Girona

QUIM TORRECILLAS

EXASSESSOR JURÍDIC I DIRECTOR GENERAL DEL GIRONA

“El Girona no té sostre”

“La meva època al club va ser molt bonica però també molt difícil. Vam haver de ser molt enginyosos per superar cada any els problemes econòmics, amb moltes nits sense dormir”

“Hem de donar temps a l’equip”

A Quim Torrecillas li va tocar viure una de les etapes més dures i convulses del Girona, un club que aleshores tenia greus problemes econòmics any rere any. Torrecillas, que va estar al Girona entre el 2007 i el 2013 primer com a assessor jurídic i després com a director general, repassa tota la feina feta en la seva etapa i el gran moment que viu el club en l’actualitat.

Ja ha plogut molt des del seu pas pel club, però m’imagino que encara ho té ben present en la seva memòria.
Sí. Vaig arribar la temporada de l’ascens de segona B a segona A, la 2007/08, i vaig acabar el gener del 2013. Em quedo amb moltíssimes hores de treball de molta gent i amb moltíssimes dificultats per tirar endavant un club que estava en una situació econòmica absolutament negativa. Realment vam haver de ser molt enginyosos per superar cada any els problemes econòmics. Jo vaig ser l’assessor jurídic, vaig entrar portant el tema laboral –quan vaig arribar al Girona no hi havia cap jugador professional– i vaig fer tota la transformació. De director general només ho vaig ser l’últim any.
De presidents va tenir Josep Gusó, Ramon Vilaró i Quim Boadas. Què en recorda d’ells?
En Josep Gusó és el Girona, perquè si no l’haguéssim tingut el Girona no existiria ara mateix. I en Ramon i en Quim van ser dos molt bons presidents que van seguir lluitant contra una situació econòmica molt complicada i ho van fer molt bé.
També va compartir molt de temps amb Josep Delgado, llavors màxim accionista i una peça clau en la història del club...
Sí, en Josep va tardar un any a arribar, però sí.
Vostè va portar les negociacions per a la venda del club al grup controlat per Ricardo Pini, una operació que finalment no es va dur a terme.
Sí, jo vaig rebre un encàrrec de posar el Girona a la venda, vaig fer els meus moviments i a través d’un despatx de Madrid em va arribar la proposta de compra de Pini. Hi va haver unes llarguíssimes negociacions, però finalment va aparèixer la figura de l’entorn d’en Pere Guardiola, que va fer una proposta molt similar a la de Pini i en Josep va preferir el capital català.
Així no va intervenir en el procés de compra del Girona per part del City Football Group i el Girona Football Group?
No, ja no.
Amb Pini no sé com hauria anat; en canvi amb l’altra opció podem assegurar que ha estat tot un èxit de moment.
Aquesta era l’opció bona! [Riu]
Ara el club sembla molt estabilitzat econòmicament. Quina enveja, no?
I tant, nosaltres normalment a l’octubre ja havíem de donar explicacions als jugadors de per què no els podíem pagar el sou. Imagina’t el canvi; així que ara veus que tota aquella feina ha tingut una continuïtat i una millora. Aleshores va ser complicat, amb moltes nits sense dormir, molta responsabilitat, haver de donar explicacions a molts proveïdors i gent que estava al darrere i li costava molt cobrar... Realment va ser una etapa molt bonica però també molt difícil.
Ara continua vinculat al Girona d’alguna manera?
Soc accionista. Segueixo sent assessor jurídic del futbol, però no del Girona. De fet, des que vaig marxar del club no he tornat a anar a Montilivi per no reviure moments agredolços, tot i que la meva marxa del Girona va ser bona. He vist tots els partits, això sí.
A qui o a què atribueix l’èxit perque el Girona estigui on està actualment?
Hi ha hagut una confluència de feines ben fetes, de Machín en el seu moment, de Quique Cárcel, de la nova propietat..., que han confluït i han donat una força tremenda al club. Han creat un estil Girona, un fet en què treballàvem des de molt de temps enrere i ells ho han aconseguit. En aquella època dèiem que teníem públic però no afició, la gent venia al camp però era un camp fred, i ara la situació del Girona és que té una superafició. Ara el Girona té molt bona pinta i per estar molts anys a primera.
Quin és el sostre del Girona?
No crec que en tingui, ni el Girona ni altres clubs que han arribat a primera amb una situació econòmica tan ben gestionada. Algun any la poden fer grossa.
Creu que patirà molt l’equip aquest curs?
Espero que no, l’equip no és tan diferent del de l’any passat i li hem vist molt bons partits, com el del Camp Nou. El que és clar és que aquesta és la lliga més igualada dels últims anys i hi ha una feina important a fer. Però tenim Stuani i un millor equip que altres de primera, així que les coses han d’anar bé.
La clau és que Eusebio i els jugadors s’acabin d’acostumar als canvis?
Sí, el d’ara no és un sistema tan definit com el de Machín, no es pot comparar i se li ha de donar temps.

La convocatòria de Quim Torrecillas

1. Un porter.
Albert Jorquera.
2. Un defensa.
Jose.
3. Un migcampista.
Jordi Matamala.
4. Un davanter.
Despotovic.
5. Un entrenador.
Raül Agné.
6. Un president.
Josep Gusó.
7. El millor partit que ha vist a Montilivi.
El de l’ascens de segona B a segona A.
8. El millor record a l’estadi.
Molts, però potser el penal de Kiko Ratón.
9. El pitjor malson.
Que el penal no hagués entrat.
10. L’ADN gironí, en quin jugador es reflecteix?
En Pere Pons.
11. Montilivi o un altre estadi en un altre indret?
Montilivi consolidat, no podem somiar.
12. Quina capacitat hauria de tenir l’estadi del Girona?
20.000.
13. Visualitza la ciutat esportiva o continuarà sent un somni impossible?
De moment el que han fet a Caldes està molt i molt bé i continuar treballant en aquesta línia crec que és el més assenyat. Els macroprojectes primer han de tenir tots els vistiplaus de les administracions públiques i també els diners per fer-los, i primer cal anar pas a pas. El que s’ha fet fins ara a Caldes és un gran pas.
14. Li agrada la nova samarreta?
No.
15. Recuperaria la samarreta de la senyera?
Com a samarreta complementària sí.
16. Què li sembla el canvi de Machín per Eusebio?
És una pena que hagi marxat Machín i el canvi de tècnic és entrar en una roda de difícil pronòstic. S’ha de donar temps per pair-ho.
17. Expliqui’ns una anècdota.
En podria escriure un llibre, però diré que en Narcís Julià, entrenador, al mes de desembre, quan li vam preguntar què es necessitava per salvar l’equip, va dir que necessitàvem rescindir quatre contractes de futbolistes. Els vam rescindir i ens vam salvar.
18. El moment més important de la història del club?
N’hi ha dos: la transformació del club en societat anònima, perquè si no desapareixia i va ser transcendental, i l’altre és el partit contra el Múrcia. No baixar a segona B amb el penal d’en Ratón també va salvar el club. Tot això al marge de l’ascens a primera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)