El Reus comença a veure una muntanya davant seu. Els problemes econòmics del club no només no se solucionen sinó que costa veure-hi un final, una circumstància que afecta directament la plantilla, amb futbolistes esperant ser inscrits i els primers impagaments de nòmines. Per a qualsevol equip, per a qualsevol jugador, és complicat sobreposar-se a aquest context, i més si també ha de fer front, tal com es va demostrar ahir contra el Lugo, a altres circumstàncies que se’n deriven i que el debiliten: una gespa en molt mal estat, fatal per a un equip que vol tenir la pilota, i un canvi de sistema obligat per les circumstàncies, que el fa més sòlid però que li treu protagonisme, una de les essències del Reus les últimes temporades. Amb tot plegat, prou va fer ahir l’equip de Xavi Bartolo tenint a ratlla el rival, que va ser millor en la primera meitat però que va patir més en la segona, amb més ímpetu dels roig-i-negres. Queda cada vegada més clar que, si el panorama financer del Reus no canvia, els obstacles continuaran creixent fins a fer-se insuperables.

Jugar amb tres centrals protegeix el Reus, però li fa més complicat construir des de la defensa, amb el mig centre Gus Ledes, que amb dos centrals s’endarreria per iniciar el joc, massa tapat. Olmo, un central amb bona sortida de pilota, no s’hi acaba de trobar còmode. Si, a més, el rival, conscient de la filosofia del Reus, pressiona i tapa els espais que queden, encara és més difícil. Amb els locals desactivats, el Lugo va imposar el seu pla en la primera part, intentant generar joc per les bandes, amb diverses pilotes a les àrees. Tot i això, entre la bona col·locació de la rereguarda roig-i-negra i la falta de precisió dels visitants, Edgar Badia amb prou feines va intervenir en la primera meitat. Un ensurt més gran es va endur Juan Carlos a l’altra porteria, quan Linares va interceptar un xut seu i el rebot va estar a punt d’entrar.

El partit era gris, avorrit, i no va millorar en la segona meitat. El Reus hi va posar una marxa més i, a través d’un joc més directe i de la pilota aturada, va inquietar una mica més la defensa gallega. Tot i això, no va tenir ocasions destacades, a excepció d’una rematada de Fran Carbia de molt a prop, després d’una bona jugada per l’esquerra amb centrada de Borja Herrera, que va anar per sobre del travesser.