Girona

Líder amb regularitat

Bernardo Espinosa, el tercer jugador amb més minuts acumulats del Girona, al darrere de Portu i Juanpe Ramírez, s’ha erigit en una peça bàsica i sòlida en la línia defensiva

Sense sobresalts, el central ha estat dels jugadors més efectius i el seu rendiment fins i tot va augmentar les seves possibilitats de participar en el mundial

Sense la seva experiència i mà de ferro, la defensa del Girona hauria trontollat més enllà dels 59 gols encaixats en el campionat

La defensa del Girona ha tingut un líder gairebé incontestable per als aficionats blanc-i-vermells. Bernardo Espinosa ha comandat l’eix defensiu consolidant-se en la posició de lliure en la línia de tres centrals típica i indispensable per a Pablo Machín. El colombià ha firmat un any regular amb una trajectòria ascendent, i és que la inactivitat amb la qual va arribar de la seva experiència al Middlesbrough –després de superar una lesió greu que es va fer amb l’Sporting, el defensa va disputar onze duels amb el primer equip del club anglès i sis amb el filial– era un dels dubtes que suposava el seu fitxatge. Bernardo no havia acumulat tants minuts com enguany (2.868) des del curs 2014/15, en què va pujar amb l’Sporting (3.690), el rival més directe precisament del Girona en la lluita per l’ascens. Els de Montilivi van empatar en aquell darrer duel dramàtic contra el Lugo i els asturians van passejar-se al camp d’un Betis ja ascendit, per acabar segons en la taula.

Bernardo va arribar a Girona amb l’etiqueta de central contundent, físic i determinant per a una línia defensiva en què ja hi havia Alcalá, Ramalho i Juanpe com a jugadors confirmats i en què es va acabar contractant Muniesa, un home que havia de ser important. El central va ser catalogat com un dels millors defenses de la categoria de plata, abans de la greu lesió als lligaments encreuats en el seu primer i últim any a primera divisió amb l’Sporting, la temporada 2015/16 –es va trencar quan ja tenia aparaulat el seu fitxatge amb el Middlesbrough–. Enguany, Espinosa ha evolucionat paral·lelament a l’equip. Si bé va començar la campanya mostrant dubtes per la seva lentitud en alguns moviments, sobretot a l’esquena, a mesura que passaven els partits i acumulava minuts a les cames, el lideratge i la seguretat van ser la nota predominant de cada una de les actuacions del futbolista de Cali. I és que Bernardo és un dels artífexs de la bona temporada del Girona a primera divisió. Sense la seva experiència i mà de ferro, la línia defensiva dels de Montilivi hauria trontollat més enllà dels 59 gols encaixats en el campionat, una xifra que s’ha inflat en excés després d’encaixar vuit dianes en els dos enfrontaments contra l’Eibar, cinc a Anoeta contra la Real Sociedad i mitja dotzena en cada un dels duels als estadis dels dos equips més imponents del món, el Barça (6-1) i el Madrid (6-3).

A més de tots els elements positius que ha pogut aportar Bernardo a l’equip, a dins i fora del camp, el colombià ha estat, com el seu company Juanpe Ramírez, un dels puntals de les jugades d’estratègia del Girona. El central, per la seva alçada (1,92 m), el bon sentit de la col·locació i l’astúcia en la lluita cos a cos per una pilota aèria, era un dels futbolistes que acabaven de passar la pilota a un company –va donar tres assistències– o, en moltes ocasions, rematant a porteria les centrades de Granell o Borja García, els executors. Els bons arguments i el bon rendiment al Girona van alimentar les esperances de Bernardo de ser un dels 23 seleccionats per Colòmbia per jugar el mundial de Rússia. El defensa va arribar a anar convocat, tot i que es va quedar sense disputar cap minut, en dos partits amistosos que la selecció sud-americana va disputar en forma de preparació a finals de març, contra Austràlia i França, un fet que semblava que li obria les portes de bat a bat amb el combinat del seu país, com li ha acabat succeint a Johan Mojica, titular amb Colòmbia al lateral esquerre. El caramel que van posar a la boca a Espinosa es va diluir ja al final del curs i amb la llista definitiva de Pékerman –el jugador del Girona va arribar a ser citat per a unes jornades en la preselecció però no hi va acabar anant–, i és que els centrals escollits van acabar sent Cristian Zapata, Yerry Mina, Davison Sánchez i Óscar Murillo.

11
partits
havia jugat Bernardo amb el Middlesbrough en la Premier League. Enguany s’ha enfilat fins als 34 a primera.
3
assistències
ha fet el colombià en la lliga. El central ha estat una peça important en les jugades d’estratègia dels gironins.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)