Girona

Albert Serra

Exjugador del Girona

“Era impensable viure tot això fa deu o onze anys”

“No podia dir que no, ja que és un orgull ser assessor; intentem ajudar i aportar el que ens demanen”

“En el segon curs s’ha de vigilar, però esportivament s’estan fent bé les coses i hi ha gent molt competent”

Albert Serra va ser jugador del Girona entre els anys 2005 i 2009, i el curs 2010/11. Amb un ascens a segona A amb el club gironí i un a primera amb el Llevant la temporada 2009/10, el banyolí és un dels emblemes de l’entitat, de fet, l’excentral és un dels membres del consell assessor del Girona i viu l’actualitat de l’equip i l’entitat com un ferm seguidor més.

Ha estat jugador i part important de la història del club, ara aficionat i membre del consell assessor. El Girona és un dels clubs de la seva vida?
És clar que sí. Sempre he dit que a Girona és on he crescut professionalment i personalment. Em van donar l’oportunitat de debutar en el futbol professional i és un club molt important per a mi. Me’n sento part implicada i formar part de la seva història és un honor.
N’ha viscut de tots colors. Suposo que això també li ha fet viure més intensament la seva etapa al club?
Veure el Girona avui, pels que vam viure aquells anys poc brillants, és una passada. Tots en el seu moment hem aportat el granet de sorra per gaudir a primera d’aquest Girona que tantes alegries ens ha donat i ens continuarà donant.
Esperava viure aquesta etapa del club a primera i amb tan bona salut a tots els nivells?
Si reculem deu anys o onze era impensable viure tot això. Abans de l’ascens a segona A el club estava al precipici. Venia d’unes temporades difícils i si recules més l’entitat estava a primera catalana. Ningú esperava veure aquesta evolució . S’han fet bé les coses, han entrat dirigents molt competents i han professionalitzat molt el club en tots els àmbits i àrees.
Com viu el paper de conseller amb personalitats de la demarcació i referents de l’esport?
Per a mi és un honor i un orgull. No m’ho esperava. Quan vaig rebre la trucada de Delfí Geli, el fet que pensés en mi, va ser il·lusionant. No podia dir que no, ja que és un orgull ser membre del consell assessor. Intentem ajudar i aportar el que ens demanen.
Què me’n diu del primer curs de l’equip a primera?
Fa just un any dèiem que seria un èxit no patir. No només es va aconseguir això sinó que vam aspirar a entrar a Europa fins al darrer mes de competició. Això és de matrícula d’honor. Tothom sap que la segona temporada pot ser més complicada que la primera. Deixes enrere la il·lusió de pujar i la inèrcia guanyadora que t’aporta deu punts de coixí. En el segon curs s’ha de vigilar però esportivament s’estan fent bé les coses i hi ha gent molt competent.
El segon curs és complicat i s’hi afegeix un gran canvi a la banqueta: Machín per Eusebio.
Tot té un inici i un final. És evident que l’etapa de Machín ha estat excel·lent però ara comença l’etapa d’Eusebio. No el conec personalment però sembla una persona suficientment preparada, amb formació i amb les idees molt clares. En tots els canvis hi ha un procés d’adaptació i que la gent no es pensi que veurem el Girona de Machín. Serà el Girona d’Eusebio i hem de confiar en ell.
Creu que Eusebio s’ha d’adaptar a la plantilla, o al revés?
Crec que ha de ser una combinació de les dues coses. Primer s’hauran de conèixer mútuament, Eusebio analitzarà la plantilla i adaptarà les seves idees amb el que tingui. La clau de l’èxit no és fer passar tothom per l’adreçador sinó una mescla que beneficiï les dues parts. A més, combinar el millor de les dues coses segur que portarà a l’èxit. El més important és que la plantilla cregui en aquests conceptes. Aquesta va ser una de les virtuts de Machín.

La convocatòria d’Albert Serra

1. Un porter.
Bounou.
2. Un defensa.
Migue.
3. Un migcampista.
Eloi Amagat.
4. Un davanter.
Felipe Sanchón.
5. Un entrenador.
Pablo Machín.
6. Un president.
Delfí Geli.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
Per l’entitat del rival i el resultat, el del Madrid (2017/18).
8. El millor record a l’estadi.
Els dos ascensos, a segona A i a primera.
9. El pitjor malson.
L’empat contra el Lugo.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
Actualment Àlex Granell i Pere Pons. Abans, Eloi Amagat.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Un altre, per convertir-lo en un referent.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
Uns 20.000 espectadors.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà sent un somni impossible?
Pot ser una opció, però potser fent-la per etapes.
14. Li agrada la nova samarreta?
Sí. És atrevida i demostra el caràcter d’aquest Girona.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
Sí.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
És un canvi gran però espero que amb Eusebio es mantingui l’etapa d’èxits.
17. Expliqui’ns una anècdota.
Trobar una samarreta del Girona a Frohnleiten (Àustria). Vol dir que el club està creixent molt.
18. El moment més important de la història del club?
N’hi ha molts però penso que l’ascens a segona A va ser un punt d’inflexió. La situació llavors era delicada i el fet de pujar a l’LFP va suposar una injecció vital per al club que l’ha ajudat a ser el Girona que avui tots coneixem.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)