“El màxim responsable sóc jo. Si a algú se l’ha de criticar és a mi.” Finalment, el Reus va oferir ahir explicacions sobre l’afer dels quatre futbolistes no inscrits, i ho va fer en boca del màxim accionista, Joan Oliver, que es va carregar tota la responsabilitat i va demanar disculpes als aficionats, als jugadors, al cos tècnic, a la direcció esportiva i als consellers. Va ser, no obstant això, una autocrítica matisada, ja que va lamentar el paper de la Lliga, a la qual va acusar d’excedir-se en el control financer. “La Lliga no ha actuat d’acord amb la llei”, va afirmar Oliver.

El màxim accionista del Reus, acompanyat del president, Xavier Llastarri, va relatar cronològicament els fets, des que preparen la nova temporada amb un límit salarial per a la plantilla de 4 milions d’euros, “més o menys com l’any passat”. El problema va ser que la Lliga no es va creure, segons Oliver, el pressupost presentat per justificar el sostre salarial. L’organisme només els va permetre un límit de 2,3 milions d’euros –finalment els en va autoritzar 2,8–, a menys que dipositessin 3 milions d’euros com a garantia. La inscripció de set jugadors –Linares, Moore, Olmo, Lekic, Tito, Yoda i Vitor– quedava aturada, així com el fitxatge d’Isaac Cuenca. Oliver es queixa que la LFP els ho comuniqués a només tres dies de l’inici del campionat i que fes servir un criteri preventiu en comptes d’analitzar-ho a posteriori. Sense possibilitats d’aportar els 3 milions, i després de queixar-se de la situació a la RFEF, la Lliga els va permetre inscriure cinc jugadors més, a raó de menys de 90.000 euros de sou per futbolista. Com que entre els afectats hi havia sous més elevats, i la Lliga no permetia rebaixar-los –segons Oliver, els van aconsellar que en fitxessin de més barats–, al final el Reus va decidir inscriure’n tres –Linares, Moore i Yoda– i tirar endavant el fitxatge de Cuenca, que no va ser permès per la Lliga, la qual –“amb prepotència”, en paraules d’Oliver– no es va creure, segons la versió reusenca, que un jugador del seu catxet acceptés un salari baix. La Lliga tampoc els va permetre incorporar Carrillo, el davanter que a cost zero els cedia el Cadis a canvi de Lekic. Per la LFP, encara que no el pagui el club, el sou computa en la seva massa salarial.

Ara, el Reus treballa per provar que la Lliga es va excedir en l’aplicació del control econòmic i, sobretot, per aconseguir més capital per apujar el sostre salarial i poder inscriure els quatre futbolistes que s’entrenen sense fitxa, Tito, Yoda, Vítor i Cuenca. Creuen, però, que serà molt difícil fer-ho abans del mercat d’hivern. D’entrada, caldria confirmar si se’ls considera a l’atur. De moment, el Reus afronta la lliga amb 16 jugadors del primer equip i l’ajuda dels del filial.