Va arribar després de jugar el campionat de seleccions territorials amb Extremadura en categoria cadet. Va destacar força i el tècnic, Javi Galapero, el va escollir per fer un partit de prova contra un equip francès. També ho va fer bé i se li va proposar venir a fer alguns entrenaments amb nosaltres. Se’n van fer bons informes i l’any següent se’l va fitxar per al juvenil C.

En el primer any, amb el C, se li notava una mica que s’estrenava en la categoria i al principi li va costar una mica adaptar-se i viure lluny de casa. Va créixer molt aquella temporada, va acabar jugant-ho tot i fent-ho molt bé. Amb mi, ja al juvenil B, també va fer un bon any. Era un jugador que actuava en totes les posicions d’atac i, a més, tenia facilitat per marcar gols.

No, perquè jo entrenava i això era una cosa més de despatxos. Sí que és cert que va anar al campionat de seleccions territorials a jugar amb el Madrid, i en aquestes competicions sempre hi ha molta gent mirant i observant. Ho va fer molt bé i suposo que això devia generar interès d’altres clubs.

Jo el vaig entrenar en el juvenil B, però per temes de club vaig acabar aquella temporada en el juvenil A del Rayo. Recordo que quan vaig començo a planificar el següent curs vaig tenir diverses trobades amb ell. Amb en Pedro hi vaig establir una bona relació, ja que vivia a prop del pis que el club destina als jugadors que són de fora de Madrid, i molts cops els passava a buscar per anar a l’entrenament, o al partit o a l’estadi. Quan parlàvem ho fèiem de temes esportius, del projecte que estàvem preparant per al juvenil A i que ell podia ser una peça important de l’equip. Tenia clar que les portes de la primera plantilla del Rayo se li acabarien obrint perquè tenia qualitat i actitud, però no vaig entrar a valorar ni a parlar de les altres opcions que tenia sobre la taula. La decisió final sobre el seu futur havia de ser seva i no li ha anat gens malament.

No, perquè el Girona és un club que està en ple creixement, tant del primer equip com de la base, i ha demostrat que confia en la gent del planter. Tot suma, i més enllà d’una proposta econòmica que el devia convèncer, des del punt de vista esportiu i personal també li devia agradar l’oferta. El Rayo també li va fer una bona proposta econòmica i esportiva, però va escollir el Girona.

Més que el fet d’haver arribat i haver-se consolidat a primera divisió, el que em sorprèn és la posició en què ho ha fet. Aquí al Rayo jugava d’extrem o de punta i tenia molt olfacte de gol. La manera com s’ha adaptat a jugar al lateral o al carril i en una categoria com la primera divisió crec que és molt destacable. Era un jugador amb molta ambició i capacitat de treball, i a l’estiu, quan ens vam veure en el partit amistós que el Girona va disputar a Alcorcón ja m’ho va comentar: “Jo vull jugar encara que sigui de porter.” Li ha arribat una oportunitat al màxim nivell i no la vol deixar escapar.

Sí. És cert que a Madrid hi ha molts jugadors i molta qualitat, però també ho és que nosaltres competim contra dos gegants com el Madrid i l’Atlético. Des del punt de vista econòmic ens donen mil voltes; per tant, hem de fer una gran recerca de jugadors per trobar els millors futbolistes de la Comunitat. En casos com el de Pedro Porro, que venia de fora de Madrid, hem d’afinar molt bé. L’aposta s’ha de fer per jugadors que puguin marcar la diferència. Amb molta il·lusió i amb el treball de molta gent crec que el Rayo Vallecano fa una excel·lent feina des dels benjamins fins al primer equip.