuts un frenopàtic. El que hi va passar no és normal. La bogeria que es va viure, però, va deixar la parròquia grana, amb fam d’alegries, d’allò més contenta. El Nàstic va ensumar la flaire de segona B, quan perdia 0-2 en el descans. En comptes d’enfonsar-se, però, el conjunt tarragoní va traure inspiració d’on semblava no haver-n’hi i va fer una segona part memorable, d’aquelles que es recordaran sempre. Van caure cinc gols com cinc sols i els grana van amarrar tres punts clau pensant en la salvació. Res no està fet, però amb la intensitat que l’equip va mostrar ahir en el segon temps, tot serà molt més fàcil. El debut de José Antonio Gordillo, que pintava amarg, no hauria pogut ser mes dolç.

Els primers 45 minuts del partit d’ahir van ser com els 450 anteriors: per oblidar. I és que el conjunt lleonès ja guanyava 0-2 en el 17. Un drama, vaja. I això que Manu Barreiro, en la primera acció, va tenir una arribada de claríssima. Palatsí la va treure sota pals. Dimitrievski, en canvi, va poder fer ben poca cosa en les primeres dues arribades clares de la Cultural, que van acabar en gol. En el 7’, Antonio Martínez va entrar sol com un mussol fins a la cuina i, després de caçar un rebot de la seva pròpia acció, va batre el porter macedoni. Deu minuts després, el protagonista seria Emi Buendía, que va culminar una bona jugada d’equip amb el 0-2. A partir de llavors, el Nàstic ho va buscar amb força i empenta, però va pecar de precipitació. Així, cap de les seves arribades –ho van intentar Tejera, Maikel Mesa i Barreiro– va sorprendre Palatsí. Es va arribar al descans amb un ambient hostil i enrarit. Tot evocava massa les últimes cites.