Girona

ALBERTO GARCÍA

PORTER DEL RAYO VALLECANO

“El Girona s’ha consolidat com un model de club envejable”

“Creiem que podem estar més amunt en la taula, però hem de començar a sumar més. No hem de deixar els deures per al final, ja que volem estar en la lluita tot el curs”

“Estem al costat del tècnic, ha de tenir crèdit perquè s’ho ha guanyat”

El treball dels últims anys del Girona és d’admirar. Tenen jugadors amb molt de talent i amb un compromís terrible
El Girona fa temps que té grans porters. Ara hi ha Bounou, però en anys més complicats en tenia d’altres com Becerra

Alberto García (Barcelona, 9/2/1985) ha estat el porter titular del Rayo Vallecano en les primeres nou jornades de lliga. Després de picar pedra durant molts anys en diferents categories i equips, entre els quals hi ha el Figueres (curs 2006/07, a segona B), Alberto s’ha consolidat a l’elit i ara ja té en el punt de mira el Girona, un club del qual el porter diu meravelles. El barceloní també confia que el seu equip remuntarà el vol i sortirà de la zona de descens.

Dimecres van empatar a casa contra l’Athletic en el partit ajornat. Un resultat que fa veure el got mig ple o mig buit?
Va ser un partit complicat contra un equip molt intents i amb bons jugadors. Vam fer una bona primera meitat, però els partits duren 90 minuts i ens va faltar tenir més continuïtat en el joc i vam acabar empatant. Creiem que hem de començar a sumar més, ja que estem en una situació que no és gaire bona. Volem mantenir la categoria i tenim capacitat per tenir més punts dels que tenim en el dia d’avui.
El Rayo acumula sis partits sense guanyar i és penúltim, tot i que la salvació és només tres punts per sobre. No és una bona situació però tampoc cap drama, no?
Considerem que podem estar més amunt en la taula. El got mig ple és veure que la salvació és a prop, i mig buit seria que les jornades van passant i els altres equips van puntuant. I ara estem en aquest punt en què no hem de deixar els deures per al final, ja que volem estar en la lluita durant tota la temporada.
Què creu que li ha faltat a l’equip en aquest inici de curs?
És una plantilla feta en l’últim tram de mercat, pràcticament nova, i en aquesta categoria tots els desavantatges amb els rivals et penalitzen. Crec que aquest ha estat el nostre primer hàndicap per no tenir aquesta continuïtat... Han estat un cúmul de coses. En aquest sentit, per exemple el Girona té una plantilla que l’any passat ja va fer un curs formidable, amb un gruix de jugadors que fa molt de temps que estan junts, és un club en línia ascendent... Ara nosaltres hem d’intentar cremar etapes al màxim de ràpid possible per estar més igualats amb la resta.
El tècnic, Míchel, sembla que és a la corda fluixa...
Estem al seu costat. Cal recordar que va agafar l’equip en una mala situació i el va pujar a primera, és un entrenador que ha de tenir crèdit perquè s’ho ha guanyat. S’ha de confiar en el treball; mira el Girona, que ha tingut anys que no ha començat bé i amb el mateix tècnic va arribar fins aquí. S’ha de tenir confiança i crec que el club confia en Míchel, i per descomptat nosaltres també. Ara hem de remar tots junts i que hi hagi aquesta tranquil·litat per poder treballar en la bona línia.
El que és clar és que aquesta temporada la primera divisió és més disputada que mai.
Sí, ara totes les competicions estan més igualades, totes les diferències es van minimitzant i els detalls tenen més pes.
Ara visiten el Girona, que tampoc està per tirar flors després de cinc partits sense guanyar.
Crec que el treball dels últims anys del Girona és d’admirar. Ens trobarem un rival que té jugadors que han arribat a primera amb un talent terrible, però crec que la clau d’aquest equip és que tenen molts futbolistes que fa temps que juguen junts, també amb gent de la casa. És un club que en situacions complexes ha sabut fer grups de gent molt compromesos, patidors, que intentant-ho durant molts anys ho ha aconseguit. Per a Catalunya és molt bonic que clubs com el Girona estiguin així de bé. El Girona ha invertit en estructura, en futbol de base, en infraestructures..., el club va creixent a passos de gegant i s’està veient que s’està consolidant com un model de club envejable.
Què me’n diu, dels porters del Girona?
Ja fa temps que el Girona té molt bons porters. Ara és Bounou, però en anys més complicats també en tenia d’altres com Becerra. Sempre ha tingut la porteria molt ben coberta.
Ho ha jugat tot fins ara. Deu estar satisfet.
Sí, però jo sempre valoro més el col·lectiu, que el meu treball serveixi perquè l’equip aconsegueixi els resultats esperats.
Ha voltat molt entre segona B, segona A i primera, cosa que demostra que costa molt fer-se un lloc a l’elit.
Sí, el meu camí ha estat molt llarg, amb molts canvis, he estat a molts llocs, i això també m’ha nodrit de molts coneixements i maneres diferents de veure les coses i el futbol. Estic satisfet perquè he conegut molta gent de molts llocs diferents.
Es va formar al planter del Barça i després va passar per molts equips, com ara l’Europa, el Cornellà, el Sant Andreu i el Figueres (curs 2006/07, segona B). Què en recorda d’aquella etapa?
Recordo que tota aquesta zona gironina té una història i un potencial molt ampli en el futbol. Ara és el Girona i abans era per exemple el Figueres, i jo com a català estic orgullós que aquí hi hagi aquests tipus de clubs. Fins i tot hi ha potencial per tenir més clubs gironins en el futbol professional. Aquella temporada al Figueres només hi vaig estar mig any, fins Nadal, però en tinc un bon record.
Quina és la clau per a l’èxit d’un porter? No és una posició gens senzilla...
És cert que no és una posició senzilla, i crec que la clau és tenir un equilibri. Jo, per exemple, sempre intento basar-me molt en el dia a dia per evolucionar i créixer. Perquè quan tens etapes en què ets més protagonista et permet disfrutar i perquè quan no tens aquesta continuïtat jugant també sàpigues seguir donant importància al treball diari per no deixar-te anar. Entrenar-te igual sense pensar a curt termini, sinó pensant més a llarg termini per seguir evolucionant, ja que les oportunitats acabaran tornant. Aquesta ha estat la meva teràpia.
Quins entrenadors l’han marcat més al llarg de la seva carrera?
He tingut entrenadors de tot tipus i en diferents etapes. Guardes especial estima a tècnics que t’han donat suport i oportunitats, sobretot quan comences i aposten per tu perquè et facis un lloc. Però crec que de tots els entrenadors en pots treure coses positives.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)