Girona

Compartint i competint en totes les categories

Des de baix. El Girona disputarà el seu segon partit de lliga al Camp Nou després del creixement dels últims anys, un cara a cara que ja s’ha convertit en habitual en el futbol de base

El creixement del Girona com a club s’ha fet evident per al gran públic amb els èxits de les últimes temporades, i especialment rellevant ha estat el salt cap a la primera divisió. Per segon curs consecutiu, la plantilla gironina es pot enfrontar als grans clubs de la lliga estatal, entre altres el Barça, a qui visitarà aquest diumenge. Tot i compartir categoria, el pressupost i els objectius del Girona i del Barça en la competició estan en pols oposats però el club de Montilivi ha aconseguit assolir un nivell que fins fa ben pocs anys era impensable. Aquesta evolució com a club no s’ha centrat només en el primer equip i en la base; el futur de l’entitat blanc-i-vermella també ha anat escalant i augmentant el nivell fins a compartir totes les categories amb els dos grans clubs de Catalunya: el Barça i l’Espanyol.

Nou segle, nou escenari

Encara no fa ni vint anys, en la temporada 1999/2000, el primer equip del Girona acabava de treure el cap des de la primera catalana i quedava estancat en la tercera divisió. Si la primera plantilla no meravellava, en el futbol de base la situació tampoc era gaire destacable. L’exemple més evident de la poca força del planter blanc-i-vermell es trobava en els juvenils. El juvenil A competia en la primera divisió, el quart graó d’aquesta categoria, i al davant –amb equips amb més nivell–, el Girona hi tenia fins a sis entitats més de la demarcació: el Vilobí, a divisió d’honor; el Figueres, l’Olot i l’EF Sant Feliu de Guíxols, a lliga estatal, i el Banyoles, el Vilobí B i el Salt, en la preferent.

La fusió amb el Vilobí i l’absorció del Bons Aires va significar un punt d’inflexió en la base del Girona, i durant els divuit primers anys del segle XXI, l’assoliment de noves categories i la consolidació d’un projecte de planter potent, primer en l’àmbit de la demarcació i després de Catalunya, ha estat constant. En el dia d’avui, els equips de les categories inferiors del Girona competeixen en els màxims nivells del futbol formatiu, i el creixement ha estat tan important que els equips B també s’han situat en les segones millors categories. El Girona ha passat de ser un club d’emigrants futbolístics –la majoria de jugadors que destacaven a la demarcació acabaven fitxant per equips de l’àrea metropolitana– a ser un pol d’atracció de talent i fins i tot una entitat amb capacitat per discutir fitxatges de joves promeses a gegants com el Barça o el Madrid. El cas de Pedro Porro és el clar exemple que jugadors amb projecció ja han afegit en la seva llista d’opcions per créixer en el món del futbol el club de Montilivi. Si l’evolució en el potencial del futbol de base del Girona ja és un fet, en les infraestructures encara s’està força lluny d’entitats com el Barça o l’Espanyol, que tenen en la ciutat esportiva el centre de la formació. A Girona, enguany s’ha aconseguit un avenç important amb la construcció de la residència dels Maristes.

Entre els millors

Més enllà de compartir màxima categoria amb clubs de la talla del Barça, el Girona s’ha col·locat en tots els nivells del futbol formatiu en els llocs més elevats de la classificació i en el curs passat tots van tancar l’any entre els quatre primers. El juvenil de la divisió d’honor va ser el segon millor equip de Catalunya, darrere els blaugrana –líders–, amb un meritori quart lloc, en una competició que també incorpora rivals aragonesos i balears. En cadets, el Girona va ser tercer, només superat pel Barça i l’Espanyol, i en infantils va ocupar la quarta posició, i va quedar per sota de planters tan potents com el barcelonista, el blanc-i-blau i el de la Damm.

El Bons Aires i el Vilobí, les grans referències

Històricament el potencial del futbol formatiu a Girona es va concentrar en clubs com la Penya Bons Aires o el Vilobí. Figures com Nan Ribera, Delfí Geli o Deulofeu –al Bons Aires–, o Coro, Òscar Serrano o Matamala –al Vilobí– van ser i són exemples de jugadors d’aquestes entitats que han arribat a l’elit. Una de les claus del salt qualitatiu de la base del Girona FC va ser l’absorció per part del club de Montilivi d’aquestes dues entitats. Primer, el 2002, va ser el Bons Aires qui va unir el seu potencial al Girona, i el 2004, el Vilobí també va ser absorbit pel club blanc-i-vermell. D’aquesta manera, la força de la base gironina guanyava punts i categories, i Montilivi passava a ser una referència en el planter.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)