Jo crec que no és tan fàcil arribar a un lloc, proposar unes idees i dur-les a la pràctica de cop. Recordo quan Pep Guardiola va arribar al City i va dir que seria un treball de temps, que costaria. Aquí, Eusebio té un equip que és igual que el de la temporada passada, amb alguna incorporació, i vol posar-hi matisos. Tot i que també us diré que quan canvia el sistema, no hi ha tanta diferència. L’altre dia, jugant de lateral o al davant, la manera de sortir la pilota era molt similar. Hi ha matisos, i costa anar-los introduint. Ell capta que l’equip té algun dubte a l’hora de sortir i ara vol fixar més una manera. Anar per una idea o dues i que l’equip ho entengui perfectament.

No, no va per aquí. Crec que el mister podia pensar a introduir alguna consigna més, o sumar alguna manera més per tenir més opcions de treure la pilota, i ha vist que hem tingut algun dubte. I per això crec que dirà “fem primer la a, després la b i després la c”. Ens ha transmès el mateix que us va dir a la roda de premsa. Anar a buscar un punt de seguretat per poder fer primer la a i després la b.

Podria ser. Encara no ens ho ha dit, però per algun vídeo i algun treball que hem vist per remarcar la manera de pressionar, és possible que sí.

Hem estat cinc anys amb Machín i és normal. No ja només nosaltres, sinó tothom, que veure’t sortir al camp amb cinc és una mica l’ADN del Girona. Però al final parlem del mateix. Tot això són números, i hem d’acabar de ser un equip. I el matís que vol posar el mister acabarà sortint. Eusebio és Eusebio, i no serà Machín. Si vol que el pivot agafi la pilota, ho acabarà fent. Ell té bon tracte de pilota, li agrada el futbol amb pilota, i crec que anirem per aquí. Però és que a nosaltres això també ens agrada. M’agrada que sigui així. I es pot tenir la pilota amb un 5-3-2, amb un 4-4-2 i amb tots els sistemes.

És veritat que vam guanyar el Celta a casa i ells van tenir més possessió. I a Vila-real, també. Potser defensivament tenim molta seguretat amb aquell 5-3-2, i és veritat que quan fa tants anys que hi jugues, és com si et surt sol. Però el dia de l’Eibar podia passar qualsevol cosa.

De Machín, sempre en diré coses bones, tot i que també hi havia tingut alguna enganxada. Ell era molt expert a ficar-te el dit a la nafra, exigir-te molt i pressionar. I si dos dies no jugaves bé, potser te n’anaves a la grada. I no t’explicava gran cosa. Et feia tenir aquesta tensió. Eusebio no és d’alçar la veu, ni als entrenaments, però la gent s’entrena molt bé. En l’última aturada de lliga, els entrenaments van ser espectaculars. M’ha sorprès com, des d’aquest punt, sense alçar la veu, també transmet molt. Eusebio no et fotrà crits, sinó que t’intentarà explicar com cal fer les coses.

A vegades penso: si fos entrenador, com seria? Després de quatre anys de relació amb un entrenador amb qui hem après moltes coses, que t’ha ensenyat molt quant a fortalesa mental, de quan vols pots, jo he rebut molt bé això d’ara. M’ha sorprès que un exjugador amb tanta història et transmeti aquesta humilitat, calma i serenor. M’ha sorprès i m’ha agradat.

Jo em trobo com si tingués vint anys. És un tipus d’entrenador que no he tingut mai. Quan parla, a escoltar. Crec que ho tenim tots clar. Hem d’aprendre i estar junts, i això farà que vagi bé. Em jugaria moltes coses que l’equip anirà bé i que ens salvarem. Tot i que també he de dir que no sé si la gent es pensa que potser hem d’estar a Europa. L’any passat, en aquest punt del campionat, no sabíem ni si podíem competir a primera. Ara es dona per fet que hem de competir sobrats. I alerta, que tal com ha començat la lliga, amb 32 punts no en faràs prou. Crec que el grup continua estant molt unit, molt cohesionat. I hem d’anar fent. Tenim el millor davanter ara mateix i ho hem d’aprofitar. No pot ser que marcant dos gols perdem. Ara, hem d’anar al camp de la Real a sumar. Ha de ser l’actitud. I si cal que ens tanquem trenta minuts, ho fem.

És això. En els entrenaments, la gent està a gust amb el que proposa el mister. Et donen un perquè i tu ho agafes. Que després falles? Pot passar, és el més normal. El que ens exigim és que si perdem una pilota fem el màxim per recuperar-la.

Segurament, molts que ara són a dalt no hi acabaran. Qui es vulgui salvar haurà de guanyar partits, i a primera divisió no és fàcil. En som molt conscients.

Tinc la sensació que a Osca, si haguéssim mantingut una mica el nivell, hauríem d’haver guanyar. Al final no vas perdre, que no és tan dolent, i tinc la mala sensació del dia de l’Eibar. Estava fet una merda, després. Però un cop ha passat i més en fred, hem de veure que encara estem millor que l’any passat. No podem estar descontents.

Probablement sí. No m’agrada gaire parlar d’aquests temes, però pot ser que l’aficionat s’acostumi a veure que el Girona si no guanya va pel partit, i l’altre dia costava una mica. Com a jugador no agrada, però l’aficionat exigeix, té la seva opinió i això vol dir com a mínim que els hem donat molt. Però també em quedo amb tota la gent que es va quedar fins al final, i els que fins i tot van esperar a la porta que sortíssim.

El Betis ens va fer una lliçó de tenir la pilota en la primera part, va fer un gol i després va voler defensar el que ja tenia. I fins i tot els podríem haver guanyat. El més normal era acabar empatant o fins i tot guanyant. Contra l’Eibar, ets capaç de remuntar, que és molt complicat, i et marquen el 2-2 quan més mal fa. I quan estàvem bé i generàvem contres clares, et fan el 2-3. Costa reaccionar. Per això tinc mala sensació, també perquè se m’hi va afegir un problema muscular. Però crec que l’equip no està malament.

Sí, satisfet, però no és el primer partit que tinc alguna molèstia muscular. Vaig començar arrossegant un partit de sanció, després vaig tenir la sort d’entrar a l’equip i vam guanyar, que hi fa molt. Estic satisfet, sí.

Jo espero que sí; toquem fusta. Hem canviat algunes coses, ja no només jo sinó tot l’equip. Aquí no es passa per alt cap detall. En tractaments, en alimentació... Tot es professionalitza, i això es nota.

La gent pensarà que no hi ha tanta diferència, però sí que n’hi ha, entre jugar en un lloc o en un altre. Si estàs acostumat a jugar per l’esquerra, quan somies ho fas des de l’esquerra. Tot canvia. Reps i has de controlar al revés. Jo hi estic acostumat, no tinc cap problema i jugaré on em digui el mister. És qüestió d’estar concentrat. Jo crec que anirà passant, que hi haurà canvis de posició.

M’hi sento més segur. Això és com allò del sistema, que fa anys que hi juguem. Però m’encanta jugar a l’extrem. Des de sempre, la meva posició preferida és l’extrem esquerre. Però si faig de lateral dret, cap problema, també m’agrada. A mi m’agrada competir.

No estava gaire al cas del que es deia a l’estiu, però sí que havia vist algun cop que es deia que em situaven a mi de lateral dret a falta que en vingués algun. Per mi, cap problema. Va començar la temporada i Pedro Porro s’ha adaptat molt bé, cosa que és molt bona per al club tenir gent de baix que pugi i ens ajudi.

És admirable que un jugador mentalment estigui preparat per fer aquest salt. Ja no parlo físicament, que també, i de les condicions per jugar, sinó sobretot de l’aspecte mental. Passo de jugar a un nivell de juvenils, per molt que sigui divisió d’honor, i arribar a primera sense pràcticament haver competit a segona B. Porro és descarat, i això és molt bo. La gent està contenta, ell està en un moment molt alt i crec que encara no s’ha adonat de la magnitud del que està fent.

Sí. Ja veurem on acaba Pedro. S’ha donat el cas que faltava lateral dret, el tècnic l’hi va posar, va estar bé, i a partir d’aquí ha anat jugant i fent-ho molt bé. Veig tan difícil el que està fent que mereix la recompensa. Però se l’ha de cuidar. I si se’l gestiona bé, serà un molt bon futbolista. Però encara no sé si de lateral. Ja ho veurem. De moment, està aprenent molt, i tot això li servirà en el futur.

M’agrada molt l’ambient que hi ha al vestidor. Quan era jove, estava en vestidors de tercera on hi havia els veterans que, quan hi entraves, els havies de tenir respecte. Aquí no. Jugo amb l’Àlex, amb l’Aleix i amb en Pedro. Això en aquest vestidor és clau. Maffeo se n’anava amb mi al cine. Jo quan era jove no me n’anava amb un de trenta anys. Per la meva part, si tinc pes al vestidor, espero que sigui per seguir ajudant que hi hagi aquest bon ambient. Perquè m’he adonat que és una part molt important perquè ens vagi bé, a l’equip i a mi.

Jo, per una qüestió d’equip, de sumar punts, de ser egoista, no vull anar a Miami. Per això i per l’afició, perquè tots volem un Girona-Barça a Montilivi. Si em motiva? Miami motiva tothom. Pot ser el primer de la història, et pot beneficiar, però sent egoista, pensant en l’equip i l’afició, el partit hauria de disputar-se a Montilivi.

I ho entenc. El club sap la importància que té. Com a partit, pel fet de competir contra el Barça, teòricament ens ajudaria més Montilivi. Però pensant com a club, com a empresa, a tothom li interessa jugar un partit d’aquestes característiques, que serà el primer, que veurà tothom, al Hard Rock Stadium... Això ho entenc.