Girona
PERE MILLA
EXTREM DE L’EIBAR
“Sabem el que hem de fer per guanyar el Girona”
“Venim de dues derrotes i ara volem els tres punts. Tenim les nostres armes, però el Girona és un equip molt difícil”
“Hi vaig marcar el meu primer gol en el futbol professional. Vaig estar molt content aquell dia”
Poder debutar aquest any a primera divisió és un somni per a mi. He arribat a l’elit des de baix i és una gran alegria
El VAR? Hi és per ajudar. Encara hi ha molts dubtes, però en el futbol sempre hi ha polèmica i sempre hi haurà queixes
Pere Milla (Lleida, 23-9-1992) ha debutat aquesta temporada a primera divisió després de molts anys picant pedra en categories inferiors. L’extrem lleidatà, de 26 anys, va convèncer Mendilibar durant la pretemporada i ha entrat de ple en la rotació de l’Eibar (ha jugat quatre partits com a titular), que ara s’enfrontarà al Girona molt a prop de la zona de descens després d’enllaçar dues derrotes consecutives. Milla, que reconeix la dificultat de superar els gironins, recorda amb alegria l’estadi de Montilivi, ja que hi va marcar el seu primer gol en el futbol professional amb l’UCAM Múrcia la temporada 2016/17 a segona A.
Després de dues derrotes l’Eibar arriba a Montilivi a només dos punts del descens, una zona que és millor no trepitjar...
Sí, després d’aquestes dues derrotes tenim set punts; ens agradaria tenir-ne més, però és el que hi ha, i ara anem a Girona a sumar els tres punts.
Aquest curs encara no han guanyat a fora. Una primera victòria a domicili seria important per agafar més moral.
Sí, perquè el treball durant la setmana és bo. A fora no hem guanyat, tot i que al Wanda Metropolitano contra l’Atlético vam estar a només deu segons d’aconseguir-ho. Ara intentarem fer-ho a Montilivi, tot i que sabem que serà difícil.
Tot i així, l’Eibar ha demostrat al llarg dels últims anys que fer-se fort a Ipurua és la clau per assolir la permanència a primera divisió.
És important fer-se fort a casa, però si no guanyes com a local, com ens va passar en l’últim partit, has de fer-ho a fora.
Com definiria l’Eibar?
És com una família, un club molt humil i amb un tracte molt proper amb el jugador.
Què espera de la seva visita al camp del Girona?
Tot i que fa tres partits que no guanyen, el Girona és un equip molt complicat. Van anar al Camp Nou i van fer un gran partit, i també van puntuar en un camp complicat com el de l’Osca. Segur que voldran guanyar a casa i ens ho posaran difícil.
Què destacaria més de l’equip dirigit per Eusebio Sacristán?
Doncs que tenen un gran bloc, però nosaltres intentarem fer el nostre partit. Sabem quines són les nostres armes i volem sumar els tres punts.
El curs passat l’Eibar va guanyar els dos partits contra el Girona...
Tant de bo repetim els resultats. Sabem el joc que fem i el que hem de fer per guanyar. Només hem d’intentar que ens surtin bé les coses.
En el terreny personal és debutant a primera divisió. Ha complert el somni de qualsevol futbolista?
Sí, és el somni de qualsevol, i em fa molt content.
Arribar a primera després de tants anys de picar pedra encara deu fer més il·lusió, no?
Sí, perquè és molt difícil arribar a l’elit. Arribo des de baix, des de segona B; fins i tot vaig jugar algun partit amb l’equip del meu poble després de juvenil... I arribar fins a dalt és una alegria.
En la seva posició hi ha molta competència, però ja ha jugat quatre partits com a titular. S’esperava tanta participació?
Som un equip molt competitiu i a dalt tenim força opcions. El mister decideix qui posa i nosaltres hem de ser professionals, estar preparats i donar-ho tot al camp quan ens toqui jugar.
Deu tenir un bon record de Montilivi: va jugar-hi un gran partit la temporada 2016/17 a segona A amb l’UCAM Múrcia.
I tant, vaig marcar el meu primer gol en el futbol professional. A més, havia estat tot l’any bastant fotut, sense jugar, i a sobre vam guanyar. Vaig estar molt content aquell dia.
Quins desitjos té per al futur?
Tal com estic ara, estic molt content, només penso en aprendre del cos tècnic que tenim, dels companys, i intentar aportar el màxim de mi.
Què pensa del VAR?
Que hi és per ajudar i quan tothom, sobretot des de fora, comenci a saber quan funciona realment... Encara hi ha molts dubtes, però en el futbol sempre hi ha polèmica i fa pinta que sempre hi haurà queixes.
I sobre el fet de jugar partits als Estats Units?
No ho sé, és nou i agafa de sobte, però el món en general i el futbol en particular estan canviant i s’està modernitzant tot molt... Els canvis sempre poden ser bons o dolents, però això fins que no passi de veritat mai ho sabrem.
Retrocedint als seus inicis, es va formar al Lleida i amb el primer equip es va quedar a les portes de pujar a segona A dos cops. És una espina clavada?
En el primer ens va eliminar el Jaén i en el segon el Leganés, dos equips que van acabar pujant. Sí que és una espina clavada, perquè és l’equip de la teva terra i va fer mal.
En aquell equip hi havia una bona fornada de jugadors, amb Jesús Imaz, Jaime Mata, Molo, Miramón... Alguns ara se’ls troba a primera divisió.
I tant, tots bons jugadors. No vam poder pujar, però sí que vam fer bons companys.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024