Xavi Bartolo, que no havia estat mai primer entrenador, tenia clar que afrontava tot un repte quan al mes de juny va acceptar l’encàrrec de dirigir el Reus en la tercera temporada seguida a segona A, amb un llistó alt i voluntat de creixement. Però en aquell moment encara no sabia que el repte seria molt més complicat, ja que hauria d’afrontar, en el debut com a tècnic principal, un obstacle molt gran: la no inscripció d’alguns dels futbolistes més importants per culpa del límit salarial. Malgrat les dificultats, Bartolo està superant, de moment, la prova de foc gestionant bé una plantilla mancada d’efectius amb equilibris, petits retocs i psicologia.

Tot i que els problemes van ser especialment greus en els dos primers partits de lliga, entre els jugadors finalment no inscrits i els que en aquell moment tenien la fitxa paralitzada, Xavi Bartolo va començar la temporada fidel a la idea que tenia, un esquema amb quatre defenses, tres mitjos, dos extrems i un punta, i manar amb la possessió jugant des del darrere. De fet, la solidesa d’una filosofia de joc que es manté dels últims anys amb Natxo González i Aritz López Garai –dels quals Bartolo era l’ajudant– a la banqueta i amb Sergi Parés a la direcció esportiva ha fet una mica més fàcils les coses al tècnic de Bellvís, que ha introduït els seus matisos per adaptar-se a les mancances pròpies i a les característiques dels rivals. Per exemple, en els dos últims partits ha utilitzat el 5-3-2, que dona més protecció i respir a l’equip però que no li treu possessió ni projecció ofensiva, amb laterals profunds i dos davanters.

Bartolo és conscient de la importància de mantenir els jugadors motivats i sempre en destaca la capacitat de sacrifici i la implicació, que considera clau per explicar un inici de curs més positiu del que es podia esperar. Després de deu jornades, el Reus té 12 punts i està tan a prop del sisè com del dinovè. “La xifra de punts és bona. No sé si són molts o pocs, el que sé segur és que són merescudíssims”, diu el tècnic, que destaca que continuar sense haver caigut mai en zona de descens des que l’equip és a segona A dona “molta força”.