Ara mateix, el Girona té cinc centrals amb contracte en vigor (Juanpe, Alcalá, Ramalho, Bernardo i Muniesa) i s’hi podria comptar també, per la seva polivalència, David Timor. No hi ha cap dubte que és una posició ben coberta si Machín continua, però en el cas que no fos així, el club s’hauria de replantejar alguna sortida perquè cinc o sis centrals amb un entrenador que jugui amb una línia de quatre al darrere seria clarament un excés.

Aquest exemple seria un efecte col·lateral del que passaria en el cas que Pablo Machín pagués la seva clàusula de rescissió i optés per un canvi d’aires. Quique Cárcel ja ha decidit que solucionar el futur del tècnic és la màxima prioritat per no hipotecar una plantilla que de moment s’està estructurant pensant que l’entrenador allargarà la seva vinculació i que, per tant, es fa responent al sistema de tres centrals que el de Gómara està portant fins a les últimes conseqüències.

El Girona espera resoldre ben aviat l’interrogant de la banqueta. De moment, la planificació de la pretemporada (la data d’inici dels entrenaments, l’estada i la programació d’amistosos) s’està consensuant amb Machín, cosa que fa pensar que el “sí” del tècnic és més a prop que no pas del “no”. El club de Montilivi li ha fet una proposta fins al 2021 (el tècnic va aterrar al Girona el 2014), però Machín ha respost amb una contraoferta.

Tot i que l’entrenador té contracte encara per al curs 2018/19, l’escenari que les dues parts aparquin les negociacions i Machín compleixi l’any que li queda, és altament improbable.