Girona

El primer, frustrat

Gorka Iraizoz va ser el primer fitxatge del Girona a primera i havia de ser una peça clau de l’equip per la seva experiència, però les actuacions irregulars el van dur a la banqueta després de vuit jornades

Amb un any més de contracte i sense gaires aspiracions a recuperar la titularitat, el seu futur en el club de Montilivi no és gens clar

Una errada en el debut contra l’Atlético va ser l’inici d’una sensació d’inseguretat que no es va aconseguir treure mai de sobre

Només havien passat deu dies des que el Girona havia materialitzat, per fi, l’ascens a primera després d’empatar a zero a Montilivi contra el Saragossa, quan el club gironí va anunciar el seu primer fitxatge de primera divisió. Era el de Gorka Iraizoz, un porter amb un cartell impressionant després de jugar dotze temporades consecutives a primera divisió –les últimes deu en l’Athletic després de dos cursos en l’Espanyol– per acumular un total de 30.205 minuts a l’elit –338 partits–. Amb l’arribada del navarrès, el Girona s’assegurava un porter de garanties, després d’anunciar que René Román es quedava sense lloc a la plantilla i que sí que es comptava amb Yassine Bounou, tot i que el marroquí no sabia el que era jugar en la màxima categoria del futbol espanyol. L’operació semblava perfecta, sobretot perquè el de Pamplona va arribar lliure al Girona després d’acabar el seu contracte amb l’Athletic i rebre propostes d’altres equips de primera divisió. I és que a banda del que Iraizoz podia aportar sota el pals, el Girona era conscient que necessitava una figura com la seva per liderar un vestidor sense experiència a l’elit, i des del primer dia el navarrès va assumir la responsabilitat de fer de pare de tots.

L’únic dubte que generava el seu fitxatge eren els seus 36 anys –ara 37– i el fet d’haver perdut la titularitat en l’Athletic la temporada anterior; i qui realment dubtava ha acabat tenint motius per reafirmar-se. I és que per a desgràcia del Girona, però, el fitxatge de Gorka Iraizoz, que a priori semblava un cop d’efecte, no ha acabat sortint tan rodó com es podia esperar i la seva aportació, si més no dins del terreny de joc, es va anar apagant a poc a poc i ha acabat sent molt poca.

Els galons amb què Iraizoz va arribar a Montilivi li van valer la confiança de Pablo Machín des del primer dia. En el full d’alineacions del primer onze del Girona a primera, al capdavant de tot hi apareixia ell, responsable de frenar sota els pals tot un transatlàntic com l’Atlético de Madrid. Però des d’aquell dia la seva llum es va anar apagant. Amb 2-0 a favor i un jugador més quan quedaven vint minuts de partit, els gironins ja tocaven el cel en el seu debut, però el partit i la confiança d’Iraizoz es van acabar girant. El porter navarrès no va poder fer res per evitar el 2-1 en un obús de Correa, però va quedar molt assenyalat en el 2-2 definitiu després d’una mala sortida amb els punys que Giménez va aprofitar per rematar a plaer al fons de la xarxa.

Des d’aquella errada que va costar més que dos punts –l’impacte de guanyar l’Atlético en l’estrena a primera encara ressonaria– una certa sensació d’inseguretat va començar a planar sobre seu en cada acció. Ni el fet de deixar la porteria a zero en la segona jornada contra el Màlaga (1-0) va fer oblidar aquella sortida, i és que realment contra els andalusos Iraizoz va ser un simple espectador més. Els dos partits següents no van ajudar a fer créixer la confiança del veterà porter, i és que en el seu retorn a San Mamés, ara com a porter rival, Iraizoz va encaixar dos gols en els dos primers xuts del conjunt basc i en el tercer va estar a punt de regalar un gol a Sabin Merino després d’un mal rebuig. Set dies després, a casa contra el Sevilla, Iraizoz va tornar a sortir en la foto del partit després d’encaixar l’únic gol –obra de Muriel– pel primer pal. La llosa i els dubtes cada vegada eren més grans, i després d’encaixar 8 gols en tres partits, contra el Celta (3-3), el Barça (0-3, amb un en pròpia porteria seu) i el Vila-real (1-2), va perdre la confiança de Machín, que va optar per donar la titularitat a Bounou. Curiosament en aquests partits Iraizoz va tenir les seves millors intervencions, com una triple aturada a Balaídos que va servir per acabar salvant un punt. La bona ratxa de resultats amb Bounou a la banqueta van deixar el navarrès en l’oblit, i és que Iraizoz ja només va tornar a trepitjar la gespa en la segona part de la visita al Wanda per la lesió de Bounou.

Ara amb 37 anys el futur d’Iraizoz és en l’aire, i és que quan va arribar va firmar un contracte per dues temporades, així que la seva vinculació amb el Girona arriba fins al 31 de juny del 2019. El bon rendiment de Bounou, a qui el Girona té intenció de renovar tan aviat com pugui per ampliar el contracte, fa molt difícil de creure que el porter navarrès pugui tornar a la titularitat si es queda en el Girona. A més, la presència d’un porter amb més projecció com José Aurelio Suárez –que en principi competirà amb el Peralada– li tanca encara més les portes. Per això, si el Girona li trobés una possible sortida, la seva marxa no seria gens descartable.

45
minuts
ha jugat Iraizoz en tot l’any 2018. Van ser en la segona part del partit al Wanda Metropolitano contra l’Atlético, després que Yassine Bounou es lesionés en una acció de la primera part.
154
dies
fa que no juga el porter navarrès, que més enllà de suplir el lesionat Bounou al Wanda, no ha entrat en les alineacions de Machín ni quan el Girona es va quedar sense possibilitats d’entrar a l’Europa League.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)