La tardana arribada d’Esteve Calzada i tot el seu equip al Sabadell l’estiu passat va provocar sobresalts en la planificació de la plantilla de la temporada passada. Amb la lliçó ben apresa i tot el temps del món per planificar el curs, els arlequinats miren al futur amb molta esperança de poder trepitjar com a mínim el quart lloc a final de temporada. L’ambient que es respira al club és que aquest any pot ser el definitiu, per bé que la plantilla, veterana i que n’ha vist de tots colors, vol tocar de peus a terra.

El Sabadell ha fet 400 socis més a aquestes altures que la temporada passada. I la pressa de la massa social sempre és un bon termòmetre per mesurar la il·lusió instal·lada al Vallès Occidental: la plantilla és recognoscible, tothom qui la forma té històries d’èxit i el club ha aconseguit construir un relat victoriós que ha quedat en el record de la gent tot i el seguit d’empats i un insípid dotzè lloc el curs passat.

“Tenir una bona cohesió és la base d’una bona plantilla. La temporada passada ja hi era, però aquest any encara més”, explicava el capità, Migue González. A aquest còctel s’hi han sumat fitxatges de qualitat i que evoquen els temps del club a segona A (Gato i Edgar) i uns resultats prou convincents en la pretemporada: cinc victòries i dues derrotes (contra el Girona de primera divisió i contra la Grama a la copa Catalunya).

“Els que han arribat estan sumant des del primer dia, cal crear un ambient que sigui positiu quan tot vagi bé i quan vinguin mal dades”, hi afegeix Migue, que és conscient de l’optimisme que està generant tot plegat: “Si les aspiracions són màximes? L’any passat també ho eren i vam acabar com vam acabar. Però la il·lusió d’acabar al màxim de bé possible hi és.”