Girona

Pere Colomer

ex jugador i soci històric del Girona FC

“Això era impensable”

“Posar 10.000 o 11.000 persones a l’estadi cada setmana i arribar als 9.000 socis em sembla una passada. S’ha aconseguit una massa social espectacular”

“Em vaig fer soci amb 17 anys i en tinc 84. Ja són 67 anys”

Pere Colomer és un dels socis més antics del Girona FC i ha viscut, patit i gaudit un munt d’etapes de l’entitat gironina tant des de la gespa, on va ser jugador, com també des de la graderia, on ha vist una llista interminable de partits.

Quin és el seu número de soci? És dels més antics...
El número exacte no el sé, però la temporada passada tenia el 8 i em van dir que segurament aquesta temporada encara em baixaria més. El meu germà, en Benjamí, que va ser president, encara el té més baix. Crec que és el 4.
I recorda des de quan és soci del Girona?
Ara tinc 84 anys i crec que em vaig fer soci amb 17. Són 67 anys sent soci del Girona. Me’n vaig fer quan jugava en el filial.
Quin és el seu primer record del Girona FC?
Doncs segurament de quan de petit anava a veure els entrenaments del primer equip a Vista Alegre. Recordo que hi veia en Trujillo o en Rancel, que eren les figures més destacades d’aquella època.
La història li devia al Girona una alegria com la que va suposar l’ascens a primera divisió?
Deure, no ho sé, perquè en l’esport no es deu mai res, però ni borratxo hauria pensat que el Girona podia pujar a primera divisió, i s’ha pogut aconseguir.
El seu vincle amb el Girona no és només com a aficionat sinó que també hi va jugar algunes temporades...
Vaig deixar el Girona com a jugador amb 29 anys. Després de jugar al futbol de base i al filial, el Deportiu, la temporada 1953/54 vaig debutar amb el primer equip però no hi vaig jugar gaire i vaig acabar marxant. Sis cursos després, el 1960/61, vaig tornar al Girona i a la primera plantilla, hi vaig jugar tres temporades i em vaig retirar.
El futbol ha canviat molt respecte al que va conèixer vostè en el terreny de joc?
Diria que sobretot ha canviat en l’aspecte físic. Ara es juga a una altra velocitat. La pilota va molt més de pressa i els jugadors també són molt més àgils. Els futbolistes hi tenen molta més dedicació. Nosaltres ens entrenàvem dos o tres dies a la setmana i ara ho fan cada dia i a tota hora. El futbol sempre és més o menys el mateix, però el que marca la diferència és la velocitat amb què es juga.
El seu germà és Benjamí Colomer, expresident i un dels directius coneguts com ‘els set magnífics’ que van fer construir Montilivi...
Sí, la construcció de Montilivi va ser un pas important per al club, però no va ser fàcil. Les interioritats s’expliquen molt bé al llibre El Girona Futbol Club que ha escrit el periodista Xevi Masachs.
El caliu de Vista Alegre era molt diferent del de Montilivi?
Has de pensar que a Vista Alegre el públic estava molt a sobre dels jugadors, i això es notava. Montilivi és un estadi que es va fer per a 16.000 espectadors i en la majoria de partits érem com a màxim mil. I en èpoques en què el club va caure a preferent amb prou feines arribàvem a cinc-cents.
La ciutat i la demarcació s’han enganxat al Girona. Fins fa poc costava portar gent al futbol.
Era impensable omplir el camp com s’està fent ara! Posar 10.000 o 11.000 persones a l’estadi cada setmana i arribar als 9.000 socis em sembla una passada. S’ha aconseguit una massa social espectacular i hi ha cua per tenir seient a Montilivi.
I què li sembla aquest Girona de primera divisió?
La temporada passada ho van fer molt bé i aquest any, de moment, no anem pas malament. El Girona va aconseguir una manera de jugar molt seriosa i caldrà veure com van les coses aquest curs amb Eusebio Sacristán a la banqueta. Quan va arribar al Girona, a l’estiu, va dir que continuaria jugant com ho feia Pablo Machín, però de seguida va canviar al 4-3-3. Les coses no van sortir del tot bé i ha recuperat la defensa de tres. Crec que cal tenir clara la idea de joc que seguirà l’equip aquest curs.

La convocatòria de Pere Colomer

1. Un porter.
Sorribas.
2. Un defensa.
M’hi podria posar jo, però em quedo amb Isidre Sala.
3. Un migcampista.
Manel Trias. Tècnicament no destacava, però tirava l’equip endavant en un tres i no res.
4. Un davanter.
Josep Ribera Frontera o Lluís Coll.
5. Un entrenador.
Sense cap dubte, Machín.
6. Un president.
Hi va haver força rebombori amb en García del Amo. El meu germà ho va ser 8 anys.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
N’he vist tants que no en puc triar només un.
8. El millor record a l’estadi.
Recordo anar a futbol amb els meus germans i el meu pare.
9. El pitjor malson.
No penso en un descens.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
En Pere Pons. Em recorda a mi. Jo també era molt lluitador.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
Crec que 15.000 com a màxim.
13. Veu la ciutat esportiva o continuarà essent un somni impossible?
Sí, i seria una bona eina per generar més jugadors de casa.
14. Li agrada la nova samarreta?
Soc més de l’estil clàssic, però no em preocupa gaire.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
No és un fet determinant.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
Encara és aviat per valorar-ho, però recordem que va ser un canvi forçat. Va ser Machín qui va voler marxar.
17. Expliqui’ns una anècdota.
En tindria moltes, però són coses que em guardo.
18. El moment més important de la història del club?
La seva fundació.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)