El Reus, després de la bona temporada del debut a segona A, es va mostrar ambiciós l’estiu passat. El club roig-i-negre es va marcar l’objectiu de millorar la classificació del curs anterior i no va defugir la voluntat de lluitar per disputar la fase d’ascens. Vuit mesos més tard, el salt de nivell que el club esperava no s’ha produït i, per culpa del relaxament en les últimes jornades, el Reus ha acabat la lliga més mal classificat i amb pitjors números que l’any passat. Això sí, ha aconseguit la permanència sense patiments, un fet que un club modest i amb un dels límits salarials més baixos pot valorar positivament.

Si el curs passat va acabar onzè amb 55 punts, aquesta temporada ha finalitzat la lliga catorzè amb 52 punts. Els tres últims partits, afrontats amb la permanència matemàtica al sarró i contra equips que se la jugaven, s’han saldat amb tres derrotes que li han malmès les estadístiques. “És normal que el cos i la ment t’abandonin i et deixis anar. Intentes seguir competint i entrenant-te però no tens la tensió competitiva”, diu el tècnic, Aritz López Garai, molt satisfet amb la temporada tenint en compte la duresa i la igualtat de la categoria.

El curs passat, quan ja tenia la permanència enllestida, el Reus va aconseguir algun resultat positiu i, en tota la temporada, mai no va perdre per més d’un gol. Aquest curs, el mal final i alguna golejada inesperada (5-0 a Còrdova i 3-0 a Oviedo i Tenerife) han tacat la fama de competitiu i regular del Reus, per bé que en la gran majoria de partits els seus trets d’identitat s’han mantingut inalterables. Respecte al curs passat, en què el Reus va acabar com l’equip menys golejat de segona A, la diferència més remarcable han estat els gols encaixats –13 més–, mentre que els problemes en atac, el gran dèficit del Reus a segona A, s’han mantingut: només 31 gols en 42 partits. També ha conservat el domini sobre el Nàstic –l’any passat va fer els sis punts en els derbis i aquest, quatre–, tot i que al final han acabat empatats a punts. El Reus de López Garai s’ha mostrat més fort a casa –només hi ha perdut tres partits– i, sobretot en la part final de la lliga, més vulnerable a fora.