El Girona va presentar davant dels mitjans de comunicació Patrick Roberts, de moment l’única cara nova per al curs 2018/19 a falta d’onze dies per al tancament del mercat de fitxatges estival. L’anglès, de fet, es va entrenar durant dos dies amb els seus companys i va ser inclòs en la llista de convocats per Eusebio Sacristán de cara al duel de la primera jornada contra el Valladolid sense que l’entitat blanc-i-vermella oficialitzés la seva cessió procedent del Manchester City –una cessió que s’allargarà fins al 30 de juny del 2019–. I és que Roberts ja va disputar deu minuts del matx contra els val·lisoletans abans de la presentació feta ahir a l’estadi de Montilivi. Un sol de justícia va rebre el britànic, que en les últimes dues temporades i mitja ha militat en el Celtic de Glasgow, el gran dominador de la lliga escocesa aquests darrers anys.

Tímid i amb un accent anglès tancat a conseqüència de l’estada a Escòcia, la darrera incorporació del Girona va valorar en positiu els seus primers passos pel club de Montilivi, al qual va reconèixer seguir des de la campanya passada, segurament després de saber que els gironins anaven darrere seu per incorporar-lo, com així va reconèixer el mateix director esportiu, Quique Cárcel: “L’any passat ja ens interessava fitxar-lo en qualitat de cedit. Enguany, amb el nou tècnic, Roberts s’adapta més als esquemes i la idea de tenir homes de banda. Amb Machín l’hauríem hagut de reconvertir. Li agrada jugar a cama canviada i ens aporta profunditat i un contra un, cosa que l’equip necessita”, analitzava Cárcel.

Roberts només té al cap l’objectiu de continuar creixent com a futbolista i sap que aportant les seves qualitats individuals al grup ho podrà aconseguir en paral·lel amb el Girona: “Va ser fantàstic jugar ja uns minuts en el primer partit de lliga, poder estar amb l’afició i gaudir al camp. Vaig seguir el Girona el curs passat i totes les parts crèiem que venir al club era una bona opció per continuar creixent com a jugador. Després de parlar amb el tècnic vaig tenir molt bones sensacions, i amb el City vam entendre que havia de venir aquí”, comentava l’extrem esquerrà, que normalment parteix des de la dreta per buscar la diagonal i fer mal a la defensa contrària amb el driblatge o l’associació amb els companys: “El que més m’agrada és atacar, fer gols i ajudar els companys a fer-ne amb assistències. Si puc aconseguir-ho, el Girona se’n beneficiarà”, afegia el primer futbolista britànic que vesteix els colors blanc-i-vermells de l’entitat gironina.